Yvonne De Carlo

De Viquipèdia
Infotaula de personaYvonne De Carlo
Yvonne de Carlo in 1964.jpg
(1964) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Margaret Yvonne Middleton Modifica el valor a Wikidata
1r setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Vancouver (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 2007 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu de televisió, actriu de cinema, ballarina, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata –  1995 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereBlues, pop i jazz Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBob Morgan (1955–1973) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webofficialyvonnedecarlo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001119 Allocine: 18151 Rottentomatoes: celebrity/yvonne_decarlo Allmovie: p17673 TCM: 45944 TV.com: people/yvonne-de-carlo IBDB: 37608
Spotify: 2UuQBUxCXiRguGvOpwAMYh Musicbrainz: 1163dff9-28ef-4657-892f-e807d398d1bf Discogs: 694887 Find a Grave: 17377818 Modifica el valor a Wikidata

Yvonne De Carlo, nascuda Margaret Yvonne Middleton, (Vancouver, 1 de setembre de 1922 - Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 8 de gener de 2007) va ser una actriu d'origen canadenc naturalitzada estatunidenca.[1][2][3]

Va estar casada del 21 de novembre de 1955 fins al 1974 amb Bob Morgan amb qui ha tingut dos fills, Bruce Ross (1956) i Michael (1957-1997).

Va morir el 8 de gener de 2007 als 84 anys en una residència de Woodland Hills, Califòrnia.

Carrera[modifica]

Aprenentatge[modifica]

Abans d'esdevenir una de les actrius més conegudes del cinema americà, Yvonne De Carlo va figurar, sense sortir als crèdits, en una vintena de pel·lícules, entre les quals This Gun for Hire de Frank Tuttle, amb Alan Ladd i Veronica Lake; For Whom the Bell Tolls, de Sam Wood, amb Gary Cooper i Ingrid Bergman; The Story of Dr. Wassell, de Cecil B. DeMille... Roda també davant les càmeres de Mitchell Leisen i Mark Sandrich, en diverses comèdies protagonitzades per Bob Hope, Bing Crosby, Betty Hutton, amb alguns actors com Ray Milland, Paulette Goddard, Marlene Dietrich, Dorothy Lamour.

Revelació[modifica]

Yvonne De Carlo el 1944

Es dona a conèixer l'any 1944 en el paper de Salomé, que esdevé espia al segle xix. Treballa llavors a diverses recuperacions amb els realitzadors Charles Lamont i George Sherman, té per companys Rod Cameron, Dan Duryea i Howard Duff, però també George Brent (a Els diables del mar) i Van Heflin (a Tomahawk (pel·lícula)) Destaca també en el musical Song of Scheherazade (1947), al costat de Jean-Pierre Aumont, i encarna la famosa contista a The Desert Hawk. A Casbah de John Berry (1948), adaptació de la novel·la Pépé el Moko, amb Tony Martin i Peter Lorre, succeint a Mireille Balin i Hedy Lamarr.

A part d'aquests papers d'aventureres exotiques, s'imposa amb força en dues pel·lícules negres amb Burt Lancaster: Brute Force, de Jules Dassin, i Criss Cross, de Robert Siodmak, dos clàssics del gènere. Va aportar la seva forta personalitat a la pantalla, equiparable a Maureen O'Hara, Susan Hayward o Jane Russell, capaç de sostenir una pel·lícula d'acció, un western per exemple, com quan interpretà Calamity Jane al film Calamity Jane and Sam Bass.

Cimeres[modifica]

Hollywood continua els anys següents explotant la seva vena exòtica i "viril": The San Francisco Story, de Robert Parrish, amb Joel McCrea; Els diables del mar, de Raoul Walsh (1953), amb Rock Hudson (adaptació de Victor Hugo); Passion, d'Allan Dwan, amb Cornel Wilde;Timbuctu, de Jacques Tourneur (1959), amb Victor Mature, són pel·lícules que perpetuen la seva imatge d'aventurera, i L'esclava lliure (1957), de Walsh, amb Clark Gable, constitueix la cimera d'aquest recorregut, l'Allò que el vent s'endugué de l'actriu.

Catalogada com a intèrpret de caràcter, s'uneix a Ricardo Montalban, Vittorio Gassman i Pier Angeli en el repartiment de Sombrero (sobre un poble mexicà) i dona la rèplica a Carlos Thompson a Magic Fire Feu, de William Dieterle, i Fort Alger. La seva participació en el péplum de DeMille Els Deu Manaments, com l'esposa de Moisès / Charlton Heston, constitueix una altra cimera de la seva carrera en els anys 1950.

Europa i comèdies[modifica]

Alhora, Yvonne De Carlo diversifica les seves feines, brillant sobretot en la comèdia. Declina el gènere davant els virtuosos britànics: Peter Ustinov a Hotel Sahara (1951), Alec Guinness a The Captain's Paradise (1953), David Niven a Happy Ever After, de Mario Zampi.

