Zikr

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«Al·là», tal com s'escriu al cor del deixeble, segons l'Orde Sarwari Qadri

Zikr - també Dhikr, Zekr, Zikir, Jikir, i variants - (en àrab:ذِكْر, transliterat: dikr, AFI: [ðɪkr]; en plural: أذكار, aḏkār, [ʔaðˈkɑːr]; significat "esmentant")[1] són actes devots de l'Islam en els que es reciten repetitivament frases curtes o oracions de forma silenciosa o a viva veu. Es poden comptar en un conjunt de grans d'oració (misbaha مِسْبَحَة) o a través dels dits de la mà. Una persona que recita el zikr s'anomena ḏākir (en àrab: ذاكر; AFI [ˈðaːkɪr]). El tasbih (تسبيح) és una forma de zikr que implica les enunciacions repetitives de les frases curtes que glorifiquen Déu. El contingut de les oracions inclou els noranta-nou noms de Déu o una duaʾ (oració de súplica) agafada del hadit o de l'Alcorà.

Importància[modifica]

Hi ha diversos versos de l'Alcorà que emfasitza la importància de recordar el desig de Déu dient frases com "si Déu vol", "Déu ho sap millor", i "si és la seva voluntat". Aquesta és la base del zikr. L'aleia 24 de la sura 18 (Al-Kahf), explica com una persona que oblida a dir "si Déu vol", immediatament hauria de recordar Déu dient, "espero que el meu Senyor em guï per a fer-ho millor la propera vegada".[2] Altres versos també n'inclouen, com l'aleia 41 de la sura 33 (Al-Ahzab) amb "Visca el creient! Realitza les pregaries d'Al·là, i fes-ho sovint"[3] o l'aleia 28 de la sura 13 (Ar-Ra'd) amb "Són els qui els seus cors s'alegren recordant a Déu. Absolutament, recordant a Déu, els cors s'alegren".[4] Mahoma digué, "El millor [zikr] és La ilaha illa'llah ("no hi ha més Déu que Déu"), i la millor oració suplicatòria és Al-hamdu li'llah ("prec a Déu").[5]

Els musulmans creuen que el zikr és una de les maneres millors d'entrar a l'estadi superior del Cel i per a glorificar el tawhid d'Al·là.[6]

Pels sufís, el zikr és vist com la manera d'obtenir il·luminació espiritual i aconseguir unió (visal) o anihilació (fana) de Déu. Totes les sectes musulmanes aproven els rosaris individuals com a mètode de meditació, l'objectiu del qual és obtenir un sentiment de pau, separació dels valors mundans (dunya), i, en general, enfortir la Fe (iman).

L'Alcorà com a zikr[modifica]

Recitar l'Alcorà amb sinceritat també es considera una classe de zikr. A mode d'exemple podem veure que:

  • Recitar la sura Ikhlas / Tawheed (sura 112) és igual a un tercera part de l'Alcorà.[7]
  • Recitar la sura Ikhlas 10 vegades és igual al palau del Cel.[8]
  • Recitar la sura Kaafiroon (sura 109) és igual a una quarta part de l'Alcorà.[9]
  • Recitar la sura Nasr (sura 110) és igual a una quarta part de l'Alcorà.[10]
  • Recitar la sura Zalzalah és igual a la meitat de l'Alcorà.[11]

Referències[modifica]

  1. al-Modarresi, Mohammad Taqi. Enlight Press. The Laws of Islam (pdf) (en anglès), 26 març 2016, p. 470. ISBN 978-0994240989 [Consulta: 22 desembre 2017]. 
  2. Alcorà 18:24
  3. Alcorà 33:41
  4. Alcorà 13:28
  5. Razi, Najm al-Din. The Path of God’s Bondsman: From Origin to Return (en anglès). North Haledon: Islamic Publications International, 1980. 
  6. «Dhikr, remembrance of God» (en anglès). Sunnah.org. [Consulta: 28 setembre 2015].
  7. al-Bukhaari, p. 4628. 
  8. Saheeh al-Jaami’ al-Sagheer, p. 6472. 
  9. Mu’jam Al-Kabeer, p. 13319. 
  10. Tafsir Ibn Kathir. 
  11. Tafsir Ibn Kathir. 

Bibliografia[modifica]

  • Friedlander, Ira. The Whirling Dervishes (en anglès). Ciutat de Nova York: Macmillan, 1975. ISBN 0-02-541540-9. 
  • Touma, Habib Hassan. The Music of the Arabs (en anglès). Portland: Amadeus Press, 1996. ISBN 0-931340-88-8. 

Enllaços externs[modifica]