Yves Leterme
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Yves Camille Desiré Leterme (Wervik, 6 d'octubre de 1960) és un polític belga
Abans d'això havia estat president de Flandes del 20 de juliol de 2004 al 26 de juny de 2007. De pare való i mare flamenca, és militant del partit catòlic CD&V. És llicenciat en dret i ciències polítiques i té tres fills.
Primer ministre
[modifica]Fou el primer ministre de Bèlgica del 20 de març de 2008 fins al 19 de desembre del mateix any, i va haver de dimitir quan el president de la Tribunal de Cassació, la instància judicial superior de Bèlgica va escriure una carta al president de la cambra baixa per a explicar que va sospitar-lo d'interferència política al plet dels accionistes petits contra l'estat belga al cas de la venda de la banca Fortis a la banca francesa Paribas-BNP. Aquesta sospita de violació del principi de la separació de poders li va ser fatal.
Després de tornar al govern com a Ministre d'Afers Exteriors, fou tornat a nomenar Primer Ministre el 25 de novembre de 2009 amb l'elecció de Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu.[1] sent rellevat en el càrrec de primer ministre per Yves Leterme.[2] Cinc mesos després de ser elegit líder de l'Open VLD Alexander De Croo va amenaçar amb retirar de la coalició de govern al seu partit si no hi havia solució a la disputa constitucional en la qüestió de la votació Brussel·les-Halle-Vilvoorde, i passat el termini, el partit va abandonar el govern, que va caure.[3] Leterme va romandre com a primer ministre interí, però el 13 de setembre de 2011 va anunciar que deixaria el càrrec a finals d'any per ocupar el càrrec de secretari general adjunt de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).[4] El 6 de desembre de 2011 Leterme va ser finalment succeït com a primer ministre per Elio Di Rupo.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «El flamenc Van Rompuy presidirà la Unió Europea». Vilaweb, 20-11-2009. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «Samenstelling en bevoegdheidsverdeling van de federale regeringsleden» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ Traynor, Ian. «Belgium's five-party coalition government collapses» (en anglès). The Guardian, 27-04-2010. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Rettman, Andrew. «Belgian officials play down crisis, as caretaker PM opts to go» (en anglès). EU Observer, 14-09-2011. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.
Enllaços externs
[modifica]