Xurra
Pterocles orientalis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 28 g (pes al naixement) 428 g (pes adult, mascle) 383 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 71,5 cm |
| Nombre de cries | 3 |
| Període d'incubació de l'ou | 23 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693002 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pterocliformes |
| Família | Pteroclidae |
| Gènere | Pterocles |
| Espècie | Pterocles orientalis Linnaeus, 1758 |
.svg){kind=icon}
La xurra (Pterocles orientalis) és un ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.
Morfologia
- Fa 35 cm de llargària.
- Té les potes i la cua més curtes que la ganga.
- Ales punxegudes.
- El mascle té el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta.
- La femella és de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocràcia al pit.
- Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre.
- Posseeix unes plaques còrnies a la base de les potes i al ventre que serveixen d'aïlladors de la calor.
Subespècies
- Pterocles orientalis aragonica
- Pterocles orientalis arenarius
- Pterocles orientalis bangsi
- Pterocles orientalis orientalis
Fan un niu en una lleugera concavitat a terra, mínimament folrada, i hi ponen 2-3 ous a l'abril-juny. Els dos pares escalfen els ous: a la nit ho fa el mascle, mentre que la femella -de plomatge molt més críptic- ho fa durant les hores més compromeses del dia). En l'alimentació dels pollets també intervenen tots dos pares, essent el pare l'encarregat de portar aigua.[1]
Distribució geogràfica
La subespècie Pterocles orientalis orientalis viu als terrenys esteparis de l'Àfrica del Nord, de la península Ibèrica, de les Illes Canàries, Turquia, Xipre i Israel, mentre que Pterocles orientalis arenarius ho fa al Kazakhstan, l'oest de la Xina i el nord del Pakistan (aquesta darrera subespècie també hiverna al Pakistan i al nord de l'Índia).
Viuen en terrenys oberts, secs i pedregosos, amb vegetació escassa o un xic densa, com els que es poden trobar a la part occidental de la Depressió Central (Baix Cinca, la Noguera i el Segrià). La població que habita aquest indret és la continuació de la que existeix a la Depressió de l'Ebre. Pertant a la categoria d'ocells estèpics.
Costums
Són sedentàries i gregàries.
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 61. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- «Xurra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- La xurra a la UICN. (anglès)
- La xurra a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- La xurra a l'Avibase. (català)
- La xurra a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Vídeos d'aquest ocell en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)