Yerma

*Yerma*
	;
Tipus	obra literària
Autor	Federico García Lorca
Llengua	castellà
Il·lustrador	Georges Wakhévitch
Publicació	1934
Gènere	tragèdia
Personatges	Yerma; Juan; Victor (en) ; Maria (en) ; Dolores (en) ; Sister-in-law I (en) ; Sister-in-law II (en) ; Pagan Old Woman (en) ; Male (en) ; Female (en) ; Boy (en) ; Shepherd (en) ; Child (en) ; Washerwoman I (en) ; Washerwoman II (en) ; Washerwoman III (en) ; Washerwoman IV (en) ; Washerwoman V (en) ; Washerwoman VI (en) ; Washerwoman VII (en) ; Woman I (en) ; Woman II (en) ; Old Woman I (en) ; Old Woman II (en) ; Man I (en) ; Man II (en) ; Man III (en) ; Girl I (en) ; Girl II (en)

Yerma (1934) és una obra teatral popular que desenvolupa una tragèdia d'ambient rural. Està dividida en tres actes de dos cuadres cada un. És una de les tres obres de teatre que formen part de la "trilogia lorquiana", junt amb La casa de Bernarda Alba (1936) i Bodas de sangre (1933).^[1]^[2]

Descripció

Escrita per Federico García Lorca (1898-1936), narra la història d'una camperola de nom Yerma, frustrada per no poder engendrar fills amb el seu home, Juan. L'obra "explora el conflicte intern d'una dona casada que anhela i busca infructuosament ser mare, per sentir-se una dona completa. La tragèdia de la protagonista és anunciada pel seu nom i materialitzada per la possible esterilitat de la seva parella. Juan, el seu espòs, no pot ni vol engendrar fills. El fet que Yerma mati al seu home, per impotència, fa oficial la seva realitat i tragèdia. Les seves conviccions morals no li permetien tenir fills amb altres homes que no fossin el seu marit. Irònicament, l'acció de Yerma és una resposta radical i tradicionalista al mateix temps." El tema principal és instint vers la repressió, ja que Yerma lluita perquè el seu instint li diu que ha de ser mare, però no ho aconsegueix, i per això acaba odiant-se. D'una banda, a través d'un gest radical, s'allibera de l'esterilitat de Juan però no de la seva tragèdia personal. De l'altra, la determinació de Yerma de matar Juan obeeix en part al seu desig de complir una funció imposada per la societat; vol tenir fills com les dones casades que viuen al seu voltant.^[3]^[4]

Conscient de l'èxit del drama rural poètic, Lorca elabora aquestes tragèdies basant-se en una conjugació de mite, poesia i substància real, tractant de retratar a una dona a la vegada oprimida i alliberadora de si mateixa.

Simbologia

Lorca utilitza una àmplia sèrie de símbols com a recursos per marcar els sentiments o les situacions dels distints personatges al llarg de l'obra (tant en Yerma com en d'altres moltes). Alguns d'aquests són: la imatge i citació de l'aigua de la pluja o la font, que representa la fecunditat; l'aigua corrent i la llet, que és l'esperança que té la dona de quedar embarassada;les flors (sobretot la rosa), que són l'alegria davant la maternitat; en canvi, la roca, la sequedat, la sorra y les ombres simbolitzen l'esterilitat i així com el mur, que representa l'impediment.^[5]^[6]

