Zharchikhita
 Zharchikhita | |
|---|---|
| Fórmula química | AlF(OH)₂ |
| Epònim | Zharchikha molybdenum deposit (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit de Zharchikhinskoe, Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.04 |
| Dana | 10.2.8.1 |
| Heys | 8.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | incolor |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,532 nβ = 1,552 nγ = 1,567 |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | media |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-059 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Zha |
| Referències | [1] |
La zharchikhita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el dipòsit de molibdè de Zharchikha.
Característiques[modifica]
La zharchikhita és un halur de fórmula química AlF(OH)₂. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1986. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls prismàtics de fins a 2,5 mil·límetres, que poden trobar-se aïllats. Comunament es troba en masses de grans fins i en agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zharchikhita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:3» juntament amb els següents minerals: molisita, fluocerita-(Ce), fluocerita-(La) i gananita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en cavitats en bretxes de falles mineralitzades hidrotermalment en traquites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: prosopita, ralstonita, gearksutita, barita o siderita.[2] Va ser descoberta l'any 1986 al dipòsit de Zharchikhinskoe, a Transbaikal (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita a la caldera de l'Elbrus (Kabardino-Balkària, Rússia), a les mines Tsumeb (Otjikoto, Namíbia) i Clara (Selva Negra, Alemanya).
Referències[modifica]
- ↑ «Zharchikhite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Zharchikhite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].