Yusuf al-Qaradawi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1926  Saft Turab (Regne d'Egipte) | ||
| Mort | 26 setembre 2022 (96 anys) Doha (Qatar) | ||
| 1r President de la Unió Internacional d'Erudits Musulmans | |||
| 2004 – 7 novembre 2018 ← cap valor – Ahmed Raïssouni → | |||
| 1r President del Consell Europeu per la Fàtua i la Recerca | |||
| 30 març 1997 – 26 setembre 2022 ← cap valor | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat |  Egipte | ||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Institut de Recerca i Estudis Àrabs - títol de postgrau (–1958) Universitat al-Azhar - doctorat (1944–1958) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Aqida, Usūl al-Dīn, islam, xaria i teologia islàmica | ||
| Lloc de treball | Doha | ||
| Ocupació | ulema, predicador, muhàddith, Islamic theologian (en)  , jurista, alfaquí, poeta, escriptor, acadèmic del dret | ||
| Activitat | 1977 - 2022 | ||
| Ocupador | Universitat de Qatar IslamOnline | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Fills | Ilham Al-Qaradawi, Abdul Rahman Yusuf | ||
| Premis | |||
| Lloc web | al-qaradawi.net | ||
    | |||
Yusuf al-Qaradawi (àrab: يُوسُف القرضاوي) (Saft Turab, 9 de setembre de 1926 - Doha, 26 de setembre de 2022) fou un ulema egipci.[1]
Considerat una de les persones més influents del món islàmic, fou un dels líders intel·lectuals dels Germans Musulmans.[2] Treballava també com a presentador en la cadena de televisió via satèl·lit Al Jazeera en el programa «La xaria i la vida» (àrab: الشريعة والحیاة, Ax-xarīʿa wa-l-ḥayāt), amb una audiència de diverses desenes de milions d'espectadors.[3][4][5] Fou fundador de la Unió Mundial d'Ulemes Musulmans (àrab: الاتحاد العالمي لعلماء المسلمين, al-ʾIttiḥād al-ʿĀlamī li-ʿUlamāʾ al-Muslimīn) i cofundador el 1997 de la web IslamOnline.net, de la qual fou la principal autoritat religiosa.
Biografia
[modifica]Primers anys (1926-1944)
[modifica]Yusuf al-Qaradawi va néixer el 9 de setembre de 1926 en Safat Turab, un petit poble del delta del Nil, en una família pobra i devota musulmana de camperols, tres anys després de la formació del regne d'Egipte sota influència de l'Imperi Britànic. Quan tenia dos anys va quedar orfe de pare i a càrrec del seu oncle patern. Als nou anys, havia memoritzat l'Alcorà sencer, als 14 oficiava ocasionalment com a imam i als 20 va començar a fer classes de fiqh al seu poble.[3][6]
Anys d'estudiant a Al-Azhar i activisme amb els Germans Musulmans (1944-1953)
[modifica]Després de nou anys de formació a Tanta, al-Qaradawi va ingressar a la Universitat d'al-Azhar del Caire, llavors sota una ocupació militar britànica cada vegada més impopular, per cursar estudis de teologia islàmica (ussul ad-din). Admirador de Hassan al-Banna des de l'adolescència, entre 1942 i 1943 es va adherir als Germans Musulmans, de tendència islamista i anticolonial, i el 1949 va ser empresonat en l'onada de detencions desencadenada per l'assassinat del primer ministre Al-Nuqrashi a mans d'un membre de l'organització, en un context de ràpid creixement i activisme anticolonial de la germandat i de tensió relacionada amb la guerra arabo-israeliana de 1948, en la qual van participar combatents de l'organització i Egipte hi va ser derrotat. A la seva sortida de presó, el brillant alumne que era al-Qaradawi va obtenir en els exàmens, malgrat el període d'absència, els segons millors resultats de tot Egipte.[6]
A la universitat, va cofundar el sindicat d'estudiants de la seva facultat, que va arribar a dirigir, va participar en vagues i protestes contra el domini britànic a Egipte, i va defensar reformes modernistes com la introducció de l'idioma anglès en el currículum i l'admissió d'alumnes de sexe femení.[6][7] Es pagava els estudis universitaris treballant com a khatib d'una mesquita propera al seu poble, i aconseguí una popularitat extraordinària.
