Yedaya ha-Peniní

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaYedaya ha-Peniní
Biografia
Naixement1270 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Besiers Modifica el valor a Wikidata
Mort1340 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Perpinyà
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, rabí i poeta Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Maimonidean Controversy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAbraham Bedersi Modifica el valor a Wikidata

Yedaya ha-Peniní (Vers 1270 - 1340) va ser un poeta, metge i filòsof jueu provençal, anomenat Yedaya ben Abrahán Bedersí, i conegut també com a En Bonet Profiat.

El seu pare havia nascut a Besiers; d'aquesta vila provenia tota la seva família, malgrat ignorar si ell també va néixer allà. Visqué a cavall de Perpinyà i Montpeller.

Yedaya ha-Peniní de Perpinyà, l'únic poeta jueu català que ha estat traduït a les grans llengües europees[modifica]

A banda de la seva encesa defensa de la filosofia davant Salomó ben Adret, Yedaya ha-Peniní va ser un dels més cèlebres poetes jueus del seu temps. Pel seu estil sofisticat i pompós, així com per les seves proses rimades, s'acabà guanyant el títol de «l'Eloqüent», i aviat es convertiria en un model a seguir. La seva primera composició va ser una poesia de mil paraules que va escriure amb disset anys: és la Baqashat ha-Memim o La pregària de les Emes, ja que cada mot s'iniciava amb la lletra hebrea mem, una ema. El sentit del poema és bastant opac i només es tracta d'un pur artifici literari, però en la seva època va causar gran sensació.

Tanmateix, la seva obra clau, la més coneguda, i l'èxit literari més rotund l'aconseguí amb el poema Behinat Olam, (L'Examen del món). Aquest poema tractat didàctic, filosòfic i religiós vers la condició humana ha tingut fins al moment més de vuitanta edicions i de seguida va ser traduït al llatí i després a d'altres llengües com l'anglès, el francès, el polonès, el jiddisch, l'italià, l'alemany i, nomes parcialment, al català. Exemple de la vastíssima popularitat d'aquest poema és el testimoni d'Isaac de Monço de Règol de Calabria, autor d'un comentari de L'Examen del món de 1508 on deixa constància de com el jovent del seu país n'aprenia els versos de memòria sense saber ni entendre que deien, i admirat per aquest costum decidí d'aplicar-se a glossar a fons l'obra mereixedora d'aquesta privilegiada consideració. Tot i els seus versos florits i barrocs, el nostre autor va saber expressar amb enginy i metàfores reeixides els temes centrals del poema: la futilitat i la vanitat d'aquest món, així com els preuadíssims beneficis que per contra proporcionen dedicar-se tant a la religió com al conreu de l'intel·lecte. El poema demostra que el menyspreu del món, un tòpic literari comú en aquesta època entre els àrabs i els cristians, també ho va ser, potser amb molta més raó, entre els jueus.

A favor del gènere femení[modifica]

Abans d'escriure L'Examen del món, la seva obra mestra, Yedaya ha-Peniní va ser catapultat a la popularitat gràcies a una maqama o llibre de prosa rimada a favor del gènere femení: Oheb Nashim o L'amic de les dones. Aquesta obra era una replica a la famosa composició misògina del jueu barceloní Judà ibn Sabtai que relata la història d'un personatge de nom Zerà que és cruelment castigat pel seu odi contra les dones amb un casament d'amor amb una dona molt bella que, un cop casada, es revela terrible. Yedaya ha-Peniní relata la història d'un rei, Kushan Rishataim, un gran misogin, que s'enfronta a un exercit format per amics i defensors de les dones i encapçalat per un general anomenat Seraia. Aquest darrer derrota les hosts del rei, i com a mostra d'agraïment per la seva victòria els seus seguidors el proclamen rei. Amb el regnat de Seraia s'inaugura una nova i feliç era per a les dones en general, car totes es prometen, es casen, i són estimades i considerades més que mai, per la qual cosa la vida de casada és declarada el millor i més benaurat estat de l'existència. L'obra es clou amb la descripció de l'aparició del fantasma de Judà ibn Sabtai que acaba acceptant totes les opinions de Jedàia menys una: cada home, per ser del tot feliç, ha de casar-se nomes un cop, car pretendre ser-ho en segones noces és de folls.

Junt amb el seu pare Abraham Bedersi i amb Isaac ben Abraham ha-Gorni, figura entre els poetes hebreus més prestigiosos de la Provença. A més va escriure cometaris a diverses obres filosòfiques d'Averrois i Aristòtil, i defensà públicament, en la seva Carta apologètica contra Salomó ben Adret, el valor de la filosofia grega per al judaisme.

Bibliografia[modifica]

  • Angle Editorial Els jueus catalans de Manuel Forcano, pàg. 119. (ISBN: 978-84-16139-16-3)