Xoriguer comú
Falco tinnunculus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 21 g (pes al naixement) 167 g (pes d'adult) 201 g (pes d'adult) |
| Envergadura | 0,73 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696362 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Falconiformes |
| Família | Falconidae |
| Gènere | Falco |
| Espècie | Falco tinnunculus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 Distribució del xoriguer gros a Europa. En groc només estiu, en verd tot l'any. | |
El xoriguer comú,[1][2] xoriguer,[3][4][5] xoriguer gros,[6] xoric[7] soliguer,[4] soriguer,[4] penja-sargantanes,[8][9] o moixeta[10][11] (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae. És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, restant gairebé aturat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena fer l'aleta o a Mallorca fer l'esperit sant) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llançant-s'hi en picat.
Sovint s'aplica per confusió el nom d'esparver al xoriguer,[12][13] tots dos ocells rapinyaires, potser perquè aquest darrer, tenint per costum de caçar en zones boscoses, no es veu pas tant com l'altre, habitual en el medi urbà.
Alimentació[modifica]
Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells.
Reproducció[modifica]
La majoria de les parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 3 a 6 polls. El Xoriguer comú pren al voltat d'uns 25 dies d'incubació de l'ou. Aproximadament un mes després, les cries estaràn llestes per a abandonar al niu.
Distribució[modifica]
El xoriguer és el falcònid més comú a bona part d'Euràsia i el nord d'Àfrica.[14]
A Catalunya[modifica]
A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.[1] Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.
S'adapta força bé al medi urbà. A Barcelona n'hi ha una bona població; antigament[15] incloïa una colònia d'unes vint parelles que niaven als penya-segats de Montjuïc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimentaven als camps del delta del Llobregat i l'aeroport. Aquesta colònia era especialment notable perquè no és habitual que aquesta espècie tingui comportament colonial.[5] També hi ha una parella estable que té el niu a una xemeneia d'una antiga fàbrica al Prat de Llobregat.
Costums[modifica]
Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.[6]
Imatges del seu vol[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Xoriguer comú - Mapes de nidificació (català)
- ↑ «Xoriguer comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Xoriguer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Diccionari Normatiu Valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Matheu, E. (2005) Ocells de Barcelona. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona (català)
- ↑ 6,0 6,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)
- ↑ «Xoric». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. amb les variants xòric i xúric
- ↑ «penja-sargantanes». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «penja-sargantanes». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «moixeta». Diccionari normatiu valencià [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ «TERMCAT - Diccionaris en Línia - Multidiccionari - xoriguer comú» (en castellà). [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ https://www.edubcn.cat/rcs_gene/treballs_recerca/2013-2014-03-2-TR.pdf
- ↑ https://books.google.ga/books?id=0dMnDwAAQBAJ&pg=PA66&lpg=PA66&dq=%22esparver+de+quatre+cuixes%22&source=bl&ots=4mfnufBe_f&sig=ACfU3U399AM-4VylKlsdNyiPR5Zv1g1DpA&hl=fr&sa=X&ved=2ahUKEwjfibDqh5nlAhUPxoUKHYV3B0AQ6AEwAHoECAkQAQ#v=onepage&q=%22esparver%20de%20quatre%20cuixes%22&f=false
- ↑ Stastny, Karel. Aves (Enciclopedia de la ciencia) (en castellà). Tikal, p. 141. ISBN 9788492678334.
- ↑ Atles dels ocells nidificants de Barcelona = Atlas de las aves nidificantes de Barcelona = Barcelona breeding bird atlas. ISBN 978-84-9168-023-9.
Bibliografia[modifica]
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs[modifica]
- Xtec - Fotografia i breu descripció
- Institut d'Estudis Catalans - Fotografia detallada
- Xoriguer Comú - Cim d'Àligues
