Xoc cardiogènic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaXoc cardiogènic
Tipus xoc
Especialitat cardiologia
Classificació
CIM-10 R57.0
CIM-9 785.51
Recursos externs
DiseasesDB 29216
MedlinePlus 000185
eMedicine med/285
MeSH D012770
UMLS CUI C0036980
Modifica les dades a Wikidata

Un xoc cardiogènic és un quadre clínic en el qual es produeix la disminució del cabal cardíac amb la presència del volum intravascular adequat que garanteix un bon funcionament. A conseqüència, el cor no pot subministrar sang suficient als òrgans vitals, cosa que afavoreix l'aparició d'hipòxia cel·lular.[1]

En un estat hemodinàmicament correcte les persones adultes han de tenir una pressió arterial sistòlica d'entre 100-140 mmHg i una pressió arterial diastòlica d'entre 60-90 mmHg.[2]

Etiologia[modifica]

Les causes principal del xoc cardiogènic és l'infart agut de miocardi ( IAM). Tot i així, hi ha altres situacions que poden desencadenar el xoc. Aquestes es poden classificar segons l'origen.[3]

Representació d'un infart a la paret anterior del cor
  • Mecànic: Defecte paret Ventricular i valvulopatia.
  • Miopàtic: IAM, Micropatia dilatada i sortida de CEC.
  • Arítmia: Es poden desencadenar tota una sèrie d'arítmies que provoquin alteració del funcionament del cor. Per exemple, bradicàrdia, bloqueig cardíac, etc.
  • Obstructiu: Tromboembolisme pulmonar (TEP), pericarditis constrictiva, coartació aòrtica i taponament pericàrdic.
  • Pneumotòrax a tensió: és la presència d'aire en l'espai (virtual en el pulmó sa) interpleural: entre la pleuravisceral i la parietal. Aquest causa un col·lapse del pulmó i alteracions en la mecànica de la respiració i en l'estat hemodinàmic de la persona.

Factors de risc[modifica]

Hi ha tota una sèrie de factors de risc que s'han de tenir en compte per prevenir un xoc cardiogènic. Alguns d'aquests factors són: Diabetis Mellitus, Hipertensió arterial, antecedents de malalties cardiovasculars o infart agut de miocardi (IAM) anterior, persones d'edat avançada...

La presència d'un o més d'aquests factors de risc no ha de desencadenar per força un xoc cardiogènic.[4]

Simptomatologia[modifica]

La simptomatologia bàsica del xoc cardiogènic és la hipotensió arterial persistent i la presència de signes i símptomes associats a la hipoperfusió. Algunes dels símptomes són: diaforesi o suor freda, alteració de l'estat mental d'estat ( obnubilació, comatós...) i pèrdua de capacitat per concentrar-se, oligúria, és a dir, la disminució de la micció, pell pàlida o tacada, mareig, taquipnea, etc.[5]

La hipotensió està relacionada amb la incapacitat del cor per subminstrar prou sang als òrgans per seguir realitzant la seva funció. L'organisme desencadena els mecanismes de compensació i concentra tota la sang als òrgans. Com a conseqüència, es produeixen tots els símptomes esmentats anteriorment.[6]

Referències[modifica]

  1. «Cardiogenic Shock» (en anglès). MedlinePlus, 13-05-2014. [Consulta: 16 març 2015].
  2. Generalitat de Catalunya, Institut Català de la Salut «Guies de pràctica Clínica». , pàg. 1-97.
  3. Gallart i Gallego, Lluís «Xoc». , pàg. 12.
  4. «Cardiogenic shock Risk factors» (en anglès). Mayo Clinic, 2015. [Consulta: 16 març 2015].
  5. «What Are the Signs and Symptoms of Cardiogenic Shock?» (en anglès). National Heart, Lung and Blood institute, 2011. [Consulta: 16 març 2015].
  6. «Xoc Cardiogènic» (en català). José Barrabés, 2003. [Consulta: 16 març 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]