Cola Cao

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCola Cao
Cola Cao Logo.png
Dades
Tipusproducte alimentari i marca comercial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1945 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Propietat deNutrexpa i Idilia Foods Modifica el valor a Wikidata

Cola Cao és una marca de xocolata en pols creada l'any 1946. Originàriament produïda per Nutrexpa, actualment la marca és propietat de la companyia catalana Idilia Foods.[1][2]

Història[modifica]

Tot i que actualment es comercialitze arreu del món,[3] el Cola cao és una marca ben coneguda a Espanya des dels anys 50,[4] quan fan una forta campanya publicitària en ràdio amb la «Cançó del Negrito», en la qual s'anunciava com «esmorzar i berenar ideal».[5] «La canción del Cola-Cao», en l'ambit hispànic quasi l'arquetip del jingle publicitari, va ser composta per Aureli Jordi Dotras.[6] L'any 1962, amb l'arribada de la televisió a Espanya, comencen els primers films publicitaris, que adapten la sintonia radiofònica a uns dibuixos animats. Deu anys després, l'any 1972, Cola Cao passa a ser un «aliment olímpic» al convertir-se en patrocinador dels jocs olímpics de Munic.

Als anys vuitanta es produeix Cola Cao VIT una versió instantània i enriquida amb vitamines. Va deixar de produir-se a finals dels anys vuitanta. L'any 1989 és l'any en què Cola Cao arriba a la Xina (高乐高 Gao-le-Gao); i l'any 1992 torna a ser un «aliment olímpic» als jocs olímpics de Barcelona.

A mitjans dels noranta, amb l'eslògan «el mateix sabor de Cola Cao amb la meitat de calories» es llança una versió sense sucre i amb edulcorants anomenada Cola Cao baix en calories, que després va canviar en Cola Cao Light. A la fi dels noranta, principis del segle xxi, reapareix una versió instantània de Cola Cao, aquesta vegada anomenada Cola Cao Turbo. Amb el seu llançament, el clàssic es va rebatejar com a Cola Cao Original. També existeixen varietats com el «Cola Cao complet» (amb fibres i cereals) i «Cola Cao fibra» (amb un alt contingut en fibra). A més, compta amb una línia de batuts de xocolata coneguda com a «Cola Cao energy».

Cola Cao té presència internacional també a Portugal i Xile, on està present en les varietats Cola Cao Original, Cola Cao Energy, Cola Cao Baix en Calories i els cereals Pillows de Cola Cao.

Cançó del Cola-Cao[modifica]

La cançó del Cola-Cao (en castellà: La canción del Cola-Cao) va ser un anunci radiofònic que es va fer popular a Espanya i que fou creada per l'empresa Nutrexpa el 1946.[7] La cançó es va identificar des dels primers instants amb el típic pot de llauna.[8] Va ser composta per Aureli Jordi Dotras i cantada per Roberto Rizo. Es tracta d'un dels primers anuncis a Espanya que es va repetir per la ràdio als anys cinquanta.[9]

Els propietaris de Cola Cao (Josep Ignasi i Josep Maria) intuïen l'efecte de la ràdio a la població si emetien una cançó enganxosa. Després de dues setmanes ja es van veure els effectes del missatge publicitari l'empresa en les vendes. Degut a l'èxit, el 1956 Cola Cao va patrocinar la radionovel·la «Matilde, Perico i Periquín». L'èxit de vendes del producte va fer que l'empresa passés de disset empleats el 1950 a més d'un centenar a finals de la dècada.[10]

Referències[modifica]

  1. «Idilia Foods, propietaria de Cola Cao y Nocilla a Valencia» (en castellà). La Vanguardia, 11-10-2017.
  2. Guillén, M. The Rise of Spanish Multinationals: European Business in the Global Economy. Cambridge University Press, 2005, p. 47-48. ISBN 978-0-521-84721-6. 
  3. Howse, C. The Train in Spain. Bloomsbury Publishing, 2013, p. 20-21. ISBN 978-1-4411-2839-3. 
  4. Dalby, A. The Breakfast Book. Reaktion Books, 2013, p. 94. ISBN 978-1-78023-121-1. 
  5. Guillén, M. The Rise of Spanish Multinationals: European Business in the Global Economy. Cambridge University Press, 2005, p. 47-48. ISBN 978-0-521-84721-6. 
  6. Barbeito, Mariluz; Payet, Anna «La radio publicitaria: el peso del inmovilismo». Quaderns del CAC, 22, gener 2005, pàg. 49-62. ISSN: 1138-9761.
  7. Guillermo Summers, (2000), Yo soy aquel negrito, Madrid, Ediciones Martínez Roca
  8. Ángel Luis Cervera Fantoni, (2003), Envase y embalaje: (la venta silenciosa), Ed ESIC,
  9. Mabel Gracia Arnaiz, (2001), Paradojas de la alimentación contemporánea, Madrid, Ed. Icaria
  10. Inma Rodriguez, (2006), Principios y estrategias de marketing, Barcelona

Bibliografia[modifica]