Yi (filosofia)
Yi (filosofia) | ||
---|---|---|
Xinès tradicional: | 義 | |
Xinès simplificat: | 义 | |
Mandarí | ||
Pinyin: | yì | |
Cantonès | ||
Jyutping: | ji6 | |
Yale: | yih |
En la filosofia xinesa, el yi (义 en xinès simplificat, 義 en xinès tradicional; yì en pinyin) fa referència a la rectitud, la justícia i la moralitat. En el confucianisme el yi implica una disposició moral per fer el bé, i també la intuïció i la sensibilitat per fer-ho de manera competent.[1][2]Yi representa una perspicàcia moral que va més enllà del simple seguiment de les regles, implicant una comprensió equilibrada d'una situació i la "visió creativa" i la capacitat de generació de decisions necessàries per aplicar les virtuts de manera adequada en una situació sense perdre la perspectiva del bé conjunt.[2]
Yi ressona amb l'orientació de la filosofia confuciana cap al cultiu de la benevolència (ren) i la propietat ritual (li). En aplicació yi és un "principi complex" que engloba: [2]
- habilitat per elaborar accions que tinguin aptitud moral segons una situació concreta determinada
- el savi reconeixement d'aquesta forma física
- la satisfacció intrínseca que deriva d'aquest reconeixement
En el taoisme el llibre Zhuangzi parla de la relació entre yi (rectitud) i de (virtut).[3]
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Archie, Lee C. «The Main Concepts of Confucianism». philosophy.lander.edu. Lander University, 30-10-2000. [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cheng, Chung-ying (July 1972), "On yi as a universal principle of specific application in Confucian morality", Philosophy East and West 22 (3): 269–280, DOI 10.2307/1397676
- ↑ Watson, Burton. The complete works of Chuang Tzu.. New York: Columbia University Press, 1968. ISBN 9780231031479.