Zèfir
|
No s'ha de confondre amb safir. |
_-_Flora_And_Zephyr_(1875).jpg)  | |
| Tipus | vents |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Podarge |
| Cònjuge | Cloris i Iris |
| Mare | Eos |
| Pare | Astreu |
| Fills | Aures, Eros, Bali, Xantos, Carpos, Aríon i Potos |
| Germans | Bòreas, Euros i Notos |
| Altres | |
| Símbol | Zèfir (estàtua), Zèfir i Flora, Zèfir i Zèfir i Flora (estàtua) |
Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic: Ζέφυρος 'Zéphyros') era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. És el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos, l'Aurora.[1] El seu equivalent a la mitologia romana és Favoni.[2]
Ell i el seu germà Bòreas, que sovint es citen junts, vivien en una cova de Tràcia.[3] Es deia que el seu regne ocupava «els llocs on sorgeix l'estrella del vespre, on el sol apaga els seus últims focs».[4]
Es va unir amb Podarge, una de les harpies, amb la qual va engendrar dos cavalls Xantos i Bali, cavalls d'Aquil·les, i també se li atribueix la maternitat de Flogeu i Hàrpag, els cavalls dels Dioscurs (o els que Diomedes va robar a Resos).[5]
Era considerat el més suau i benigne, especialment des que es va enamorar de Cloris, la deessa de la primavera, que va calmar el seu caràcter. De la seua unió va néixer Carpo.[2]
També es va enamorar de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apol·lo havia llançat.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Hesíode. Teogonia, 377-380
- ↑ 2,0 2,1 Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 93, 221. ISBN 8429741461.
- ↑ Homer. Ilíada, IX, 5
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, I, 4
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 445. ISBN 9788496061972.
- ↑ Palèfat. Històries increïbles, 46
