Zanthoxylum piperitum

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaZanthoxylum piperitum
Zanthoxylum piperitum.jpg
Zanthoxylum piperitum
Dades
Font de Zanthoxyli Fructus Tradueix i pebre de Sichuan
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
GènereZanthoxylum
EspècieZanthoxylum piperitum
(L.) DC
Modifica dades a Wikidata
Fruit i llavors

Zanthoxylum piperitum, o Pebre japonès, en japonès: sanshō 山椒, és un arbust caducifoli o un arbret dins la família rutàcia.[1] La seva distribució natural va de Hokkaido a Kyushu al Japó,[2] parts del sud de Corea,[3] i la Xina.[4] L'espècie emparentada Z. schinifolium en japonès:イヌザンショウ pron. inuzanshō, lit., "sansho de gos") arriba fins al sud de Yakushima,[5][4]

Amb altres espècies del mateix gènere es fa el pebre de Sichuan

Té importància comercial. Els seus fruits madurs polvoritzats són l'anomenat "pebre japonès" o kona-zanshō, en japonès:粉ざんしょう. És l'espècia estàndard per a confeccionar el plat kabayaki unagi. També forma part del shichimi.[6][7]

Descripció[modifica]

Aquest arbret floreix d'abril a maig amb inflorescències de color groc. És una planta dioica, les plantes femelles proporcionen fruits de 5 mm de diàmetre. Es cultiven les varietats sense espines (Asakura sansho).[4] Es cullen de setembre a octubre.

Ús medicinal[modifica]

En la medicina xinesa tradicional es fan servir les closques dels fruits.

Contenen geraniol, dipentè, citral, etc.[8][9][10]


Fonts[modifica]

  1. Makihara, Naomi «Spices and Herbs Used in Japanese Cooking» (snippet). Plants & gardens. Brooklyn Botanic Garden, 39&, 1983, p. 52.
  2. Montreal Horticultural Society and Fruit Growers' Association of the Province of Quebec. First Report of the Fruit Committee (google). Witness Printing House, 1876, p. 25. 
  3. 岡田稔 «和漢薬の選品20:山椒の選品». 月刊漢方療法, 2, 8, 1998, p.p.641–645.
  4. 4,0 4,1 4,2 奥山, 春季 (Haruki Okuyama). さんしょう. 9. Heibonsha, 1969, p. 698–9. 
  5. 川原勝征. 屋久島の植物 (google). Witness Printing House, 1876, p. 109. 
  6. Andoh & Beisch 2005, p. 47
  7. Andoh Beisch, under shichimi tōgarashi
  8. Kimura et al. 1989, p.82
  9. Hsu, Hong-Yen. Oriental materia médica: a concise guide (snippet). Oriental Healing Arts Institute, 1986, p. 382. , "..citral, citronellal, dipentene; (+)-phellandrene, geraniol;(2)pungent substances: sanshool I (a-sanshool), sanshoamide"
  10. This section translated from Japanese version [Medicinal use: 2004.7.23 (Fri.) 21:04 added by user: Kurayamizaka; Active ingredients: 2004.7.26 (Mon) 07:08 by Kurayamizaka], and lists only the active ingredients stated there.

Referències[modifica]