Zayyan ibn Mardanix
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  Onda |
| Mort | c. 1270 Tunis |
| Emir de Múrsiya | |
| 22 abril 1239 – 1240 ← Aziz ibn Khattab (en)  | |
| Emir de Balànsiya | |
| 1229 – 1238 | |
| Família | |
| Família | Banu Mardanix |
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí (àrab: زيان بن مدافع بن يوسف بن سعد بن مردنيش الجذامي, Zayyān b. Mudāfiʿ b. Yūsuf b. Saʿd b. Mardanīx al-Juḏāmī), més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (àrab: زيان بن مردنيش, Zayyān b. Mardanīx) (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya. En les cròniques cristianes el nom és recollit com a Çahèn, Çaèn i Çaent al Llibre dels Feyts, o Çaièn en una anotació del Llibre del Repartiment valencià, en referència el seu nom de pila (ism), tot reflectint la pronúncia pròpia de l'arabovalencià de l'època al s.XIII.[1] També fou conegut en algunes fonts cristianes com a Zahén i en algunes fonts àrabs també apareix amb el sobrenom de Abū Ǧumayl (أبو جُميل). A més de València, algunes cròniques indiquen que va tenir també sota el seu control l'emirat de Dénia (Dāniya).
Net d'Abu-l-Hajjaj, va ser el darrer rei musulmà de València. Va fer fora del càrrec de governador l'almohade Abu-Zayd el 1229, qui havia arribat a un acord de vassallatge amb el rei Jaume I, cosa que li havia de facilitar a aquest darrer la conquesta del Regne de València. Abu-Zayd, després de ser derrotat, es refugià a la Corona d'Aragó, es convertí al cristianisme i esdevingué vassall de Jaume I, circumstància que proporcionà al monarca aragonès el casus belli que necessitava per a emprendre la conquesta.[2]
Des de l'emirat de Múrsiya, el rebel antialmohade Muhàmmad ibn Hud ja havia assetjat la ciutat de València pressionant Abu-Zayd perquè l'abandonara, però l'amenaça de Castella va fer que Ibn Hud es retirara. Tot aquest desordre en la ciutat de València va fer créixer les ànsies de Jaume I per intentar de nou la conquesta del regne, després d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.
L'aliança de Jaume I i Abu-Zayd
[modifica]El conveni de Calataiud, signat entre Jaume I i Abu-Zayd, havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bàndol encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'Onda, creient que Abu-Zayd els havia traït en abandonar la llei de Mahoma i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Abu-Zayd va abandonar la ciutat de València i es va traslladar a Sogorb, cap al nord, on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triomfalment a la ciutat de València al gener del 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei.
Jaume I començà la conquesta del regne de València capturant Borriana el juliol del 1233, el setge de la qual havia durat dos mesos. Immediatament després, van caure tots els castells al nord d'aquesta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Peníscola, Castelló de la Plana, Borriol, les Coves de Vinromà i Vilafamés. En aquell moment, quasi tot el regne al sud de Borriana estava en poder de Zayyan, llevat dels castells de Sogorb, Aiòder, Almenara, Arenós, Cirat, Llíria, Nules, Onda, Vilamalefa i alguns altres, que seguien fidels a Zayd Abu-Zayd.
Tres anys després de conquerir Borriana i tots els territoris al nord d'aquesta ciutat, en la primavera del 1236 es conquistà i fortificà el Puig, posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nord a Balànsiya. Zayyan aplegà un gran exèrcit per tal de reconquerir-lo, però fou vençut en la batalla del Puig de Santa Maria el 20 d'agost del 1237, en què Jaume I no prengué part perquè es trobava a Lleida. En aquesta batalla, va morir son oncle Bernat Guillem d'Entença. Després d'aquesta derrota, Zayyan es va fer fort a la ciutat de València (Balànsiya).
El setge de Balànsiya
[modifica]El 1238, Jaume I va assetjar la ciutat de València ajudat per nobles catalanoaragonesos i pel mateix Zayd Abu-Zayd. El 22 d'abril del 1238, Jaume I es dirigí al Grau de València per posar setge formal a la ciutat, i establí el seu lloc de comandament a Russafa. Nombrosos cavallers d'Aragó, Catalunya, Provença, i també d'Alemanya, Hongria, Itàlia, Anglaterra, etc., s'incorporaren al setge, després de les crides del rei i de la butla de croada atorgada pel papa Gregori IX el febrer del 1237. Aquesta butla concedia indulgències plenàries als participants, però excloïa expressament les diòcesis de Pamplona i Calahorra, integrades en la província eclesiàstica de Tarragona però fora de la Corona d'Aragó.[3][4]
Segons fonts àrabs, el rei d'Aragó va establir fins a set campaments per encerclar les principals places musulmanes del regne: Dos d'ells a València i la resta a Xàtiva, Cullera, Baeza, Múrcia i una altra posició anomenada «Bilīla». Els genovesos col·laboraren bloquejant per mar l'estret de Ceuta. Igualment es menciona que els aragonesos bastiren un fort anomenat "castell d'Anisa" per intensificar el setge de la ciutat, probablement relacionat amb l'alcassaba del Puig. Zayyan, en veure's envoltat de tropes cristianes, demanà ajut als sobirans musulmans, i envià emissaris tant a l'Al-Àndalus com a l'Ifríqiya. La missió més destacada fou la que encapçalà el poeta i visir Ibn al-Abbar davant l'emir hàfsida Abu-Zakariyyà, qui finalment envià a València un estol de dotze naus. Aquestes, però, no pogueren desembarcar perquè el port estava bloquejat.
