Yombes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàYombes
African Art, Yombe sculpture, Louvre.jpg
Escultura yombe al museu del Louvre
Tipus ètnia
Població total 1.206.000 (2016)[1]
Llengua Tumbuka, portuguès, francès
Grups relacionats Pobles bantu
Regions amb poblacions significatives
Angola Angola 71.000
República Democràtica del Congo R.D. del Congo 1.084.000
República del Congo Rep. del Congo 51.000
Modifica les dades a Wikidata

Els yombes són almenys dos grups humans descrits a Àfrica. Viuen principalment a Zàmbia, República Democràtica del Congo, República del Congo i Angola. Experts en l'artesania i l'art, els homes són experts en teixits, talla, i fosa, i les dones fan atuells de fang. Entre les figures populars hi ha les estàtues phemba i les nkisi nkonde.

Distribució[modifica]

El 1981 s'estimava que uns 15.000 yombes vivien en una àrea de 1.620 kilòmetres quadrats.[2] Els Ba Yombe es refereixen als tumbukes de Zàmbia.[3] Un altre grup, també conegut com a Mayombes, viuen al sud-oest de la República del Congo, amb altres a la República Democràtica del Congo i a Angola.[4] La llengua més parlada pels yombes és el tumbuka.[2]

Pràctiques econòmiques[modifica]

El yombes es dediquen principalment a la producció agrícola, conreant el plàtan, blat de moro, fesols, iuca, cacauet, i nyam. Encara que els conreen principalment per al subministrament d'aliments, també venen les collites al mercat. Crien cabres, porcs i pollastres i practiquen la pesca al riu Congo. Experts en artesania i art, els homes fan teixits, talla, i fosa, i les dones fan olles de fang.[5]

Pràctiques culturals i religioses[modifica]

És ben conegut l'art de figures i estàtues yombe, generalment objectes de prestigi, reis asseguts al tron, o figures de maternitat femenina phemba.[5] Figuretes Nkisi nkonde, màscares i tambors també es fan per a les cerimònies.[6] Llurs figures funeràries són reconegudes per la seva representació realista.[7]

La deïtat suprema dels yombes és Ngoma Bunzi, que prové d'un regne inabastable anomenat Yulu. Ell es posa en contacte a través dels Nzambi a Tsi (esperits de la terra) i Simbi (esperits del riu). Els yombes construeixen santuaris com a monuments a avantpassats prominents, com els caps del poble que teneb poders especials.[6] Els yombes del nord de Zàmbia creuen que la gent té tres identitats diferents: biològica, social i espiritual. La seva posició social afecta el tipus de funeral que podria rebre.[8]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Yombes a The Joshua Project
  2. 2,0 2,1 «Database for Indigenous Cultural Evolution (DICE):Yombe Factsheet». University of Missouri. [Consulta: 16 octubre 2016].
  3. Chondoka, Yizenge. A History of the Tumbuka from 1400 to 1900. Xlibris Corporation, 16 desembre 2015, p. 238. ISBN 978-1-4990-9628-6. 
  4. Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience. 1st. Nova York: Basic Books, p. 2035. ISBN 0-465-00071-1. 
  5. 5,0 5,1 «Tribal African Art: Yombe». Zyama.com. [Consulta: 16 octubre 2016].
  6. 6,0 6,1 «Yombe». Art & Life in Africa. [Consulta: 16 octubre 2016].
  7. Vogel, Susan Mullin. For Spirits and Kings: African Art from the Paul and Ruth Tishman Collection. Metropolitan Museum of Art, 1981, p. 214. ISBN 978-0-87099-267-4. 
  8. Fukuyama, Mary A.; Sevig, Todd D. Integrating Spirituality into Multicultural Counseling. SAGE Publications, 28 juliol 1999, p. 99. ISBN 978-1-5063-2072-4. 
  9. Léo Bittremieux, La société secrète des Bakhimba au Mayombe, G. van Campenhout, Bruxelles, 1936, 327 p.
  10. Raoul Lehuard, Les Phemba du Mayombe : les figures sculptées dites phemba du Mayombe, Arts d'Afrique noire, 1977, 122 p.

Bibliografia[modifica]

  • (alemany) Mabiala Matouba-Ngouma, « Symbolik der Namensgebung bei den Yombe, Zaire », Afrikanistische Arbeitspapiere, Cologne, 10, 1987, p. 73-87
  • (alemany) Mabiala Mantuba-Ngoma, Frauen, Kunsthandwerk und Kultur bei den Yombe in Zaïre, Édition Re, Göttingen, 1989, 356 p. ISBN 3927636029
  • (anglès) George Clement Bond, « Ideology, persons, and spirits : the Yombe of northern Zambia », in Kortright Davis (dir.), African creative expressions of the divine, Howard University School of Divinity, Washington, DC, 1991, p. 158-180
  • (francès) Nzuzi Bibaki, Le Dieu-mère : l'inculturation de la foi chez les Yombe, Éditions Loyola, 1993, 207 p.
  • (francès) Albert Doutreloux, L'ombre des fétiches : société et culture yombe, Presses de l'Université Laval (Québec), 1967, 288 p.
  • (francès) Ditona di Lelo, Sagesse yombe : dans les proverbes, Bobiso, 1978, 86 p.
  • (francès) Raoul Lehuard, Les Phemba du Mayombe : les figures sculptées dites phemba du Mayombe, Arts d'Afrique noire, 1977, 122 p.
  • (francès) Raoul Lehuard, « Le Nkisi nyambi », in Arts d'Afrique noire (Arnouville), Plantilla:Numéro, automne 1987, p. 25-32
  • (francès) Mavinga Muila, Développement technique et société Yombe (Zaïre), Université Laval (Québec), 1986 ISBN 9780315254848
  • (francès) Marie-Josiane Antoinette Ngimbi Bamweneko, La dynamique de la famille Yombe face au travail salarié de la femme, Facultés catholiques de Kinshasa, 1994, 207 p.
  • (francès) Cyrille van Overbergh et Édouard de Jonghe, Les Mayombe (État indépendant du Congo), A. de Wit, Bruxelles, 1907
  • (fr) Alain Lecomte. Raoul Lehuard. Bertil Söderberg. Bakongo. Les sifflets. Édition Alain Lecomte. 1993. Page 119 et divers

Enllaços externs[modifica]