Yawar Mallku

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaYawar Mallku
Fitxa
DireccióJorge Sanjinés Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Marcelino Yanahuaya
Benedicta Mendoza
Vicente Verneros Salinas
Danielle Caillet
Felipe Vargas
ProduccióRicardo Rada
Gladys de Rada
GuióJorge Sanjinés i Oscar Soria Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlfredo Domínguez
Ignacio Quispe
Alberto Villalpando
FotografiaAntonio Eguino Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Sanjinés Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGrupo Ukamau
DistribuïdorStudio Films (Austràlia)
Tricontinental Film Center
Dades i xifres
País d'origenBolívia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada70 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalquítxua Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBolívia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0065228 Filmaffinity: 791096 Rottentomatoes: m/yawar_mallku_2013 Letterboxd: blood-of-the-condor Allmovie: v141282 TMDB.org: 157319 Modifica el valor a Wikidata

Yawar Mallku (en quítxua "sang de mallku ") comercialitzada també com La sangre del cóndor és una pel·lícula boliviana dramàtica del 1969 dirigida per Jorge Sanjinés. Va ser escrita per Sanjinés i Óscar Soria. La història examina una comunitat indígena de Bolívia, que rep atenció mèdica de l'agència estatunidenca fictícia "Cuerpo del Progreso" (un anàleg del Cos de pau estatunidenc real), que clandestinament està esterilitzant a les dones locals.

Resum de la trama[modifica]

Una comunitat quítxua de Bolívia rep atenció mèdica de l'agència estatunidenca Cos del Progrés, però no sospiten que secreta i clandestinament la mateixa està sotmetent a les dones de la comunitat a procediments d'esterilització forçada, una pràctica d'eugenèsia, amb la finalitat que no es reprodueixin els indígenes. Quan la veritat es revela, els bolivians ataquen als estrangers, però els atacants són capturats i afusellats per les autoritats. Sixto Mallku, el germà del protagonista Ignacio Mallku és ferit. Ignacio busca desesperadament atenció mèdica per al seu germà, però a causa de la falta de diners per a la cura apropiada, aquest mor.[1]

Repartiment[modifica]

Impacte i llegat[modifica]

Es creu que Yawar Mallku va donar lloc a l'expulsió del Cos de Pau de Bolívia, en un acte anti-imperialista de nacionalisme cultural pels pobles indígeness.[2]

Després de projeccions si Yawar Mallku per a audiències locals, Sanjinés es va adonar que molts pagesos van criticar la complexitat de la pel·lícula, a causa de la utilització d'analepsi (conegut popularment com flashback) en la narració, la qual cosa era influït pel cine art europeu, i la falta d'atenció a la denúncia de les causes de l'opressió dels pobles indígenes.

Les crítiques esmentades van ser tingudes en compte per Sanjinés en fer la seva següent pel·lícula, El coraje del pueblo, en 1971. Aquesta va ser executada amb actors inexperts, molts d'ells pagesos, la qual cosa va marcar l'inici d'una nova etapa en la carrera del cineasta, caracteritzada per la filmació "amb la gent"".[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Stephen M. Hart. A Companion to Latin American Film. Boydell & Brewer Ltd, 2004, p. 69–. ISBN 978-1-85566-106-6 [Consulta: 11 agost 2012]. 
  2. ↑ Geidel, Molly. "Sowing Death in Our Women's Wombs": Modernization and Indigenous Nationalism in the 1960s Peace Corps and Jorge Sanjinés' Yawar Mallku. American Quarterly - Volume 62, Number 3, September 2010, pp. 763-786
  3. ↑ Galt Rosalinda, Karl Schoonover: Cine Arte Global: Nuevas teorías e historias. 2010, pp 359.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yawar_Mallku&oldid=32422075»