Després de cinc mesos de setge, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança d'auxili, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. En els combats hi morí el prestigiós erudit Abu-r-Rabīʿ ibn Sālim, conegut com un dels grans mestres de tradicions (muḥaddithūn) d'al-Àndalus, fet que fou percebut com un senyal tràgic de la imminent caiguda de València.[5] La mateixa Balànsiya que havia resistit dos anys al Cid, només suportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor maquinària de setge. Zayyan es rendí i lliurà a Jaume I la ciutat, fet que s'esdevingué el 28 de setembre del 1238. En els acords de capitulació, Zayyan pactà amb el rei que els musulmans que volgueren marxar podrien fer-ho pel port de Cullera, mentre que aquells que preferiren restar-hi gaudirien de protecció sota domini cristià. El dissabte 9 d'octubre del 1238, Jaume I feu l'entrada oficial a la ciutat, i a la torre d'Alí Bufat s'hissà el penó de la conquesta.
Zayyan i el projecte de principat independent a Múrsiya
[modifica]Els hàfsides foren una dinastia musulmana berber que governà l'Ifríqiya medieval al nord del Magreb —aproximadament l'actual Tunísia, part de l'Algèria oriental i la Tripolitània—, relativament a prop de Múrcia via mar. El seu fundador fou Abū Zakariyyā Yahyà I (1229–1249), antic governador almohade a Tunis que es proclamà sobirà independent arran de la descomposició de l'imperi almohade. Durant la seua etapa d'esplendor (segles XIII–XIV) es convertiren en una potència mediterrània, exercint influència sobre les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, i mantenint relacions amb els regnes peninsulars. En el context de Zayyan, el califat hàfsida de Tunis li proporcionà el suport polític i religiós necessari per legitimar-se com a emir a Múrcia.
Així, després de la capitulació de València, Zayyan es refugià primer a Alzira i Dénia, des d'on reconegué l'autoritat del califa hàfsida de Tunis. Semblant a com era el rei Llop, el seu avi, Zayyan representava un sector de l'aristocràcia andalusina que rebutjava sotmetre's als cristians com a mudèjars, i intentà articular una tercera via proclamant l'autoritat hàfsida per mantenir autonomia política també respecte als almohades, encara que finalment sense èxit.[6] El 22 d'abril de 1239 fou proclamat sobirà a Múrcia, després de fer executar el governador Azīz ibn Jattab i alliberar els membres presoners de la família Banū Hūd. El califa hàfsida Yahyà I li confirmà el títol d'emir del Xarq l'Andalús, i durant un temps Zayyan controlà ciutats com Chinchilla, Elx, Alacant, Cartagena, Lorca i Molina. Tanmateix, el seu poder fou breu, ja que el 1241 els murcians restituïren els Banū Hūd i Zayyan fou expulsat de Múrcia. Sense suport local, perdé també Setge de Dàniyya davant els cristians i es veié obligat a cercar refugi més al sud.[7]
El setge de Laqant
[modifica]Foragitat del poder murcià, Zayyan acabà com a arraix d'Alacant el 1241, des d'on es sublevà contra el nou protectorat del regne mudèjar de Múrcia imposat per Castella en 1243, amb el suport dels hàfsides d'Ifríquiya. Hi va suportar un setge de quatre anys, mentre mirava de donar una eixida d'evacuació a la població andalusina cap a Ifríqiya, ja que Alacant disposava de l'únic port marítim entre el Delta de l'Ebre i Almeria. En 1247, finalment, abandonà Alacant camí cap a Kairuan, on el califa d'Ifríqiya el nomenà governador local i on morí en l'any 1270. Tanmateix, alguns cronistes musulmans medievals (com Ibn Khaldun i Ibn ʿIdhārī) ofereixen una versió diferent, segons la qual Zayyan hauria estat assassinat a Múrcia l'any 1240 a conseqüència d'una revolta popular després d'haver ocupat la ciutat i d'haver fet matar el seu governador Ibn Jattab.[5][8]
Referències
[modifica]- ↑ Garrido i Valls, 2021.
- ↑ Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Coscollá, Vicente. La Valencia musulmana. València: Carena Editors, 2004, p. 53. ISBN 8487398758.
- ↑ Guichard, Pierre. Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII). València: Universitat de València, 2001, p. 53. ISBN 8487398758.
- 1 2 Ibn Khaldun. Kitāb al-ʿIbar wa-dīwān al-mubtadaʾ wa-l-khabar (en àrab). 4. Beirut: Dār al-Kutub al-ʿIlmiyya, 1971, p. 205.
- ↑ Viguera Molins, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes. Madrid: Espasa Calpe, 1994, p. 355–360 (Historia de España de Menéndez Pidal, vol. VIII/1). ISBN 8423931703.
- ↑ Gutiérrez Lloret, Sonia. La cora de Tudmīr, de la antigüedad tardía al mundo islámico: poblamiento y cultura material. Madrid: Casa de Velázquez, 1996, p. 355–360. ISBN 9788486839710.
- ↑ Ibn ʿIdhārī. al-Bayān al-Mughrib fī ajbār mulūk al-Andalus wa-l-Magrib (en àrab). 1. Beirut: Dār al-Thaqāfa, 1982, p. 134–173.
Bibliografia
[modifica]- Garrido i Valls, David «Zayyān, el darrer emir valencià». Setmanari 'El Temps', 31-10-2021 [Consulta: 18 novembre 2021].
| Precedit per: Abu-Zayd |
emir de Balànsiya 1228-1238 |
Succeït per: integrat a la Corona d'Aragó |