L'estrella sembla considerar una carrera europea en aquella època: interpreta el paper del títol de La Castiglione l'any 1954, amb Georges Marchal i Paul Meurisse a Napoleó III i el 1958 interpreta Maria Magdalena en el peplum italià La Spada e la croce. A Hollywood retroba el thriller al costat de George Sanders.

John Wayne i Yvonne De Carlo a McLintock

Els monstres[modifica]

A l'alba dels anys 1960, com moltes actrius, Yvonne De Carlo es gira cap a la televisió on Bonanza, Aventures en les illes i El Virginià no l'allunyen gaire dels seus papers habituals.

A la pantalla gran, encara un western amb John Wayne i Maureen O'Hara per companys - McLintock, l'any 1963-, constitueix una mena de consagració… En el mateix registre, hi tindrà a continuació per companys Dale Robertson, George Montgomery i Howard Keel. L'any següent ella rivalitza amb Michèle Mercier, l'star europea, al costat de Bob Hope (en la comèdia Papa play-boy).

Però és la televisió la que rellança la seva popularitat: de 1964 a 1966, és l'heroïna de la sèrie de culte The Munsters , paròdia de terror. El 1968, participa en la pantalla gran a The Power, un clàssic de la ciència-ficció amb George Hamilton i Suzanne Pleshette com a protagonistes, i el 1974 s'ajunta a Frank Langella, Ricardo Montalban i Gilbert Roland (un pom d'exotisme) per a una enèsima adaptació del Zorro.

Terror i humor[modifica]

Yvonne De Carlo el maig de 1979

Globalment els anys 1970 la dirigeixen cap a un cinema bis. Yvonne De Carlo apareix nostalgicament en les comèdies It Seemed Like a Good Idea at the Time, amb Anthony Newley i Stefanie Powers, i The Man with Bogart's Face, de Robert Day (1980). La porten cap al gènere de terror, paròdic o no, i roda Guyana: Crime of the Century, de René Cardona Jr. l'any 1979. En aquells platós, es creua amb Stuart Whitman, John Ireland, John Carradine, o amb Cornel Wilde, Joseph Cotten o Karen Black. De Carlo és la protagonista d'American Gothic, de John Hough, al costat de Rod Steiger l'any 1988. El 1991, l'estrella llegendària figura a Oscar, de John Landis, amb Sylvester Stallone en el paper protagonista.

La seva longevitat s'aplica igualment a la televisió: el 1977 Yvonne de Carlo forma part del repartiment de la telesèrie Roots Racines, fenomen de la televisió americana. Coincideix a Fantasy Island amb Ricardo Montalban, i actua a S'ha escrit un crim i The Black Stallion l'any 1985 i 1990 amb els elegants Angela Lansbury i Mickey Rooney; pas obligat, l'estrella de la sèrie The Munsters havia de retrobar Tales from the Crypt: l'any 1993. L'últim paper d'Yvonne De Carlo és un telefilm dirigit per Susan Seidelman l'any 1995.

Immortal[modifica]

Yvonne De Carlo, de qui Jean Tulard subratlla el culte en el seu Diccionari dels actors, s'imposa en els anys 1940 i 50 a la vegada com una bomba sexual tipus Rita Hayworth i Ava Gardner i com un símbol feminista a la manera de Maureen O'Hara; és també una de les més grans belleses exotiques de l'època, seguida a prop per Hedy Lamarr, Gene Tierney, Linda Darnell i Debra Paget.

No obstant això, tot i que el seu temperament és indiscutible, la història del cinema no reté, en general, de la seva llarga filmografia, més que les pel·lícules negres de Jules Dassin i Robert Siodmak, i les pel·lícules d'aventures de Raoul Walsh, sobretot L'esclava lliure. Estrella popular ho va ser abans de tot. Robert Parrish, Cecil B. DeMille, Mario Zampi, William Dieterle, Jacques Tourneur, Allan Dwan, Tay Garnett podien treballar en confiança, i l'actriu, no contenta de ser una de les belleses més espectaculars de la pantalla (entre Jennifer Jones i Chelo Alonso) podia mesurar-se a qualsevol estrella masculina, en tots els gèneres. No obstant això, hi va haver poques covedettes masculines de primer pla.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Referències[modifica]

  1. «History of Vancouver - Yvonne De Carlo», 05-07-2017. [Consulta: 7 agost 2022].
  2. «Yvonne De Carlo» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 7 agost 2022].
  3. «Muere Yvonne de Carlo, la inolvidable Lily de 'Los Munsters'» (en castellà). El País [Madrid], 10-01-2007. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yvonne De Carlo