Yankee Doodle Dandy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgYankee Doodle Dandy
Yankee Doodle Dandy poster.jpeg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Michael Curtiz
Protagonistes James Cagney
Joan Leslie
Walter Huston
Richard Whorf
Direcció artística Carl Jules Weyl
Producció Hal B. Wallis
Jack Warner
William Cagney
Disseny de producció Carl Jules Weyl
Guió Robert Buckner
Edmund Joseph
no surten als crèdits:
Julius J. Epstein
Philip G. Epstein
Música George M. Cohan
Ray Heindorf
Heinz Roemheld
Fotografia James Wong Howe
Muntatge George Amy
Vestuari Milo Anderson
Productora Warner Bros.
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1942
Durada 126 min
Idioma original anglès
Color blanc i negre
Temàtica
Gènere Musical
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Washington DC
Palmarès
Nominacions
Premis National Film Registry
Oscar al millor actor
Academy Award for Best Original Musical Score
Oscar al millor so
Més informació
IMDB Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Yankee Doodle Dandy és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Curtiz el 1942. És la biografia de George M. Cohan. El títol original prové del cant patriòtic Yankee Doodle.

Antecedents i producció[modifica | modifica el codi]

La cançó The Yankee Doodle Boy (també "Yanqui Doodle Dandi") va ser una peça registrada per Cohan, una cançó patriòtica a mig camí entre la cançó lírica i la melodia de la guerra de la revolució, Yanqui Doodle. Altres tonades de Cohan a la pel·lícula són "Give My Regards to Broadway", "Harrigan ", "Forty-five Minutes from Broadway", "You're a Grand Old Flag" i "Over There".

Cagney va ser l'artista triat per interpretar el personatge, com a estatunidenc d'origen irlandès que era i per la seva facilitat en la cançó i la dansa que vol aquest paper. El seu estil únic, que mig canta, mig recita les cançons, reflecteix l'estil que Cohan mateix utilitzava. El seu estil natural de dansa i el seu físic s'adeien amb el de Cohan. Els diaris de l'època informaven que Cagney pretenia imitar conscientment l'estil cançó-i-dansa de Cohan, però interpreta la part normal de la pel·lícula en el seu propi estil. Encara que el director Curtiz era famós per ser dur, també donava una mica de llibertat als seus actors. Cagney i uns altres actors improvisaven una mica. Encara que la pel·lícula omet el fet que Cohan es va divorciar i tornar a casar, per exemple, i s'agafa algunes llibertats amb la cronologia de la vida de Cohan, el conjunt és prou acurat, així com el vestuari, i els passos de dansa que són de l'època original. A aquest esforç va contribuir significativament un antic soci de Cohan, Jack Boyle, que coneixia bé les produccions originals. Boyle també va surtir a la pel·lícula en alguns dels grups que ballaven.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yankee Doodle Dandy Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema