Yis
 | |
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 8.000.000 (2000) |
| Llengua | Yi (majoritàriament); xinès (minoritàriament) |
| Religió | Bimoisme i budisme tibetà |
| Grups relacionats | Naxis, Qiang, Tibetans, possiblement Tujia. |
| Geografia | |
| Originari de | Sichuan (RP Xina) i Yunnan (RP Xina) |
| Estat | República Popular de la Xina i Vietnam |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Xina: Yunnan, Sichuan, Guizhou, Guangxi Vietnam 4.541 (2009)[1] Tailàndia Laos 2.203 (cens 2015) | |
| Mapa de distribució | |
 | |
Els yis són un grup ètnic, tal com es denominen a la Xina. També són coneguts amb el nom de nuosu i, en altres països, amb el nom de Lolo. Es troba repartit, a més de la Xina, a Vietnam i Tailàndia. Amb una població total de 8 milions, són el setè grup en nombre entre les 55 ètnies de la Xina reconegudes oficialment pel govern xinès. Viuen principalment en àrees rurals de Sichuan, Yunnan, Guizhou, i Guangxi, normalment en regions muntanyoses, com la Prefectura Autònoma Yi de Liangshan, que n'és un clar exponent. Pel que fa a altres països, el 1999, hi havia 3.300 persones de l'ètnia lolo a les províncies del Hà Giang, Cao Bằng, i Lào Cai a la zona nord-oriental del Vietnam.
Els yis parlen diverses llengües yi, que pertanyen al grup de llengües sinotibetanes on hi ha també el birmà. La varietat estandarditzada és el Nuosu, el qual s'escriu en l'escriptura yi.
Ubicació[modifica]
Dels 8 milions de persones de l'ètnia yi, uns 4,5 milions viuen a la província de Yunnan, 2,5 milions al sud de la província de Sichuan, i un milió a l'extrem nord-oest de la província de Guizhou. Gairebé tots els yis viuen en àrees muntanyoses, sovint en vessants realment pendents de muntanyes allunyades de qualsevol ciutat.
Les diferències d'altitud de les àrees habitades pels yis n'afecten directament el clima i la precipitació. Aquestes diferències són la base de la vella dita que "El temps és diferent unes quantes milles més enllà" a la regió dels yis. Les poblacions yi en àrees diferents són molt diferents l'una d'una altra, i el seu estil de vida pot adquirir maneres completament diferents.[2]
Subgrups[modifica]
Tot i que els diversos grups Yi es refereixen a ells mateixos amb noms diferents (incloent Nisu, Sani, Axi, Lolo, Acheh) i que en alguns casos parlen llengües mútuament inintel·ligibles, els xinesos els han agrupat en una sola ètnia, i les diverses denominacions locals es poden classificar en tres grups:
- Ni (ꆀ). Les denominacions de Nuosu, Nasu, Nesu, Nisu, i altres noms similars es consideren derivades de l'autònim “ꆀ” (Nip) amb el sufix -su, que indica "persones". El nom "Sani" és també una varietat d'aquest grup. A més, hi ha un consens força ampli per considerar que els noms xinesos 夷 i 彝 (ambdós pinyin: Yí) deriven de Ni.
- Lolo. La denominació de Lolo, Lolopu, etc. es relaciona amb l'adoració del tigre dels yi, per tal com “lo” en els seus dialectes significa "tigre". "Lo" És també la base de l'exònim xinès Luóluó 猓猓, 倮倮, o 罗罗. El caràcter original 猓, amb el "radical de gos" 犭i un guǒ 果 fonètic, era un caràcter o signe pejoratiu, comparable al nom xinès guǒran 猓然 "mico de cua llarga". La reforma lingüística de la República Popular Xina va reemplaçar el caràcter 猓 en Luóluó dues vegades. La primera per Luó 倮, amb el "radical humà" 亻i el mateix valor fonètic, però que era una variant gràfica per luǒ 裸 "despullat"; i més tard per Luó 罗 "xarxa per agafar ocells". Segons Paul K. Benedict, "un destacat lingüista xinès, ha remarcat que el nom 'Lolo' és ofensiu només quan s'escriu amb el radical "gos".[3]
- Altres. Aquest grup inclou diverses altres denominacions de grups diferents de Yi. Alguns d'aquests poden ser d'altres grups ètnics però que els Han identifiquen com a Yi. Els "Pu" es pot referir a un grup antic ètnic Pu (濮). En les llegendes dels yis del nord, els yis van conquerir el territori i els habitants Pu a la part nord-est del modern Liangshan.
(Els grups enumerats a continuació estan ordenats per la seva classificació lingüística general i l'àrea geogràfica general on viuen. Dins de cada secció, els grups més grans s'enumeren primer.)
| Classificació | Població total aproximada | Grups |
|---|---|---|
| Meridional | 1.082.120 | Nisu, Nasu meridional, Muji, A Che, Gaisu meridional, Pula, Boka, Lesu, Chesu, Laowu, Alu, Azong, Xiuba |
| Sud-est | 729.760 | Poluo, Sani, Axi, Azhe, Lolo del sud-est, Jiasou, Puwa, Aluo, Awu, Digao, Meng, Xiqi, Ati, Daizhan, Asahei, Laba, Zuoke, Ani, Minglang, Long |
| Central | 565.080 | Lolopo, Dayao Lipo, Niesu central, Enipu, Lopi, Popei |
| Oriental | 1.456.270 | Nasu oriental, Panxian Nasu, Wusa Nasu, Shuixi Nosu, Wuding Lipo, Mangbu Nosu, Gepo oriental, Naisu, Wumeng, Naluo, Samei, Sanie, Luowu, Guopu, Gese, Xiaohei Neisu, Dahei Neisu, Depo, Laka, Lagou, Aling, Tushu, Gouzou, Wopu, Samadu oriental |
| Occidental | 1.162.040 | Mishaba Laluo, Lolo occidental, Xiangtang, Xinping Lalu, Yangliu Lalu, Tusu, Gaiji, Jiantou Laluo, Xijima, Limi, Mili, Lawu, Qiangyi, Samadu occidental, Gepo occidental, Xuzhang Lalu, Eka, Gaisu occidental, Suan, Pengzi |
| Septentrional | 2.534.120 | Shengba Nosu, Yinuo Nosu, Xiaoliangshan Nosu, Butuo Nosu, Suodi, Tianba Nosu, Bai Yi, Naruo, Naru, Talu, Mixisu, Liwu, Del nord Awu, Tagu, Liude, Naza, Ta'er |
| No classificats |
55.490 | Michi (Miqie), Jinghong Nasu, Apu, Muzi, Tanglang, Micha, Ayizi, Guaigun |
Història[modifica]
Alguns estudiosos creuen que els yis són descendents dels antics Qiang de l'actual Xina occidental, i que també poden ser els avantpassats dels Tibetans, els Naxi i Qiang. Van emigrar del sud-est del Tibet a través de Sichuan i la província de Yunnan, on avui hi ha les seves poblacions més grans.
Practiquen una forma d'animisme, dirigit per un xaman conegut com el Bimaw. Es conserven encara uns quants textos religiosos antics escrits en la seva escriptura pictogràfica única. La seva religió també conté molts elements de taoisme i budisme.
Molts dels yis de Liangshan i del nord-oest de Yunnan practicaven una forma complicada d'esclavitud. Les persones es dividien en nuohuo o yi negres (nobles), qunuo o yi blancs (plebeus), i esclaus. els yis blancs eren lliures i podien posseir propietats i esclaus però d'alguna manera lligada estaven lligats a un senyor. Altres grups ètnics van ser agafats com a esclaus.[4][5][6][7][8][9]
Llegenda[modifica]
La majoria dels yis creu que tenen un avantpassat comú, ꀉꁌꅋꃅ o ꀉꁌꐧꃅ (Axpu Ddutmu o Axpu Jjutmu). Es diu que Apu Dumu tenia tres esposes i va tenir sis fills: dos amb cada una de les mullers. Segons la llegenda, els dos fills, més grans al capdavant de les seves tribus, van conquerir altres aborígens de Yunnan i van començar a residir a la major part dels territoris de Yunnan. Els dos fills més joves van dirigir les seves tribus cap a l'est i van ser derrotats pels Han, abans que s'establissin finalment a l'est de Guizhou i escrivissin gran quantitat de documents en escriptura yi. Els altres dos fills van dirigir les seves tribus a través del riu Jinsha i es van establir a Liangshan. Aquest grup va tenir contacte a través de matrimonis mixtos amb l'ètnia local ꁍ (Pup).
