Xufa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xufa
Chufa.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Cyperaceae
Gènere: Cyperus
Espècie: C. esculentus
Nom binomial
Cyperus esculentus
L.
Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa.

La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xufera o xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta geòfita rizomatosa de 40 a 50 cm d'alçada amb estolons subterranis esquamosos, de vegades inflats en un tubercle ovoide a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals, de 0-10 cm; espiguetes de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Floreix d'agost a novembre.[1]

Presenta dues varietats: var. esculentum (silvestre) amb tubercles petits i amargants i var. sativus (cultivada) amb tubercles més grossos i dolços.[1]

La xufa de Valènciadenominació d'origen protegida des del 1995.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Probablement és originària de l'Àfrica occidental; és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sòls arenosos a la terra baixa.

Composició nutritiva[modifica | modifica el codi]

Composició de la xufa seca: aigua 0% substàncies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, midó 24,54% pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Camp de xufa a la partida de Vera, València.

Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubercles com a postres. És típic de l'Horta de València (introduït pels àrabs). Per al conreu necessita terrenys solts (sorrencs), ja que així els tubercles queden arrodonits, i com a mínim la calor de l'estiu mediterrani. A l'Horta de València es cultiva comunament dins una rotació de cultius. Per exemple, seguint les patates primerenques, les cebes baboses o les carxoferes.

Es fa a solcs separats uns 50 cm. Es planten els tubercles tradicionalment a la primera quinzena de maig però també es pot fer a l'abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició amb 2-4 tubercles. S'esmercen uns 160 kg de tubercles per hectàrea. Antigament es feia una plantació manual, però actualment està mecanitzada. És un conreu que habitualment no s'adoba, ja que fàcilment s'ajau si té massa nitrogen.

La collita es fa entre mitjans d'octubre i mitjans de desembre, i per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat per treure'n la terra i l'assecat, ja que collida té un 22% d'humitat i ha de passar al 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competeix malament al principi amb males herbes com les dels gèneres Portulaca, Raphanus o Cladium.

Les malalties que afecten la xuflera són fongs dels gèneres Fusarium i Rhizoctonia i, sobretot, lepidòpters barrinadors tortricids com Bactra lanceolata i Bactra furfurana.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xufa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 2001
  2. J.V. Maroto Horticultura herbácea espècial Ediciones Mundiprensa 1983

Vegeu també[modifica | modifica el codi]