Yōko Tawada

Yōko Tawada
	; (2016)
Nom original	(ja) 多和田葉子
Biografia
Naixement	23 març 1960 (64 anys); Tòquio (Japó)
Dades personals
Formació	Universitat de Waseda ; Universitat d'Hamburg ; Universitat de Zúric
Activitat
Camp de treball	Assaig, escriptura creativa i professional, prosa, poesia, forma dramàtica, ciència de la literatura i literatura alemanya
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	novel·lista, germanista, especialista en literatura, traductora, assagista, dramaturga, escriptora, poetessa
Activitat	1987 –
Membre de	Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia ; Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia
Gènere	Poesia
Professors	Sigrid Weigel
Participà en
1996	Ingeborg Bachmann Award 1996 (en)
	Premis (2023) Mainichi Publication Culture Award (en) ; (2020) Premi Asahi; (2020) Medalla amb Galó Morat; (2018) Japan Foundation Award (en) ; (2018) Medalla Carl Zuckmayer; (2016) Premi Kleist; (2013) Erlanger Literaturpreis für Poesie als Übersetzung (fr) ; (2013) Premi Artístic; (2012) Premi Yomiuri; (2011) Premi Noma de Literatura; (2011) Premi Murasaki Shikibu; (2005) Medalla Goethe; (2003) premi Tanizaki; (2003) Premi Sei Itō; (2002) Bunkamura Les Deux Magots Literature Award (en) ; (2000) Premi literari Izumi Kyōka; (1996) Premi Adelbert von Chamisso; (1992) premi Akutagawa; (1991) Gunzou Prize for New Writers (en) ;
Lloc web	yokotawada.de

Yōko Tawada (多和田葉子, , Tawada Yōko^?) (23 de març de 1960) és una escriptora japonesa^[1] que escriu en japonès i en alemany. Tawada viu a Alemanya des de 1982 i té un doctorat en literatura alemanya de la Universitat de Zúric (Suïssa). El 2005 va rebre la Medalla Goethe que atorga el Goethe-Institut.^[2]^[3]^[4]

Obres[modifica]

"Sense tacons" (かかとを失くして, 1991) - Premi Gunzō per a Escriptors Novells
"Casar-se amb un gos"(犬婿入り, 1993) - Premi Akutagawa
Sospitosos en un tren nocturn (容疑者の夜行列車, 2003) - Premi Itō Sei de Literatura, Premi Tanizaki Jun'ichirō
Atrapar la neu (雲をつかむ話, 2013) - Premi Yomiuri de Literatura, Premi del Ministeri de Cultura

El marit gos. (Llibre que conté tres relats: Perusona, Talons extraviats i El marit gos), Traducció de Jordi Mas López. 2019, Godall Edicions. ISBN 978-84-949432-9-4

↑ «Yōko Tawada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Haase, Donald. The Greenwood Encyclopedia of Folktales and Fairy Tales: Q-Z. Greenwood Publishing Group, 2008, p. 944. ISBN 978-0-313-33444-3.
↑ «Yoko Tawada». Books from Japan. [Consulta: 2 juliol 2016].
↑ «Yoko Tawada». Goethe Institut. [Consulta: 2 juliol 2016].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yōko Tawada