Zeta de la Verge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicZeta de la Verge
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2Van[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra22,859 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,38 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.097 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi43,7467 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)44,621 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−276,903 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar221,6 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−13,2 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial5.900 cm/s²[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 34m 41.5914s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-1° 24' 15.0609''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,11[7] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada0,51 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Zeta de la Verge (ζ Virginis) és un estel binari de magnitud aparent +3,37, el quart estel més brillant de la constel·lació de Virgo, després d'Spica (α Virginis), Porrima (γ Virginis) i Vindemiatrix (ε Virginis). El seu component principal, Zeta de la Verge A, s'anomena Heze; es desconeix l'origen del seu nom.[8]

Zeta de la Verge està situada molt prop de l'equador celeste, amb prou feines mig grau al sud i, al costat d'Alfa del Sextant, és una referència útil per localitzar-ho.[8]

Característiques[modifica]

Heze és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V que es troba a 73 anys llum del sistema solar.[9][10] La seva temperatura superficial de 8400 K i la seva lluminositat, 18 vegades major que la del Sol, permeten estimar la seva massa i ràdio. La seva massa és 1,9 vegades major que la massa solar i la seva ràdio és el doble que el radi solar. Té una edat aproximada de 510 milions d'anys, la qual cosa suposa que ha recorregut el 54 % del seu trajecte dins de la seqüència principal[11][12] Amb una velocitat de rotació en el seu equador d'almenys 222 km/s, realitza un gir complet en menys d'un dia.[13] El seu contingut metàl·lic és sensiblement inferior al solar ([Fe/H] = -0,26).[14]

Company estel·lar[modifica]

El 2010 es va descobrir que Zeta de la Verge A té un tènue company estel·lar la lluentor del qual és unes 7 magnituds inferior —en banda H— al de l'estel primari. Models d'evolució estel·lar permeten estimar la seva massa en 0,17 masses solars. Assumint que tots dos objectes tenen la mateixa edat, la seva massa suggereix que és un nan vermell de tipus espectral M4V - M7V, cosa que ha estat confirmada per mesures espectroscòpiques. El semieix major de l'òrbita és de, almenys, 24,9 ua i el seu període orbital és superior a 124 anys. L'excentricitat de l'òrbita és igual o major que 0,16.[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Tabetha S. Boyajian «Stellar diameters and temperatures. III. Main-sequence A, F, G, and K stars: additional high-precision measurements and empirical relations» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 13-06-2013, pàg. 40. DOI: 10.1088/0004-637X/771/1/40.
  5. «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  8. 8,0 8,1 Heze (Stars, Jim Kaler)
  9. Heze (SIMBAD)
  10. Heze Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  11. Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal. pp. 675-689.
  12. Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics. A120.
  13. Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». Astronomy and Astrophysics. pp. 671-682.
  14. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics. A71.
  15. Hinkley, Sasha; Oppenheimer, Ben R.; Brenner, Douglas; Zimmerman, Neil; Roberts, Lewis C., Jr.; Parry, Ian R.; Soummer, Rémi; Sivaramakrishnan, Anand; Simon, Michal; Perrin, Marshall D.; King, David L.; Lloyd, James P.; Bouchez, Antonin; Roberts, Jennifer E.; Dekany, Richard; Beichman, Charles; Hillenbrand, Lynne; Burruss, Rick; Shao, Michael; Vasisht, Gautam «Discovery and Characterization of a Faint Stellar Companion to the A3V Star ζ Virginis». The Astrophysical Journal. pp. 421-428.

Vegeu també[modifica]