Zarautz
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | haizeak | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Basc | ||||
| Província | Guipúscoa | ||||
| Comarca | Urola-Costa | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 23.496 (2025) | ||||
| Idioma oficial | basc (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 14,8 km² | ||||
| Banyat per | Mar Cantàbrica | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1237 | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Xabier Txurruka Fernandez | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 20800 | ||||
| Codi INE | 20079 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | zarautz.eus | ||||
Zarautz és una vila turística situada en el centre de la costa de Guipúscoa, al País Basc.[1]
El 2006[2] tenia 22.353 habitants però en època estival arriba sovint als 60.000. El Palau de Narros, situat enfront de la gran platja (2,8 km), va ser lloc d'estiueig de la reina Isabel II i de Fabiola de Bèlgica. La platja de Zarautz és la més extensa del País Basc i una de les més llargues del Cantàbric. La zona pròxima al passeig marítim destaca per la presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia durant el segle xix. La població també és coneguda per ser un dels punts més populars per practicar el surf, i és una de les seus de les sèries de classificació de la Lliga Mundial de Surf.[3] Any rere any va incrementant-se el terreny edificat i, per tant, la població.
Demografia
[modifica]Habitatge
[modifica]Segons el Cens de Població i Habitatges del 2021 de l'INE, al municipi hi havia 11.622 habitatges: 9.179 (79,0 %) principals i 2.443 (21,0 %) no principals.[4] Segons el consum elèctric, 1.358 (11,7 %) eren d'ús esporàdic i 673 (5,8 %) estaven buits.[5] Segons l'estadística experimental de l'INE, el maig del 2026 hi havia 137 habitatges turístics al municipi, amb un total de 629 places (4,59 places per habitatge).[6]
Parc d'habitatges
Intensitat d'ús (consum elèctric)
Hi havia un total de 9.179 llars, de les quals 2.545 (27,7 %) eren unipersonals.[7]
Llars segons la mida
Barris
[modifica]- Alde Zaharra (Nucli Antic)
- Vista Alegre
- Azken Portu
- Itxas Mendi
- Mendilauta
- Mitxelena
- Talaimendi
- Aritzbatalde
- Elkano
- Urteta
- Zelai Ondo
- Iñurritza o San Pelaio
- Abendaño
- Asti
- Aitze
- Hiruerreketa
- Santa Bárbara
- Salbide

Ciutats agermanades
[modifica]
- Hagunia, Sàhara Occidental.
- Pontarlier, departament de Doubs, França.
- Cardano al Campo, Província de Varese, Itàlia.
Persones il·lustres
[modifica]- Luis Amilibia Etxeberria (1934-1989): Fou tenor.
- José Ángel Iribar (1943): Porter i entrenador de futbol. Sempre vinculat al Athletic Club de Bilbao.
- Jon Eizagirre Manterola (1966): Remontista Professional.
- Karlos Arguiñano (1948): popular cuiner, empresari i showman televisiu.
- Imanol Murua (1935): Diputat General de Guipúscoa i alcalde de la localitat als anys 80.
- Andoni Egaña (1961): el millor bertsolari contemporani.
- Joxe Joan González de Txabarri (1956): ex Diputat General de Guipúscoa. També fou diputat del Congrés dels Diputats pel PNB.
- Estanislao Argote (1956): futbolista internacional de l'Athletic Club de Bilbao.
- Gorka Landáburu (1946): periodista que patí un atemptat d'ETA. Director d'Aldaketa Hamasei (Cambio 16).
- Eloy de la Iglesia (1944-2006): Director de cinema.
- Francisco Escudero (1912-2002): Compositor.
- Aritz Aranburu (1985): surfista professional.
- Luis Iruretagoyena, Kiriki (1907-1965): futbolista internacional de la Reial Societat.
- Agustín Eizaguirre (1897): porter de la Reial Sociedad.
- Gorka González (1977): ciclista d'Euskaltel-Euskadi fins al 2006.
- Ainhoa Murua (1978): triatleta internacional.
Referències
[modifica]- ↑ «Zarautz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ (INE)
- ↑ «2019 Cabreiroá Pro Zarautz Basque Country».
- ↑ «Habitatges per municipi segons el tipus d'habitatge» (en castellà). Cens de Població i Habitatges 2021. Institut Nacional d'Estadística, 2021.
- ↑ «Habitatges segons la intensitat d'ús (consum elèctric)» (en castellà). Cens de Població i Habitatges 2021. Institut Nacional d'Estadística, 2021.
- ↑ «Habitatges turístics, places i places per habitatge turístic. Municipis» (en castellà). Mesurament del nombre d'habitatges turístics a Espanya i la seva capacitat (estadística experimental). Institut Nacional d'Estadística, 2026.
- ↑ «Llars per municipi segons la mida de la llar» (en castellà). Cens de Població i Habitatges 2021. Institut Nacional d'Estadística, 2021.
