Zàuiya de Sidi M'hamed
Tipus | zàuiya mausoleu | |||
---|---|---|---|---|
Part de | qasba d'Alger | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Belouizdad (Algèria) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | ? | |||
Història | ||||
Creació | 1792 i 1791 | |||
La Zàuiya de Sidi M'hamed Bou Qobrine es troba a Alger, a Algèria, construïda en honor seu. És una de les zàuiyes algerianes afiliada a la confraria Rahmaniyya sota la supervisió del Ministeri d'Afers Religiosos i la Referència Religiosa Algeriana.[1]
Història
[modifica]La va erigir el dey Hassan Pasha el 1791, a Hamma, segons una inscripció en dues plaques de marbre.[2] Al principi es trobava a la part de la ciutat anomenada Fahs (a prop dels barris urbanitzats) fora d'intramurs (l'actual Casba),[3] i contenia dues estances de tres naus.[2] Equipada amb un minaret, va ser construïda en un dels cementeris més antics d'Algèria: el de Sidi Mhamed. Sidi Mhamed fou el fundador de la confraria Rahmaniyya, i a la seua tomba acudia (fins al s. XX) en romeria la seua confraria.[3] La comuna algeriana de Sidi M'Hamed (Alger) duu el seu nom per la seua memòria.
Construcció
[modifica]Després de trenta anys d'absència d'Algèria, Sidi M'hamed Bou Qobrine va tornar al país per establir-se primer al seu poble d'Ait Smail, on creà la Zàuiya de Bounouh.[4][5]
Més tard va establir-se a Alger, el 1792, per fundar-hi la Zàuiya de Sidi M'hamed.[6]
Es va establir al que més tard seria el districte de Hamma i hi fundà la seua gran zàuiya que s'estendria per Algèria.[7]
Descripció
[modifica]Aquesta Zàuiya de Sidi M'hamed acollia pobres, orfes i estrangers, i era també una universitat on s'ensenyaven moltes ciències.[8]
Es va convertir en el lloc privilegiat dels Khalwa (“solitud", noció sufí) que hi venien a iniciar-s'hi.[9]
El xeic tingué de deixebles Sidi Abderrahman Bacha tarzi El Qosantini, que propagarà la tariqa per tot l'est del país, Sidi Ibn Azzouz El Bordji, Sidi Amezian El Haddad, dirigent de la revolta dels Mokrani, Sidi Ahmed Tidjani, fundador de la tariqa Tijàniyya, i molts altres.[10]
La seua tariqa Khalwatiyya es va convertir en la Rahmaniya (que donarà nom a la zàuiya Lalla Rahmaniya), en referència a Abderrahman, el nom de son pare.[11]
Així és com Sidi M'Hamed va introduir la tariqa Khalwatiyya a Algèria.[12]
Hi va ensenyar durant uns 25 anys, fins al dia en què, sentint que la salut li fallava, va decidir tornar a casa. Hi va morir el 1793, als 73 anys.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Google Maps» (en català). [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Assari, Nadir. Alger (en francés). Alpha, 2007, p. p. 183. ISBN 978-9961-780-15-2.
- ↑ 3,0 3,1 MʼHamsadji, Kaddour. Casbah d'Alger, autrefois (en francés). Office des publications universitaires, 2007, p. p. 158.
- ↑ Devoulx, Albert (1826-1876) Autor del text. Les édifices religieux de l'ancien Alger (en francés), 1870.
- ↑ «Le Midi Libre - La 24 - Hacked By Moroccan Hackers». www.lemidi-dz.com. [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ Lambert, Edmond (1826-1886?; abat) autor del text. A travers l'Algérie, histoire, mœurs et légendes des Arabes (en francés), 1884.
- ↑ Lenfant, Camille (Abbé) Auteur du texte. Récits et souvenirs (en francés), 1877, p. 77.
- ↑ Viollier, Georges, autor del text. Les deux Algérie, par Georges Viollier (en francés), 1898.
- ↑ «Bulletin du Comité de l'Afrique française» (en francés). Gallica, 1897. [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ Leclerc de Pulligny, Félix-Augustin (1821-1893) Auteur du texte. Six semaines en Algérie: notes de voyage d'un membre du Congrès scientifique tenu à Alger (avril 1881) (Nouvelle édition, revue et considérablement augmentée...): par le Vte de Pulligny... (en francés), 1884.
- ↑ Piesse, Louis (1815-189) autor del text. Alger et ses environs (en francés), 1897.
- ↑ «L'Afrique du Nord illustrée: journal hebdomadaire d'actualités nord-africaines: Algérie, Tunisie, Maroc» (en francés). Gallica, 15-09-1919. [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ «Alger-saison» (en francés). Gallica, 29-03-1885. [Consulta: 23 agost 2020].