Representacions principals

Teatre (Estrena en Teatro Español de Madrid el 29 de diciembre de 1934). Intèrprets: Margarita Xirgu, Enrique Diosdado,^[7] Ricardo Merino, Pilar Muñoz, Carmen Collado, Pedro López Lagar i Eloísa Vigo.
Teatre (1947). Intèrprets: Ana Mariscal.^[8]
Dansa-teatre (1952). Direcció: Lester Horton. Versió titulada "Prado de Pena".^[9]
Teatre (1960). Direcció: Luis Escobar. Intérpretes: Aurora Bautista.^[10]
Teatre (1971). Direcció: Víctor García. Intérpretes: Nuria Espert,^[11] Daniel Dicenta, José Luis Pellicena, Amparo Valle, Paloma Lorena.
Teatre (1976). Teatro Estudio Alarcón (Granada). Direcció: Manuel de Pinedo. Adaptació: Luis de Pinedo. Intèrprets: Aurora Serrano, Eduardo Fernández, Víctor Pablo Jiménez, Conchi Barrales, José Manuel Gómez.
Cinema (1998): Direcció Pilar Tavora. Títol: Yerma. Intèrprets: Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego, Irene Papas, María Galiana.^[12]^[13]
Teatre (2012). Direcció: Miguel Narros. Intèrprets: Silvia Marsó, Marcial Álvarez i Iván Hermés
Teatre (2015). Direcció: José Luis Arellano. Adaptació: Fernando J. López. Intèrprets: Mabel del Pozo, Iker Lastra, Eric Robledo, Luz Nicolás i Natalia Miranda.
Teatre (2024). Direcció: Juan Carlos Martel. Intèrprets: María Hervás, Joan Amargós, David Menéndez, Marta Ossó, Isabel Rocatti.
Cinema (2017). Direcció: Emilio Ruiz Barrachina. Guio: Nicholas Aikin, Tirso Calero, Emilio Ruiz Barrachina. Música: Fausto Taranto. Fotografía: Juanma Postigo. Actors: Rebecca Grant, Miriam Díaz-Aroca, Mundy Rieu Jr., Susan Brickell, Francesc Pagès, Maria Ivanova, Christina K. Pascual, Ivonne Reyes, Jon Arias. Versió, titulada "Yerma: Barren", és una adaptació que no explica la historia original en si mateixa.^[14]

Filmografia

En la pel·lícula Muerte en Granada (Marcos Zurinaga, 1996),que es basa en l'obra La repressió nacionalista de Granada en 1936 i la mort de Federico García Lorca (Ian Gibson, 1971) s'introdueix l'estrena de l'obra en Madrid com a base de tota la trama de la història.

Referències

↑ Rosenkvist, Matilda. Tragedias femeninas : Un estudio de los roles de género en la trilogía lorquiana. Uppsala University, Disciplinary Domain of Humanities and Social Sciences, Faculty of Languages, Department of Modern Languages., 2016.
↑ Segade Yáñez, Ana «Mujer y maternidad en la trilogía teatral lorquiana». Evohé: Revista Cultural do Campus de Lugo, 34, 2023, p. 62–63. ISSN: 2603-865X.
↑ Doménech, Ricardo. García Lorca y la tragedia española (en castellà). Editorial Fundamentos, 2008, p. 68. ISBN 978-84-245-1139-5.
↑ Lozano, José Ignacio Anasagasti. Locura de Desear, Locura de Ser: Yerma (Federico García Lorca) desde el Psicoanálisis (Freud y Lacan): Una tragedia lorquiana descifrada desde el psicoanálisis (en castellà). José Ignacio Anasagasti, 2023-04-13.
↑ Antonio Arango, Manuel. Símbolo y simbología en la obra de Federico García Lorca (en castellà). Editorial Fundamentos, 1995, p. 184. ISBN 978-84-245-0691-9.
↑ Correa, Gustavo «El Simbolismo de la Luna en la Poesía de Federico García Lorca» (en anglès). PMLA, 72, 5, 12-1957, p. 1060–1084. DOI: 10.2307/460379. ISSN: 0030-8129.
↑ Gil Fombellida, María del Carmen. Rivas Cherif, Margarita Xirgu y el teatro de la II República (en castellà). Editorial Fundamentos, 2003, p. 126-127. ISBN 978-84-245-0954-5.
↑ García Lorca, Federíco. Teatro completo (en castellà). Editorial Verbum, 2019, p. 55. ISBN 978-84-9074-534-2.
↑ de Vicente Yagüe Jara, María Isabel «Federico García Lorca a través de la música: selección y análisis didáctico de un repertorio musical con hipotexto teatral». Bellaterra: journal of teaching and learning language and literature, 12, 4, 2019, p. 81–101. ISSN: 2013-6196.
↑ Castilla del Pino, Carlos. Lecturas del texto dramático: variaciones sobre la obra de Lorca (en castellà). Universidad de Oviedo, 1990, p. 77. ISBN 978-84-7468-269-4.
↑ Sánchez, José Antonio; Abellan, Joan; ARTEA; Conde-Salazar, Jaime; Cornago, Óscar. Artes de la escena y de la acción en España: 1978-2002 (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2006, p. 78. ISBN 978-84-8427-440-7.
↑ Azcue Castillón, Verónica «Yerma, de Pilar Távora: una versión costumbrista de la tragedia lorquiana». Del teatro al cine y la televisión en la segunda mitad del siglo XX,. Visor libros, 2002, p. 251–258.
↑ Malpartida Tirado, Rafael «Lenguaje literario y lenguaje fílmico: "Yerma" entre las tablas y el celuloide (Federico García Lorca y Pilar Távora)». Cine y literatura :: el teatro en el cine, 2004, p. 120–127.
↑ «Yerma». canalsurmas. [Consulta: 18 gener 2026].

