Zacharia Paliashvili

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZacharia Paliashvili
Georgian classical composer Zacharia Paliashvili in the early 1900s - crop.png
Nom original (ka) ზაქარია პეტრეს ძე ფალიაშვილი
Biografia
Naixement (ka) ზაქარია ფალიაშვილი
16 agost 1871
Kutaïsi
Mort 6 octubre 1933 (62 anys)
Tbilissi
Lloc d'enterrament Tbilissi
Educació Conservatori de Moscou
Activitat
Ocupació Compositor i pedagog de música
Gènere artístic Òpera
Obra
Obres destacables Tavisupleba Tradueix
Premis

Musicbrainz: ba4f18f4-1f44-4a90-bde4-238e8aa9a997
Modifica les dades a Wikidata

Zacharia Paliashvili (en georgià: ზაქარია პეტრეს ძე ფალიაშვილი) (Kutaïsi, 16 d'agost de 1871 Tbilissi, 6 d'octubre de 1933) (en georgià: ზაქარია ფალიაშვილი, Zakaria Paliaşvili), també conegut com Zachary Petrovich Paliashvili (en rus: Захарий Петрович Палиашвили, fou un compositor georgià. Considerat com un dels fundadors de la música clàssica georgiana, el seu treball és conegut per la seva fusió eclèctica de cançons i contes populars amb el romàntic del segle XIX temes clàssics. Va ser el fundador de la Societat Filharmònica de Geòrgia i més tard, el cap del Conservatori Estatal de Tbilisi. El Teatre Nacional de l'Òpera i el Ballet de Tbilisi va ser nomenat en el seu honor el 1937. Notablement, la música de Paliashvili serveix de base a l'Himne Nacional de Geòrgia.

Alumne de Serguei Tanéiev en el Conservatori de Moscou. Les seves obres, en la línia de la gran tradició romàntica, s'inspiraven àmpliament en el folklore georgià, del que en fou un profund i amatent estudiós. Després de la Revolució d'Octubre de 1917, s'adherí al nou regim soviètic i desenvolupà a Tbilisi una intensa activitat cultural a favor de la difusió del patrimoni ètnic georgià.

Autor de cançons i cantates, és conegut sobre tot per les seves òperes Absalón & Heteros (1919); Daïssi (1923); Latavra (1927). De la primera se'n va fer un film d'un cert èxit. És autor de moltes transcripcions de cants populars. Professor estimat, formà generacions senceres de músics en l'Institut Musical de Tbilisi, on ensenyà durant molts anys i del que també en fou director.

Bibliografia[modifica]

  • Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 1042. (IBSN 84-7291-227-2)