Història coneguda[modifica]
La majoria dels yis viu a Liangshan, Chuxiong, i Honghe. Al jaciment arqueològic de Lizhou (礼州遗址) prop de Xichang de Liangshan, que té 3.000 anys d'antiguitat, s'hi han descobert molts artefactes del neolític. Tot i que no hi ha cap evidència que aquestes cultures antigues de l'edat de pedra tinguin una connexió directa amb els yis moderns, els seus descendents, una cultura del bronze local, pot haver tingut influència en els yis, per tal com els avantpassats yis van tenir contacte freqüent i matrimonis mixtos amb tribus locals, com Dian (滇), Qiong (邛) i Zuo (笮), durant la seva migració cap al sud des de l'extrem nord-est de l'altiplà del Tibet. Avui, els Yis encara anomenen la ciutat de Xichang com a ꀒꎂ (Op Rro). Malgrat l'afix “or-”, alguns estudiosos creuen que l'arrel “dro” es relaciona amb la tribu Qiong (邛), ja que la pronunciació és bastant propera a la pronunciació antiga del caràcter xinès "邛."
Llengua[modifica]
El govern xinès reconeix sis llengües yi inintel·ligibles mútuament:
- Yi septentrional (Nuosu 诺苏)
- Yi occidental (Lalo 腊罗)
- Yi central (Lolopo 倮倮泼)
- Yi meridional (Nisu 尼苏)
- Yi del sud-est (Sani 撒尼)
- Yi oriental (Nasu 纳苏).
El yi septentrional és el que té més parlants, amb dos milions, i és la base de la llengua literària. Hi ha també llengües del Vietnam de la família del yi que utilitzen l'escriptura yi, com el mantsi.
Molts yis de Yunnan, Guizhou i Guangxi saben també xinès estàndard i són bilingües, alternant yi i xinès.
Escriptura[modifica]
L'Escriptura yi clàssica era logosil·làbica com el xinès, i data a com a mínim del segle xiii. Hi havia uns 10.000 caràcters, molts del qual eren regionals, ja que l'escriptura no havia estat mai estandarditzada entre els yis. Es conserven textos d'història, literatura, medicina i genealogies de famílies governants, escrits en escriptura yi clàssica. També es troben tauletes de pedra i esteles escrites en l'antiga escriptura.
Sota el govern comunista, l'escriptura es va estandarditzar com a sil·labari. L'escriptura yi moderna és àmpliament utilitzada en llibres, diaris i senyalització a les vies públiques.
Cultura[modifica]
Els yis toquen diversos instruments musicals tradicionals, que inclouen grans instruments de corda pinçada i instruments de corda fregada (amb arc), així com instruments de vent anomenats bawu (巴乌) i mabu (马布).[10] els yis també toquen el hulu sheng, tanmateix a diferència d'altres ètnies minoritàries de Yunnan, els yis no toquen el hulu sheng per al festeig o cançons d'amor (aiqing). El kouxian, un petit instrument de quatre pues semblant a l'arpa hebrea, és habitual generalment a Liangshan. Les cançons que es toquen amb el kouxian són sovint improvisades i se suposa que reflecteixen l'estat d'ànim de l'instrumentista o l'entorn circumdant. Les cançons amb kouxian també es poden tocar en forma d'aiqing. El ball yi és potser la forma més reconeguda generalment d'actuació musical, ja que sovint es toca en celebracions públiques i/o esdeveniments festius.
Els yis donen als fills un nom patronímic, basat en l'última o les dues últimes síl·labes del nom del pare.
