Yehudà ben Moshe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Yehudà ben Moshe
Naixement vers 1210
probablement Toledo
Mort més tard del 1276
probablement Toledo
Residència Toledo
Camp Medicina i Astronomia
Treball(s) Traduccions del àrab
Influències de Alfons X el Savi

Yehudà ben Moshe ha-Cohen o Judà ben Mosca, va ser un metge i traductor jueu del segle XIII a la cort d’Alfons X el Savi, que va traduir obres científiques àrabs i hebrees al castellà.

Vida[modifica | modifica el codi]

Poc es coneix de la seva vida, encara que la seva carrera intel·lectual si que ha estat estudiada,[1] un cop resolts els problemes de les diferents grafies del seu nom que alguns autors havien arribat a atribuir a tres persones diferents.

Va ser metge, encara que cap dels texts parla dels seus coneixements ni de les seves activitats mèdiques. Sembla que va ser el metge personal d’Alfons X el Savi. Sabem que era molt entès en astronomia i que sabia i entenia l’àrab i el llatí, a més del hebreu, la seva pròpia llengua. La seva col·laboració amb el rei savi s’estén des de 1243 a 1276.

Obra[modifica | modifica el codi]

Original[modifica | modifica el codi]

  • Les Taules alfonsines, fetes durant nou anys (entre 1263 i 1272) en col·laboració amb Isaac ben Sid (Rabí Çag). D’aquestes taules només se’n conserven els cànons, però no pas les taules pròpiament dites que només coneixem per versions llatines posteriors; curiosament els cànons (en castellà) no serveixen per a interpretar les taules (en llatí).[2]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • Lapidario, un tractat sobre les propietats de les pedres atribuït a un tal Abolays, savi musulmà d’origen caldeu del que no se’n sap res.[3] La traducció la va ordenar el rei Alfons l’any 1243 i es devia acabar el 1250. En la traducció hi va participar el clergue Garci Pérez.
  • Libro conplido en los judizios de las estrellas, un tractat d’astrologia escrit per Abú al-Hasan Alí ibn Abí al-Rijàl (Abenragel) al segle XI amb el títol de Kitab al-bàri fi akhàm an-nuyyum. La traducció també va ser ordenada pel rei i es va començar el 1254.
  • Los 4 libros de las estrellas de la Ochava Esfera, un tractat d’astronomia; traducció feta el 1256 amb la col·laboració de Guillén Arremón d’Aspa. El 1276, Samuel ha-Leví, Joan de Messina i altres savis en faran una revisió completa.
  • Libro dell Alcora, tractat sobre l’esfera celeste,[4] datada el 1259 en col·laboració amb Joan D’Aspa.
  • Libro de las cruzes, un tractat d’astrologia d’un tal Ubayd Allàh sobre el que no existeix unanimitat en la seva identificació.,[5] datada l’any 1259 i feta en col·laboració amb Joan D’Aspa.
  • Algunes fonts li atribueixen també la traducció del Picatrix,[6] un tractat de màgia de, potser, Màslama al-Majrití.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Romano, pàgina 134.
  2. Romano,De historia judia, pàgina 452.
  3. Alvar, capítol 3.1.1.
  4. Fernández Pérez, pàgina 30.
  5. Muñoz, pàgina 154.
  6. Romano, La ciencia hispanojudía, pàgines 141 i 142.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]