Xosé Manoel Núñez Seixas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaXosé Manoel Núñez Seixas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Ourense (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la
Institut Universitari Europeu Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn Stuart Woolf i Heinz-Gerhard Haupt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis del nacionalisme i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Interessat enNacionalisme espanyol, catalanisme, nacionalisme gallec i nacionalisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHenrike Fesefeldt Modifica el valor a Wikidata
Premis

Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec. Ha estudiat a les universitats de Santiago de Compostela i Dijon, i és doctor en Història Contemporània per l'Institut Universitari Europeu de Florència.[1]

Entre 1994 i 2007 va ser professor titular, i entre 2007 i 2012 catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Santiago de Compostela, amb estades com a professor visitant a les universitats de Paris X, Paris VII, Mar del Plata, Bielefeld, ZHF Potsdam, City University of New York i Stanford. Des d'octubre 2012 fins al setembre de 2017 va ser catedràtic d'Història Europea la Universitat Ludwig-Maximilian de Múnic.[2] Intervistat sobre la crisi econòmica espanyola va dir el 2015 a la cadena alemanya 3sat : «Espanya té un problema de mentalitat. […] Per a la dreta la qualificació professional és menys important que l'origen social, l'esquerra considera el rendiment del treball personal com potencialment insolidari.» [3]

La seva investigació se centra en la qüestió nacional, i els nacionalismes comparats, d'Estat i sense Estat, a l'Europa del segle xx, així com a Galícia i Espanya dels segles xix i xx, i així mateix en la història cultural de la guerra. També ha abordat l'anàlisi de les dimensions sociopolítiques de l'emigració gallega a Amèrica. És director de l'Arquivo da Emigración (Consello da Cultura Galega), i vicepresident del Consello da Cultura Galega. També és membre del Consell de Redacció i del Consell Assessor de nombroses revistes, ibèriques i internacionals, com Historia Social, Passato e Presente i European History Quarterly.[4]

Obres (selecció)[modifica]

  • O galeguismo en América 1879-1936 (Sada: Eds. do Castro, 1992)
  • O nacionalismo galego (Vigo: A Nosa Terra, 1995, 1996 2ª)
  • Emigrantes, caciques e indianos (Vigo: Eds. Xerais, 1998)
  • Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX (Madrid: Síntesis, 1998, reimpr. 2004)
  • Entre Ginebra y Berlín. La cuestión de las minorías nacionales y la política internacional en la Europa de entreguerras, 1914-1939 (Madrid: Akal, 2001).
  • ed., La Galicia Austral: La inmigración gallega en la Argentina (Buenos Aires: Biblos, 2001)
  • O inmigrante imaxinario. Estereotipos, representacións e identidades dos galegos na Arxentina, 1860-1940 (Santiago de Compostela: USC, 2002).
  • Historiographical Approaches to Nationalism in Spain (Saarbrücken/Fort Lauderdale: Breitenbach, 1993)
  • ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939) (Madrid: Marcial Pons, 2006)
  • Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914-1936) (Valencia/Catarroja: Univ. de València/Afers, 2010)
  • Patriotas y demócratas. El discurso nacionalista español después de Franco (Madrid: Los Libros de la Catarata, 2010).
  • La sombra del César. Santiago Montero Díaz, una biografía entre la nación y la revolución (Granada: Comares, 2012).
  • Amb Ludger Mees, ed., Nacidos para mandar. Liderazgo, política y poder: Perspectivas comparadas (Madrid: Tecnos, 2012).
  • Las patrias ausentes. Estudios sobre historia y memoria de las migraciones ibéricas (1830-1960) (Oviedo: Genueve, 2014).
  • Camarada invierno. Experiencia y memoria de la División Azul, 1941-1945 (Barcelona: Crítica, 2016).
  • Fascismo, guerra e memória: Olhares ibéricos e europeus (Porto Alegre/Santiago de Compostela: EdiPUCRS/USC, 2017).
  • Die spanische Blaue Division an der Ostfront. Zwischen Kriegserfahrung und Erinnerung, 1941-1945 (Münster: Aschendorff, 2016).
  • Amb Lina Gálvez i J. Muñoz Soro, España en democracia, 1975-2011 (Barcelona/Madrid: Crítica/Marcial Pons, 2017).
  • Amb J. Moreno Luzón, eds., Metaphors of Spain. Representations of Spanish National Identity in the Twentieth Century (Nova York/Oxford: Berghahn, 2017)
  • Suspiros de España. El nacionalismo español, 1808-2018 (Barcelona: Crítica, 2018).
  • El frente del Este. Historia y memoria de la guerra germano soviética, 1941-1945 (Madrid: Alianza, 2018).
  • Patriotas transnacionales. Estudios sobre nacionalismos y transferencias culturales en la Europa del siglo XX (Madrid: Cátedra, 2019).
  • Amb E. Storm, ed., Regionalism and Modern Europe. Identity Constructions and Movements from 1890 to the Present Day (Londres: Bloomsbury, 2019).

Referències[modifica]

  1. ↑ Martí, PEP «Núñez Seixas: «El nacionalisme espanyol necessita una catarsi democràtica»». NacióDigital, 25-11-2018.
  2. ↑ Sperber, Katharina «Kataloniens Zukunft: "Alle haben verloren"». ZDF Nachrichten - Heute.de, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-12-05 [Consulta: 5 desembre 2018].
  3. ↑ Schmidt, Eva «Die Spanische Krankheit - Núñez: ‘Spanien hat ein Mentalitätsproblem’» (en alemany). 3sat.online, 03-12-2015 [Consulta: 5 desembre 2018].
  4. ↑ Nerín, Gustau «Núñez Seixas: "El constitucionalisme és un nacionalisme"». El Nacional, 22-07-2017.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xosé_Manoel_Núñez_Seixas&oldid=32345830»