Yellow Magic Orchestra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióYellow Magic Orchestra
Yellow Magic Orchestra in 2008.jpg
modifica
Dades
Tipusgrup de música modifica
Història
Creació1978 modificaTòquio modifica
Activitat
DiscogràficaAlfa Records (en) Tradueix
EMI Music Japan (en) Tradueix
Sony Music Entertainment Japan modifica
GènereSynthpop, J-Pop, música avantguardista, exotica (en) Tradueix, electro i electronic rock (en) Tradueix modifica
Format per

Lloc webymo.org modifica
IMDB: nm3576047 Facebook: YMOofficial Twitter: ymo MySpace: hasymo Spotify: 2JIf5JxI3ypOSfrfNIIMQE iTunes: 261296316 Last fm: Yellow+Magic+Orchestra Musicbrainz: ac5af671-1df0-4312-8b7b-e61992ecc883 Songkick: 288701 Discogs: 22061 Allmusic: mn0000683750 Modifica els identificadors a Wikidata

Yellow Magic Orchestra fou un grup japonès de música techno-pop de l'època dels 70 integrat per Ryuichi Sakamoto (teclats), Yukihiro Takahashi (percussió) i Haruomi Hosono (baix) molt influenciats per la banda alemanya Kraftwerk.

Després de la darrera unificació de la banda i fer aquest últim àlbum, els integrants del grup van fer carreres artístiques en solitari sobresortint Ryuichi Sakamoto per la seva fama.

Generalitats[modifica]

Usualment són considerats com innovadors influents dins el camp de la música electrònica popular.[1][2] Han contribuït al desenvolupament del synth pop, ambient house, electrònica, electro, J-pop contemporani, house , techno, i la música hip hop. De manera més àmplia, la seva influència és evident a través de diferents gèneres de la música popular incloent-hi: dance, ambiental, gen chiptune , música de videojocs, nov pop, i rock.

YMO va ser pionera en l'ús de sintetitzadors, sàmplers, caixes de ritme, ordinadors i l'ús de tecnologies per a l'enregistrament digital d'àudio a la música popular. La banda es considera "avançada al seu temps" per anticipar la tendència global cap a les caixes de ritme i el sampling, haver anticipat el creixement de l'electropop durant la dècada dels vuitanta, el seu enfocament pro-tecnològic, l'ús de sons de videojocs i per experimentar en gran manera amb ordinadors i instruments electrònics.

Discografia[modifica]

Singles[modifica]

  • "Firecracker" (1979, USA)
  • "Yellow Magic" (Tong Poo) (1979, GB)
  • "Technopolis" (1979, Japó)
  • "La Femme Chinoise" (1979, GB)
  • "Computer Game" (1980, GB, Itàlia, Espanya)
  • "Rydeen" (1980, Japó 1982, GB)
  • "Behind the Mask" (1980, GB, USA, Itàlia)
  • "Nice Age" (1980, GB, Països Baixos)
  • "Tighten Up" (Japanese Gentlemen Stand Up Please) (versió de Archie Bell & the Drells; 1980, USA, Japó; 1981, GB)
  • "Cue" (1981, Japó)
  • "Mass" (1981, Japó)
  • "Taiso" (1982, Austràlia, Japó)
  • "Pure Jam" (1982, Espanya)
  • "Kimi ni Munekyun" (1983, Japó)
  • "Kageki na Shukujo" (1983, Japó)
  • "Ishin Denshin (You've Got To Help Yourself)" (1983, Japó)
  • "Every Time I Look Around (I Hear The Madmen Call)" (1983, Holanda)
  • Reconstructions EP (1992, GB)
  • "Pocketful of Rainbows" (1993, Japó)
  • "Be A Superman" (1993, Japó)
  • "Rescue / Rydeen 79/07" (2007, Japó)
  • "The City of Light / Tokyo Town Pages" (2008, Japó)
  • "good morning, good night" (2009, Japó)

Àlbums i variacions[modifica]

Àlbums en viu[modifica]

Recopilatoris[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yellow Magic Orchestra

Referències[modifica]

  1. Ankeny, Jason. «Yellow Magic Orchestra -Biography» (en anglès). All Music. [Consulta: 8 agost 2019].
  2. Black, Johnny «High Fidelity News and Record Review» (en anglès). High Fidelity News and Record Review. Link House Publications, 38, 1-6, 1993, pàg. 93.