Xuclamel

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuXuclamel
Lonicera Modifica el valor a Wikidata
Lonicera sempervirens close.jpg
Lonicera sempervirens
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreDipsacales
FamíliaCaprifoliaceae
GènereLonicera Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicLonicera caprifolium Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Nintooa Modifica el valor a Wikidata

Xuclamel o lligabosc (designant principalment Lonicera implexa, Lonicera periclymenum i Lonicera caprifolium), didalets de la Mare de Déu pl., dolçamel (Lonicera implexa i Lonicera caprifolium), gallarets pl. (Lonicera etrusca), gallinassa, mare-selva, mare de bosc, mata-selva, rotaboc o santjoanera (Lonicera implexa a la Terra Alta), (Lonicera) és un gènere de plantes amb flor.

A la Catalunya del Nord es diu patimaneta o manetes al Conflent i banya de cabra (Lonicera implexa a Tivissa).

La flor rep el nom de ditets de la Mare de Déu.

El nom del gènere Lonicera prové del botànic del Renaixement Adam Lonicer. El gènere Lonicera és originari de l'hemisferi nord. Bàsicament està implantat en l'Àsia central i oriental i la conca del Mediterrani. El gènere conté prop de 180 espècies amb el centre de diversificació a la Xina on n'hi ha vora 100.

Són lianes o arbusts caducifolis o de fulles persistents. Les fulles tenen una disposició oposada, són simples i ovals amb els contorns dentats o llisos i de color verd molt fosc. Les flors tenen forma de campana, de colors variats i en moltes espècies són altament flairoses. El fruit és una baia d'un vermell molt viu amb diverses llavors.

Jardineria[modifica]

Algunes espècies (particularment el lligabosc japonès) tenen ús en jardineria.

  • Floració:

Es pot produir tant a la primavera, l'estiu, la tardor i fins i tot l'hivern, depenent de l'espècie.

  • Utilització:

Hi ha espècies arbustives que s'utilitzen com a elements aïllats o en grups. Les enfiladisses són molt adequades per adornar façanes i pèrgoles. Es poden cultivar en testos de grans dimensions, d'uns 70 cm de profunditat i un diàmetre de 50 cm, com a mínim). La seva alçada pot arribar a fer 7 metres.

  • Exposició:

A la penombra o en ombra absoluta. En aquest últim cas la floració serà menys vistosa.

  • Terreny:

Ha de ser força ric i tou. En plantes en test o contenidor es fa servir habitualment una barreja d'1\3 de torba i un 1\6 de sorra, adobat i ben drenat. Tanmateix, s'ha demostrat que pot arribar a créixer en quasi qualsevol terreny.

  • Plantació:

Es fa a la tardor o al final de l'hivern. La seva multiplicació es realitza per estaca o per suport durant el juny; per esqueix en abril o agost, implantant-lo en terra sorrenca amb una protecció de plàstic. En la primavera es fa per llavors.

Algunes espècies[modifica]

Lonicera periclymenum el lligabosc atlàntic.
L. caprifolium, Chèvrefeuille

Referències[modifica]