Activitat durant el període de Gamal Abdel Nasser
[modifica]Després de la revolució del Moviment d'Oficials Lliures, el 1952, el seu ascens dins de la germandat musulmana es va reflectir en el seu enviament com a representant en un viatge per l'Alt Egipte, Síria, Jordània i Gaza.[6] No obstant això, un any després de llicenciar-se el 1953 va ser empresonat de nou en prohibir-se de manera definitiva la germandat musulmana, per la qual cosa al-Qaradawi va abandonar la seva implicació en l'organització, llavors clandestina, en sortir de presó el 1956. Així i tot, el 1959 se li va prohibir predicar en públic.[7] Especialitzat en exegesi alcorànica i hadits, al-Qaradawi va treballar per poc temps en el ministeri de Fundacions Religioses i en el departament de cultura d'Al-Azhar, període en el qual va publicar la seva obra més influent durant dècades (àrab: الحلال والحرام في الإسلام, Al-ḥalāl wa-l-ḥarām fī l-islām, ‘El halal i el haram en l'islam’), fins que el 1962 la universitat el va enviar a Qatar, on va establir un departament d'Estudis Islàmics en el Col·legi de Formació de Professorat.
Qatar (1962-2022)
[modifica]A Doha, al-Qaradawi va ser instructor del fill de l'emir, Khalifa bin Hamad Al Thani, qui més endavant, durant el seu propi emirat (1972-1995), li va oferir un lloc permanent i un passaport de Qatar. Així, tot i no perdre mai contacte amb el seu país natal, al-Qaradawi va acabar residint en l'emirat del golf Pèrsic durant la major part de la seva vida i criant allà els seus fills (abans que aquests es mudessin a Europa i Estats Units d'Amèrica, per estudiar). Al-Qaradawi va exercir un paper crucial en la formació del sistema d'educació religiosa del país, i la seva posició li va permetre organitzar a Doha trobades entre erudits i activistes musulmans amb més llibertat que no tenia a Egipte.[7]
Des de Qatar i a partir de la successió de Nasser per Ànwar el-Sadat el 1970, al-Qaradawi va començar a viatjar amb regularitat a Egipte i a països de tot el món àrab, Europa, Estats Units, Canadà, Austràlia i diferents països asiàtics inclòs Japó, realitzant conferències i entrevistes.[7] El 1973 es va doctorar en Al-Azhar amb la tesi «El paper de la zakat en la resolució dels problemes socials».[6] Un any més tard va declinar la proposició d'assumir el lideratge dels Germans Musulmans, encara que sí va acceptar actuar com a conseller de diferents bancs islàmics des de l'aparició d'aquests a inicis de la dècada, així com associar-se al patronat de la Universitat Islàmica Internacional d'Islamabad, alPakistan, fundada el 1980, o a la Unió d'Organitzacions Islàmiques de França (1983) i el Centre d'Estudis Islàmics d'Oxford (1985).[2] Fou membre també de l'Acadèmia de Fiqh Islàmic de Jiddah, a l'Aràbia Saudita.
El 1977, el departament d'Estudis Islàmics dirigit per al-Qaradawi va ser traslladat a la Facultat de Xaria i Educació de la Universitat de Qatar, i al-Qaradawi en va ocupar el càrrec de degà fins al 1990. El 1980 va fundar el Centre d'Estudis de la Tradició i la Biografia del Profeta (CETBP, àrab: مركز بحوث السنة والسيرة النبوية, Markaz Buḥūṯ as-Sunna wa-s-Sīra an-Nabawiyya),[8] el personal del qual llançaria el 1997 el portal d'internet IslamOnline.[7] Acabat el seu deganat, al-Qaradawi va passar un any a Algèria, entre 1990 i 1991, com a president del Consell Acadèmic de la Universitat Islàmica i les Institucions Superiors, i després va tornar a Qatar per seguir regint el CETBP. En 2002 i 2004 se li va tornar a oferir la direcció màxima dels Germans Musulmans després de morir Mustafa Mashhur i Mamun al-Hudaybi.[2]
Revoltes àrabs de 2011
[modifica]Yusuf al-Qaradawi va exercir un destacat paper en la direcció ideològica de les revoltes àrabs de 2011, amb opinions que han portat als seus crítics a designar-lo com «el muftí de l'OTAN» per les seves crides a intervenir amb força militar contra el govern de Síria.[9][10]
A mitjans de febrer de 2011, una setmana després del derrocament del president d'Egipte Hosni Mubàrak en la Revolució egípcia, al-Qaradawi va fer la seva primera aparició pública al seu país natal des de 1981 en dirigir la pregària col·lectiva del divendres, el dia 17, a la Plaça de l'Alliberament del Caire, davant una multitud de dos milions de persones, afirmant en el seu sermó que «la revolució no havia acabat», cridant a l'alliberament dels presos polítics, lloant els coptes per protegir els musulmans que pregaven i reclamant a les autoritats militars la restitució del poder als responsables civils.[11]
En la setmana següent, va declarar el seu suport a la incipient revolta en l'est de Líbia, fins al punt d'emetre una fàtua per ordenar l'assassinat del president libi, Moammar al-Gaddafi i apel·lar als ambaixadors de Líbia a dissociar-se del govern libi.