Religió[modifica]
Bimoisme[modifica]
El Bimoisme és la religió pròpia de l'ètnia yi. Els xamans-sacerdots d'aquesta fe són anomenats bimo o bimaw, que significa "mestre d'escriptures". Els bimo oficien en naixements, funerals, casaments i festivitats. Sovint poden ser vistos al carrer consultant escriptures antigues. Els yis adoren avantpassats deïficats de forma semblant als practicants de la religió tradicional xinesa, a més de déus de naturalesa local: foc, turons, arbres, roques, aigua, terra, cel, vent i boscos.
Les pràctiques rituals tenen una funció important en vida quotidiana a través de guariments, exorcismes, demanda de pluja, maledicció dels enemics, benedicció, endevinació i l'anàlisi de la relació d'un mateix amb els déus. Creuen que els dracs protegeixen els pobles contra els mals esperits i les malalties ocasionades pels dimonis. Tanmateix, el drac yi no és com el drac de la cultura occidental ni tampoc és similar al de la cultura Han. Quan mor algú sacrifiquen un porc o una ovella al portal de la casa per mantenir la relació amb l'esperit del difunt. Els yis creuen que els mals esperits ocasionen les malalties, les males collites i altres desgràcies, i que habiten en totes les coses materials. Els yis també creuen en ànimes múltiples. En morir, una ànima resta per vetllar la tomba mentre l'altra es reencarna en alguna forma de vida.
La forma de Bimoisme dels nosus (la religió del subgrup Nosu o Nuosu dels yis) distingeix dues classes de xaman: el bimo i el suni, sacerdoci hereditari en el primer cas i ordenat el segon. Un pot esdevenir bimo per descendència patrilineal després d'un temps d'aprenentatge, o formalment reconeixent un bimo expert com a mestre, mentre que un suni ha de ser elegit. El bimo és el més venerat, fins al punt que la religió nous és coneguda també com a "religió bimo". Els bimos saben llegir les escriptures yi, mentre que els sunis no. Tots dos poden oficiar rituals, però només els bimos poden presidir els rituals relacionats amb la mort. Per la majoria de casos, els sunis només participen en exorcismes per curar malalties. Generalment, el suni és d'origen humil mentre que el bimo pot ser tant de família aristocràtica com humils.
En dècades recents el bimoisme ha experimentat un ressorgiment, amb la construcció de grans temples construïts a principis de la dècada dels 2010.
Altres religions[modifica]
Al Yunnan, alguns yis han adoptat el budisme arran del contacte amb altres grups ètnics predominantment budistes del Yunnan, com els tais i els tibetans. El déu més important del budisme yi és Mahākāla, una deïtat del Vajrayana i del Tibetan budisme. En el segle xx, alguns yis de la xina es van convertir al cristianisme. Segons l'Organització Missionera Internacional, no es coneix el nombre exacte de yis cristians, però el 1991 es va informar que hi havia uns 1.500.000 yi cristians a la província de Yunnan, especialment al xian de Luquan, on hi ha més de 20 esglésies.
Galeria[modifica]
-
-
-
Dona yi del xian de Shilin, a la província de Yunnan. -
Dona yi del xian de Ninglang, a la província de Yunnan -
Document religiós en escriptura yi -
Arbre generalògic escrit en escriptura yi -
Braçalet yi del Yunnan central -
Ornaments femenins del Yunnan central -
Instrument musical fet de bambú -
Instrument musical de tres cordes -
Fambe, un instrument musical -
El Festival del Foc al xian d'Eshan
_-_Yunnan_Provincial_Museum-_DSC02056.JPG)
Referències[modifica]
- ↑ «The 2009 Vietnam Population and Housing Census: Completed Results» p. 135. General Statistics Office of Vietnam: Central Population and Housing Census Steering Committee, juny 2010. [Consulta: 26 novembre 2013].
- ↑ «Ethnic Groups - china.org.cn». china.org.cn. [Consulta: 8 agost 2014].
- ↑ Benedict, Paul K. (1987). "Autonyms: ought or ought not." Linguistics of the Tibeto-Burman Area 10: 188. Italics in original.
