Yi (filosofia)
| Yi (filosofia) | ||
|---|---|---|
| Xinès tradicional: | 義 | |
| Xinès simplificat: | 义 | |
| Mandarí | ||
| Pinyin: | yì | |
| Cantonès | ||
| Jyutping: | ji6 | |
| Yale: | yih | |
En la filosofia xinesa, el yi (义 en xinès simplificat, 義 en xinès tradicional; yì en pinyin) fa referència a la rectitud, la justícia i la moralitat. En el confucianisme el yi implica una disposició moral per fer el bé, i també la intuïció i la sensibilitat per fer-ho de manera competent.[1][2]Yi representa una perspicàcia moral que va més enllà del simple seguiment de les regles, implicant una comprensió equilibrada d'una situació i la "visió creativa" i la capacitat de generació de decisions necessàries per aplicar les virtuts de manera adequada en una situació sense perdre la perspectiva del bé conjunt.[2]
Yi ressona amb l'orientació de la filosofia confuciana cap al cultiu de la benevolència (ren) i la propietat ritual (li). En aplicació yi és un "principi complex" que engloba:[2]
- habilitat per elaborar accions que tinguin aptitud moral segons una situació concreta determinada
- el savi reconeixement d'aquesta forma física
- la satisfacció intrínseca que deriva d'aquest reconeixement
En el taoisme el llibre Zhuangzi parla de la relació entre yi (rectitud) i de (virtut).[3]
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Archie, Lee C. «The Main Concepts of Confucianism». philosophy.lander.edu. Lander University, 30 octubre 2000. [Consulta: 13 agost 2012].
- 1 2 3 Cheng, Chung-ying (July 1972), "On yi as a universal principle of specific application in Confucian morality", Philosophy East and West 22 (3): 269–280, DOI 10.2307/1397676
- ↑ Watson, Burton. The complete works of Chuang Tzu.. New York: Columbia University Press, 1968. ISBN 9780231031479.