Zakaria Paliaixvili

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZakaria Paliaixvili
Georgian classical composer Zacharia Paliashvili in the early 1900s - crop.png
Nom original (ka) ზაქარია პეტრეს ძე ფალიაშვილი
Biografia
Naixement (ka) ზაქარია ფალიაშვილი
16 agost 1871
Kutaissi
Mort 6 octubre 1933 (62 anys)
Tbilissi
Lloc d'enterrament Tbilissi
Formació Conservatori de Moscou
Activitat
Ocupació Compositor i pedagog musical
Gènere artístic Òpera
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0657664 Musicbrainz: ba4f18f4-1f44-4a90-bde4-238e8aa9a997
Modifica les dades a Wikidata

Zakaria Paliaixvili, en georgià: ზაქარია ფალიაშვილი, en rus: Захарий Петрович Палиашви́ли, Zakhari Petróvitx Paliaixvili, (Kutaïsi, 16 d'agost de 1871Tbilissi, 6 d'octubre de 1933) ( fou un compositor georgià. Considerat com un dels fundadors de la música clàssica georgiana, el seu treball és conegut per la seva fusió eclèctica de cançons i contes populars amb el romàntic del segle XIX temes clàssics. Va ser el fundador de la Societat Filharmònica de Geòrgia i més tard, el cap del Conservatori Estatal de Tbilisi. El Teatre Nacional de l'Òpera i el Ballet de Tbilisi va ser nomenat en el seu honor el 1937. Notablement, la música de Paliashvili serveix de base a l'Himne Nacional de Geòrgia.

Alumne de Serguei Tanéiev en el Conservatori de Moscou. Les seves obres, en la línia de la gran tradició romàntica, s'inspiraven àmpliament en el folklore georgià, del que en fou un profund i amatent estudiós. Després de la Revolució d'Octubre de 1917, s'adherí al nou regim soviètic i desenvolupà a Tbilisi una intensa activitat cultural a favor de la difusió del patrimoni ètnic georgià.

Autor de cançons i cantates, és conegut sobre tot per les seves òperes Absalón & Heteros (1919); Daïssi (1923); Latavra (1927). De la primera se'n va fer un film d'un cert èxit. És autor de moltes transcripcions de cants populars. Professor estimat, formà generacions senceres de músics en l'Institut Musical de Tbilisi, on ensenyà durant molts anys i del que també en fou director.

Bibliografia[modifica]