- ↑ Martin Schoenhals Intimate Exclusion: Race and Caste Turned Inside Out 2003- Page 26 "A non-slave-owning Black Yi, or a poor one, was nonetheless always higher in caste status than any White Yi, even a wealthy one or one owning slaves, and the Black Yi manifested this superiority by refusing to marry White Yi even if the latter ..."
- ↑ Barbara A. West Encyclopedia of the Peoples of Asia and Oceania 2009 - Page 910 "Yi society prior to the revolution in 1949 was divided into four ranked classes or castes: Nuohuo, or Black Yi; Qunuo, or White Yi; Ajia; and Xiaxi. The Nuohuo, or Black Yi, was the highest and smallest caste at just about 7 percent of the ..."
- ↑ Yongming Zhou Anti-Drug Crusades in Twentieth-Century - China: Nationalism, ... - 1999 - Page 150 "The black Yi (about 7 percent of the population) made up the aristocratic ruling class, and the white Yi held subordinate status. Within the white Yi, however, there were three subgroups: Qunuo, Anjia, and Jiaxi. Qunuo (about 50 percent of the ...")
- ↑ S. Robert Ramsey The Languages of China 1987- Page 253 "The Black Yi looked down on farming, and all cultivation was traditionally done by White Yi and slaves. The Black Yi were responsible only for administration and military protection. Even so, however, they usually took great care to tend to their ..."
- ↑ Stevan Harrell Perspectives on the Yi of Southwest China 2001 - Page 174 "One village is for Black Yi, who speak Black Yi language. One village is for White Yi, who speak White Yi language. One place is for Red Yi, who speak Red Yi language. One village is for Gan Yi, who speak Gan Yi language. One village is for ..."
- ↑ Daniel H. Bays Christianity in China: From the Eighteenth Century to the Present 1999- Page 144 "In the local hierarchy of ethnic groups, they ranked near the bottom, below the Chinese, the Yi aristocracy (Black Yi) and free men (White Yi), and the Hui, closer to the Yi slave caste."
- ↑ «彝族人网-中国彝族文化网络博物馆，创建最早，规模最大的彝族文化门户网站-网站地图». yizuren.com. Arxivat de l'original el 2015-08-03. [Consulta: 8 agost 2014].
Bibliografia addicional[modifica]
- Cheng Xiamin. A Survey of the Demographic Problems of the Yi Nationality in the Greater and Lesser Liang Mountains. Social Sciences in China. 3: Autumn 1984, 207–231.
- Clements, Ronald. Point Me to the Skies: the amazing story of Joan Wales.(Monarch Publications, 2007), ISBN 978-0-8254-6157-6.
- Dessaint, Alain Y. Minorities of Southwest China: An Introduction to the Yi (Lolo) and Related Peoples. (New Haven: HRAF Press, 1980).
- Du Ruofu and Vip, Vincent F. Ethnic Groups in China. (Beijing: Science Press, 1993).
- Goullart, Peter. Princes of the Black Bone. (John Murray, London, 1959).
- Grimes, Barbara F. Ethnologue. (Dallas: Wycliffe Bible Translators, 1988).
- Cultural Encounters on China's Ethnic Frontiers. The History of the History of the Yi. Edited by Stevan Harrell. (Seattle: University of Washington Press, 1995).
- Perspectives on the Yi of Southwest China. Edited by Stevan Harrell. (Berkeley / Los Angeles / London: University of California Press, 2001), ISBN 0-520-21988-0.
- China's Minority Nationalities. Edited by Ma Yin. (Beijing: Foreign Language Press, 1994).
- Zhang Weiwen and Zeng Qingnan. In Search of China's Minorities. (Beijing: New World Press).
- Ritual for Expelling Ghosts: A religious Classic of the Yi nationality in Liangshan Prefecture, Sichuan (The Taipei Ricci Institute, Nov. 1998), ISBN 957-9185-60-3.
- Ollone, Henri d', vicomte (1912) In Forbidden China: the d'Ollone mission, 1906–1909, China--Tibet--Mongolia; translated from the French of the second edition by Bernard Miall. Chapters II-V & VII. London: T. Fisher Unwin
- Benoît Vermander. L'enclos à moutons: un village nuosu du sud-ouest de la Chine. Paris: Les Indes savantes (2007).