Zaganos Paixà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZaganos Paixà
Zağanos paşa türbesi.jpg
modifica
Biografia
Naixementsegle XV modifica
Mort1464 (Gregorià) modifica
Balıkesir modifica
Lloc d'enterramentBalıkesir modifica
Kapudan paixà
1463 – 1466
← Yakup Bey (en) TradueixMahmut Paixà Angelovitx →
Sadrazamlik-nisanlari.svg Gran visir de l'Imperi otomà
10 juny 1453 – 1456 (Gregorià)
← Çandarli Halil PaixàMahmut Paixà Angelovitx → modifica
Dades personals
ReligióIslam modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Carrera militar
Rang militaralmirall modifica
Cronologia
devşirme (en) Tradueix modifica
Turbe do Zaganos Paixà

Zaganos Paixà (o Zaghanos Mehmed Paixà) fou un general i gran visir otomà.

Era d'origen esclau albanès o grec.[cal citació] Es va casar amb una filla de Murat II i fou el sogre del sultà Mehmet II que es va casar amb una filla seva. D'aquest darrer fou preceptor i conseller, al costat del segon visir Xihab al-Din Paixà. Va participar en el setge de Constantinoble del 1451 al 1453 i en aquesta data, quan ja estava a punt d'aixecar el setge per una possible intervenció occidental, el va persuadir de continuar. Després de la conquesta el gran visir Çandarli Halil Paixà (Djandarli Khalil Paixà, 1443-1453) fou executat (1 de juny de 1453) i el va succeir Zaganos Mehmed Paixà. Va obrir la tradició que els principals càrrecs estaven en mans d'esclaus dels sultans. Va participar de manera destacada a la construcció de Rumeli Hisari a la part europea del Bósfor.

El gran visir i el seu segon Xihab al-Din foren destituïts el 1456 i Zaganos enviat a l'exili a Anatòlia, i Mahmut Paixà Angelovitx va pujar a beglerbey de Rumèlia quan el seu oncle Karadja Beg (que tenia aquest càrrec) va morir al setge de Belgrad; fou també temporalment kadi asker mentre el titular Ali Efendi feia el pelegrinatge; pels seus èxits al setge de Belgrad se'l va nomenar visir sent a la vegada gran visir i beglerbey de Rumèlia vers 1456. Zaganos no va trigar a recuperar el favor del sultà sent nomenat governador de Gal·lípoli i després de Tessàlia i de Morea (els tres càrrecs entre 1457 i 1463).

El 1459 fou nomenat Kapudian-i derya al lloc d'Ismail Paixà i al front de les seves naus va atacar Samotràcia, Tasos i a partir de la primavera del 1460 va prendre part a la conquesta del despotat de Morea, Àtica i Beòcia; el darrer duc florentí d'Àtica Francesc II Acciaiuoli fou executat a Tebes el 1460. Les atrocitats comeses a Morea haurien provocat el seu cessament segons Chalcocondyles. El 1463 fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit i segurament governador de Macedònia i va incloure al seu harem a Anna, filla del darrer emperador bizantí de Trebisonda a la que va forçar a convertir-se a l'Islam.

Va morir vers el 1464.

Bibliografia[modifica]

  • Alexios Savvides, Notes on Zaghanos Pasha's career, al Journal of Oriental and African Studies, X, Atenes, 1999.