El març del mateix any, al-Qaradawi va expressar el seu suport als revolucionaris de Síria i, amb la recrudescència de la guerra civil, va arribar a cridar a assassinar «tots els que col·laboressin amb el poder: militars, civils, ulemes…», convocant «tot musulmà que hagi rebut instrucció militar i sigui capaç de lluitar» a ajudar els rebels sirians.[12]
Influència i popularitat
[modifica]Yusuf al-Qaradawi va gaudir d'una «increïble influència com a veu clamorosa de crítica contra Occident i Israel»,[2] deguda en bona part a la seva condemna de la injustícia social i a les seves opinions en relació amb el conflicte israelià-palestí. La seva consideració dels atacs suïcides com a forma legítima d'autodefensa i tàctica de guerra li ha causat problemes a Europa occidental, tot i ser una opinió estesa a l'Orient Mitjà.
Referències
[modifica]- ↑ Barthe, Benjamin «Youssef Al-Qaradawi, prédicateur sunnite et guide spirituel des Frères musulmans, est mort» (en francès). Le Monde, 26-09-2022.
- 1 2 3 4 Esposito, John. «The 500 most influential muslims in the world 2009» (pdf) (en anglès). The Royal Islamic Strategic Studies Centre. [Consulta: 28 gener 2014].[Enllaç no actiu]
- 1 2 «بیوگرافی یوسف القرضاوی معروف به شیخ فتنه [Biografia de Yusuf al-Qaradawi, conegut com el Xeikh de la Fitna]» (en persa). Web Shia-leaders, 20 agost 2013. Arxivat de l'original el 2 febrer 2014. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ Zaman, Muhammad Qasim. «Consensus and Religious Authority in Modern Islam: The Discourses of the 'Ulamà». A: Gudrun Krämer & Sabine Schmidtke. Speaking for Islam. Religious authorities in muslim societies. Leiden: Brill, 2006. ISBN 978-90-04-14949-6.
- ↑ Smoltczyk, Alexander. «Islam's Spiritual 'Dear Abby': The Voice of Egypt's Muslim Brotherhood» (en anglès). Spiegel online, 15-02-2011. [Consulta: 28 gener 2014].
- 1 2 3 4 5 Soage, Ana B. «Shaykh Yusuf al-Qaradawi: Portrait of a Leading Islamist Cleric» (en anglès). Arxivat de l'original el 2 febrer 2014. [Consulta: 28 gener 2014].
- 1 2 3 4 5 Gräf, Bettina. John Esposito, Emad El-Din Shahin (ed.). The Oxford Handbook of Islam and Politics (en anglès). Oxford: Universidad d'Oxford, 2013. ISBN 978-0195395891.
- ↑ «تأسيس مركز بحوث السنة والسيرة [Fundació del Centre d'Estudis sobre la Tradició i la Biografia del Profeta]» (en àrab). Página oficial de Qaradawi, 5 octubre 2013. Arxivat de l'original el 2 febrer 2014. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ Naba, René. «Al Qods Pèlerinage: La normalisation par la théologie» (en francès), 10-06-2014. [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ «Yusuf Qaradawi: el “Mufti” de la OTAN» (en castellà). [Consulta: 2 juliol 2014]. Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ Yahya M. Michot. «Qaradawi’s Tahrir Square Sermon: Text and Comments» (en anglès). On Islam, 23-03-2011. [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ Arbani, Mourad. «Quand cheikh Al Karadhaoui appelait au meurtre des savants en Syrie» (en francès). Algérie 1, 24-03-2013. Arxivat de l'original el 2021-08-01. [Consulta: 2 juliol 2014].
Bibliografia addicional
[modifica]- Gräf, Bettina & Skovgaard-Petersen, Jakob. The Global Mufti. The Phenomenon of Yusuf al-Qaradawi. Columbia University Press, 2009. ISBN 978-0231700702.
Enllaços externs
[modifica]
- Web personal (en àrab)