Enllaços externs

Text complet de Yerma en espanyol amb traducció
Cuatro actrices para Yerma

[1] Rosenkvist, Matilda. Tragedias femeninas : Un estudio de los roles de género en la trilogía lorquiana. Uppsala University, Disciplinary Domain of Humanities and Social Sciences, Faculty of Languages, Department of Modern Languages., 2016.

[2] Segade Yáñez, Ana «Mujer y maternidad en la trilogía teatral lorquiana». Evohé: Revista Cultural do Campus de Lugo, 34, 2023, p. 62–63. ISSN: 2603-865X.

[3] Doménech, Ricardo. García Lorca y la tragedia española (en castellà). Editorial Fundamentos, 2008, p. 68. ISBN 978-84-245-1139-5.

[4] Lozano, José Ignacio Anasagasti. Locura de Desear, Locura de Ser: Yerma (Federico García Lorca) desde el Psicoanálisis (Freud y Lacan): Una tragedia lorquiana descifrada desde el psicoanálisis (en castellà). José Ignacio Anasagasti, 2023-04-13.

[5] Antonio Arango, Manuel. Símbolo y simbología en la obra de Federico García Lorca (en castellà). Editorial Fundamentos, 1995, p. 184. ISBN 978-84-245-0691-9.

[6] Correa, Gustavo «El Simbolismo de la Luna en la Poesía de Federico García Lorca» (en anglès). PMLA, 72, 5, 12-1957, p. 1060–1084. DOI: 10.2307/460379. ISSN: 0030-8129.

[7] Gil Fombellida, María del Carmen. Rivas Cherif, Margarita Xirgu y el teatro de la II República (en castellà). Editorial Fundamentos, 2003, p. 126-127. ISBN 978-84-245-0954-5.

[8] García Lorca, Federíco. Teatro completo (en castellà). Editorial Verbum, 2019, p. 55. ISBN 978-84-9074-534-2.

[9] Vicente Yagüe Jara, María Isabel «Federico García Lorca a través de la música: selección y análisis didáctico de un repertorio musical con hipotexto teatral». Bellaterra: journal of teaching and learning language and literature, 12, 4, 2019, p. 81–101. ISSN: 2013-6196.

[10] Castilla del Pino, Carlos. Lecturas del texto dramático: variaciones sobre la obra de Lorca (en castellà). Universidad de Oviedo, 1990, p. 77. ISBN 978-84-7468-269-4.

[11] Sánchez, José Antonio; Abellan, Joan; ARTEA; Conde-Salazar, Jaime; Cornago, Óscar. Artes de la escena y de la acción en España: 1978-2002 (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2006, p. 78. ISBN 978-84-8427-440-7.

[12] Azcue Castillón, Verónica «Yerma, de Pilar Távora: una versión costumbrista de la tragedia lorquiana». Del teatro al cine y la televisión en la segunda mitad del siglo XX,. Visor libros, 2002, p. 251–258.

[13] Malpartida Tirado, Rafael «Lenguaje literario y lenguaje fílmico: "Yerma" entre las tablas y el celuloide (Federico García Lorca y Pilar Távora)». Cine y literatura :: el teatro en el cine, 2004, p. 120–127.

[14] «Yerma». canalsurmas. [Consulta: 18 gener 2026].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Registres d'autoritat	BNE (1) BNF (1)
Bases d'informació	Britannica (1)