Yan Fu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1854 Fuzhou (Xina) |
| Mort | 27 octubre 1921 (67 anys) Fuzhou (Xina) |
| Sepultura | Tomb of Yan Fu (en)  |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Xinesos han |
| Formació | Royal Naval College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | traductor, escriptor, sociòleg |
| Ocupador | Universitat de Pequín Universitat Fudan |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Wang Shi (en) Zhu Shi (en) Jiang Shi (en) |
| Fills | Yan Qu (en) (  Wang Shi (en) )Yan Bin (en) ( )Yan Qiu (en) ( )Yan Long (en) ( )Yan Dian (en) ( Zhu Shi (en) )Yan Huan (en) ( Jiang Shi (en) )Yan Xuan (en) ( Zhu Shi (en) )Yan Hu (en) ( Jiang Shi (en) )Yan Xu (en) ( ) |
 | |
Yan Fu - 严复 en xinès simplificat; 嚴復 en xinès tradicional; Yán Fù en pinyin- també conegut com a Ji Dao - 幾道 - (8 de gener de 1854 a Fuzhou, província de Fujian - 27 d'octubre de 1921, Fuzhou) fou un pensador, filòsof, sociòleg, traductor, poeta i cal·lígraf que va viure durant els darrers anys de la dinastia Qing i els inicis de la República de la Xina. Va. Yan va ser un dels intel·lectuals, igual que Kang Youwei o Liang Qichao , que, davant l'endarreriment i la debilitat de la Xina , va fomentar la modernització del seu país Les seves opinions són fruit de la influència de les idees occidentals i de la tradició confuciana i els clàssics xinesos. Afirmava que la superioritat de les potències europees es devien més a les seves idees i institucions més que a la tecnologia i l'armament. El 1867 ingressà a l'Escola Naval de Fuzhou i deu anys més tard va anar a Londres a estudiar a “The Royal Naval College, De tornada al seu país, es dedicà a la docència en centres de nàutica. El 1895, després de la guerra amb el Japó, publicà una sèrie d'articles analitzant el fracàs de la Xina i fent una crida per iniciar reformes. Va traduir al xinès obres de diferents autors: Thomas Henry Huxley, Adam Smith, Herbert Spencer i John Stuart Mill, donant a conèixer el liberalisme econòmic i el darwinisme social.[1][2] Va entrevistar-se, el 1904, a Londres, amb Sun Yat-sen (el llibre de Marie-Claire Bergère indica el 1905), per tractar dels canvis que necessitava la Xina. Va exercir la docència en centres universitaris del seu país.[3] En els darrers anys de la seva vida el seu pensament va anar evolucionant cap a una postura més conservadora
Referències[modifica]
- ↑ Ramírez Ruiz, Raúl. Historia de China contemporánea : de las guerras del opio a nuestros días. Madrid: Síntesis, D.L. 2018. ISBN 978-84-9171-211-4.
- ↑ Pimpaneau, Jacques. Chine, histoire de la littérature. Arles: Éditions Philippe Picquier, DL 2016, ©2016. ISBN 978-2-8097-1210-0.
- ↑ «Yanfu Foundation | Yan Fu Foundation UK» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2021].
Bibliografia[modifica]
- Pankaj Mishra. De las ruinas de los imperios. La rebelión contra Occidente y la metamorfosis de Asia de Círculo de Lectores. Pàgs. 24,62, 230-231, 278, 323, 366 i 383 (castellà).
- Laureano Ramírez. La triple dificultad de Yan Fu de Quaderns: Revista de traducció, ISSN 1138-5790, Nº 1, 1998, págs. 117-120 (castellà).
- Elsie Kit-ying Chan, Translation as metaphor: Yan Fu and his translation principles de .PhD thesis, University of Warwick.2003. (anglès).
