Yves Leterme
Yves Camille Desiré Leterme (Wervik, 6 d'octubre de 1960) és un polític belga
Biografia
[modifica]De pare való i mare flamenca, és militant del partit catòlic Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V). És llicenciat en dret i ciències polítiques per la Universitat de Gant[1] i té tres fills.
President de Flandes
[modifica]Les eleccions regionals belgues de 2004 van resultar en una remodelació completa del panorama polític flamenc impulsant una llista comuna del seu partit Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i el nacionalista Nieuw-Vlaamse Alliantie (Formació Nacionalista Flamenca N-VA), fet que va revitalitzar la força política dels democristians i els va permetre guanyar les eleccions del 2004 a Flandes. Leterme va ser president de Flandes del 20 de juliol de 2004 al 26 de juny de 2007.[2]
Primer terme com a Primer ministre
[modifica]A les eleccions legislatives belgues de 2007, guanya la dreta flamenca del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) en coalició amb Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA)[2] Durant l'estiu i la tardor de 2007 Leterme va intentar formar govern diverses vegades, fins al punt de presentar la seva dimissió com a negociador al rei Albert II de Bèlgica davant la impossibilitat d'arribar a un acord sobre la reforma de l'Estat. Davant la falta d'un executiu nou, l'antic primer ministre liberal Guy Verhofstadt va haver de formar un govern interí de gestió al desembre per evitar que el país continués paralitzat, i finalment, al març de 2008, els partits de les dues comunitats van aconseguir pactar un govern de coalició format per CD&V, Vlaamse Liberalen en Democraten (Open VLD), Mouvement Réformateur (MR), Parti Socialiste (PS) i el Centre Demòcrata Humanista (CDH) liderat per Yves Leterme, que va assumir finalment el càrrec de primer ministre el març de 2008.[3]. El CD&V va advertir que retiraria la seva confiança a mitjans de juliol si considerava insatisfactoris els resultats aconseguits en la reforma de l'estat i les qüestions lingüístiques.[4]
El 19 de desembre de 2008 va dimitir havent fracassat en arribar a un acord en la sol·licitud de Flandes de transferir més poders a les regions, quan el president de la Tribunal de Cassació, la instància judicial superior de Bèlgica va escriure una carta al president de la cambra baixa per a explicar que va sospitar-lo d'interferència política al plet dels accionistes petits contra l'estat belga al cas de la venda de la banca Fortis a la banca francesa Paribas-BNP. Aquesta sospita de violació del principi de la separació de poders li va ser fatal.
Després de primer ministre
[modifica]Leterme va tornar al govern de Herman Van Rompuy en 7 de juliol de 2009. Van Rompuy el va succeir com a Ministre d'Afers Exteriors.
Segon terme com a Primer ministre
[modifica]Fou tornat a nomenar Primer Ministre el 25 de novembre de 2009 amb l'elecció de Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu.[5] sent rellevat en el càrrec de primer ministre per Yves Leterme.[6] Cinc mesos després de ser elegit líder de l'Open VLD Alexander De Croo va amenaçar amb retirar de la coalició de govern al seu partit si no hi havia solució a la disputa constitucional en la qüestió de la votació Brussel·les-Halle-Vilvoorde, i passat el termini, el partit va abandonar el govern, que va caure.[7] Leterme va romandre com a primer ministre interí, però el 13 de setembre de 2011 va anunciar que deixaria el càrrec a finals d'any per ocupar el càrrec de secretari general adjunt de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).[8] El 6 de desembre de 2011 Leterme va ser finalment succeït com a primer ministre per Elio Di Rupo.[9]
Després de primer ministre
[modifica]Del 8 de desembre de 2011 al juny de 2014, va ser vicesecretari general de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE).[10] Entre el 2014 i el 2019, va ocupar el càrrec de secretari general de l'organització intergovernamental Institut Internacional per a Democràcia i l'Assistència Electoral (IDEA) per a la promoció de la democràcia i l'assistència electoral.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 «The Secretary-General» (en anglès). IDEA. [Consulta: 10 octubre 2025].
- 1 2 «Eegering Leterme» (en neerlandès). Vlandeeren.be, 2007. [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ «Yves Leterme pren possessió com a primer ministre i posa fi a nou mesos de govern interí a Bèlgica». 324, 20-03-2008. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ «Belgium PM resigns, throwing country into crisis». Euractiv, 15-07-2008. [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ «El flamenc Van Rompuy presidirà la Unió Europea». Vilaweb, 20-11-2009. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «Samenstelling en bevoegdheidsverdeling van de federale regeringsleden» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ Traynor, Ian. «Belgium's five-party coalition government collapses» (en anglès). The Guardian, 27-04-2010. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Rettman, Andrew. «Belgian officials play down crisis, as caretaker PM opts to go» (en anglès). EU Observer, 14-09-2011. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.
- ↑ «Liste des Secrétaires généraux et Secrétaires généraux adjoints de l'OCDE depuis 1961» (en francès). OCDE. [Consulta: 10 octubre 2025].
Enllaços externs
[modifica]