Zinkenita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralZinckenita
Zinkenite hartz.jpg
Fórmula química 6PbS·7Sb2S3
Epònim Johann Karl Ludwig Zincken
Localitat tipus Graf Jost-Christian mine Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 2.JB.35a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.JB.35
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.26
Dana 3.8.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí (pseudo)hexagonal
Estructura cristal·lina a = 22.12Å, c = 4.31Å
Grup espacial space group 173 Tradueix
Color gris plom a gris fosc amb reflexos blavosos
Exfoliació {1120} imperfecta
Fractura desigual
Duresa 3 a 3,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla gris acer amb reflexos marrons negrosos
Diafanitat opaca
Densitat mesurada: 5,25 a 5,35 g/cm3
Pleocroisme feble
Anisotropia distint
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

La zinkenita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1826 en una mina del massís de Harz, a l'estat de Saxònia-Anhalt (Alemanya), i fou anomenada així per Gustav Rose en honor de Johann Ludwig Carl Zincken, geòleg de mines alemany. A la zinkenita també se la coneix amb els mots: zinckenita (per ser citat al principi erròniament com Zincken en lloc de Zinken), keeleyita o keelyita.

Característiques[modifica]

És un antimonisulfur anhidre de plom. Es pot considerar formada unint molecularment sulfur de plom amb sulfur d'antimoni. Es tracta d'una espècie rara a la natura encara que sigui molt comuna la unió dels sulfurs metàl·lics amb els antimonurs. Cristal·litza en el sistema hexagonal i pot formar macles mitjançant la unió de molts cristalls. Pot ser extret de les mines de com mena del plom i antimoni. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: plata, coure, ferro i arsènic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zinkenita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibullita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lillianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma com un constituent de vetes per alteració hidrotermal associat amb jaciments metàl·lics de sulfurs d'estany i sulfosals. Sol trobar-se associat a altres minerals com: estibina, jamesonita, boulangerita, bournonita, plagionita, fuloppita, cassiterita, estannita, andorita, pirita, esfalerita, calcopirita, arsenopirita o galena.

Reproducció Artificial: Fournet (1834)[modifica]

La reproducció artificial de la zinkenita és un cas poc freqüent de síntesi directa a partir dels seus elements constitutius: així va procedir Fournet l'any 1834 en fondre una barreja feta de galena i estibina.[3]

Per via seca i a foc no molt viu del bufador, comença decrepitant amb força claredat per després fondre presentant curiosos fenòmens. Per via humida, el reactiu que descompon el mineral és l'àcid clorhídric, emprant concentrat i calent. En aquesta reacció hi ha abundant despreniment de gas àcid sulfhídric. El sulfoantimoni esdevé clorur d'antimoni i clorur de plom. Al refredar-se aquest darrer, diposita formant un precipitat blanc cristal·lí.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zinkenita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «zinckenita o zinquenita» (en castellà). Enciclonet.
  2. «Zinkenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  3. Fournet, J. «Sur le rôle de la dissociation dans les phénomènes chimico-géologiques, lue à lácad: imp. de Lyon 24 janvier 1865. (Extrait du bulletin de l'acad. de Lyon.)». Europeana. [Consulta: 24 febrer 2013].