Zariadris d'Armènia Sofene

Zariadris d'Armènia Sofene (Ζαρίαδρις/Zaríadris) fou un sàtrapa i després rei d'Armènia Sofene.

El 212 aC la reina Antiochis d'Armènia va assassinar al seu marit el sàtrapa-rei Xerxes d'Armènia que conspirava contra Antíoc III el Gran, el pare d'Antiochis, i va entregar el país al seu pare. La situació no devia estar clara; Antiochis i Xerxes no tenien fills i l'herència corresponia al germà de Xerxes, Abdisar que es va proclamar rei a la regió de Sofene; el seu germà Orontes (IV) ho va fer més al nord-est o potser fou associat pel seu germà amb l'encarrec de governar l'Armènia pròpia. Antiochis segurament es va quedar amb Samosata i la Commagene que després fou erigit en un principat selèucida. Antíoc no podia deixar passar aquesta revolta, i algun temps després, vers 210 aC va enviar dos generals a sotmetre als "rebels". Zariadris es va ocupar de la zona del sud-oest, més propera a Síria i més accessible. En una data incerta entre 211 i 210 aC Zariadris va entrar a Samosata eliminant a Abdisar o Abdisares, i es va proclamar sàtrapa i estrateg de l'Armènia Sofene o Menor. Llavors el seu germà Orontes, que no se sap si era rei associat o simple governador, va en tot cas recollir la successió reial com a Orontes IV. Un altre general, Artàxies o Artaxes, ja estava no obstant fent el mateix que havia fet Zariadris, però amb força més dificultats, a Armènia, la capital de la qual era Armavir. Vers el 201 aC Artaxes també havia eliminat a Orontes i ja governava Armènia (Major) com sàtrapa-estrateg.

El 189 aC Antíoc fou derrotat per les forces romanes. Zariadris i Artàxies o Artaxes van abandonar al seu rei i van agafar gairebé al mateix temps el títol reial. Zariadris va governar a Sofene, Acilisene i Odomantis amb capital a Carcatiocerta). Va iniciar la dinastia dels Zariàdrides.

Referència

• Mehl, Andreas (Halle/Saale). "Zariadris." Brill’s New Pauly. Antiquity volumes edited by: Hubert Cancik and, Helmuth Schneider. Brill Online, 2015. A [1]