Vés al contingut

Ziziphus mauritiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuZiziphus mauritiana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN147482710 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRhamnaceae
GènereZiziphus
EspècieZiziphus mauritiana Modifica el valor a Wikidata
Lam.
Nomenclatura
Sinònims
Rhamnus jujuba Modifica el valor a Wikidata

El ginjoler (Ziziphus mauritiana) és una espècie de planta que proporciona un fruit tropical que és del mateix gènere que el ginjoler comú (Ziziphus jujuba). És una planta tropical que pertany a la família de l'aladern, la Rhamnaceae.

Necessita un ambient més tropical que el ginjoler comú i es creu que es va originar a la regió indo-malàia.[1]

És un arbust espinós perennifoli o un arbret de fins a 15 m d'alt. El fruit és una drupa de mida i forma variables, oval, ovada, oblonga o rodona i de d'1,5 a 6,2 cm de llarg segons la varietat. La polpa és blanca, quan està un xic per sota de la maduresa el fruit és sucós i aromàtic. S'ha naturalitzat d'Àfrica a Afganistan i la Xina, i també de Malàisia a Austràlia i en algunes regions del Pacífic.[2] En alguns lloc és una planta invasora com a les illes Fiji i nord d'Austràlia.

Aspectes nutritius[modifica]

Z. mauritiana

Per 100 grams: Energia alimentària 24, 76 kilojoukes, proteïnes 0,8 g, greix 0,07 g, carbohidrats 17 g, sucres 5,4-10,5 g, fibra 0,60 g, tiamina 0,02-0,024 mg, ferro 0,76-1,8 mg. [3]

Ecologia[modifica]

Ziziphus mauritiana és un arbre resistent a la secada, les inundacions, les temperatures extremes i els sòls tropicals de laterita. El cultiu comercial arriba fins als 1.000 m d'altitud.[4]

Producció mundial[modifica]

Les principals zones productores són les regions semiàrides de l'Índia. Des de 1984 a 1995 amb cultivars millorats la producció només a l'Índia va ser de 0,9 milions de tones en una superfície de 88.000 ha.

Usos[modifica]

El fruit es pot menjar cru, es pot assecar o se'n poden fer begudes. Té molta més vitamina C que els cítrics. Les fulles són menjades amb facilitat per camells, vaques i cabres.[5] Es consideren molt nutritives. .

Referències[modifica]

  1. Janick, Jules. Google pages - The encyclopedia of fruit & nuts. Cabi Publishing, març 2008, p. 615-619. ISBN 0851996388 [Consulta: 17 juliol 2009]. 
  2. «Ziziphus mauritiana (PIER species info)». Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER), 15-01-2008. Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 17 juliol 2009].
  3. «Morton, J. 1987. Indian Jujube. p. 272–275. In: Fruits of warm climates. Julia F. Morton, Miami, FL». Department of Horticulture and Landscape Architecture at Purdue University, 02-04-1999. [Consulta: 17 juliol 2009].
  4. «AgroForestryTree Database - Ziziphus mauritiana.». Agroforestree (AFT) Database . Arxivat de l'original el 2012-02-24. [Consulta: 17 juliol 2009].
  5. Azam-Ali, S. Ber and Other Jujubes. Internat. Centre for Underutilised Crops, University of Southampton, 2006, p. 30 (Fruits for the future). ISBN 978-0-85432-858-1. 

Bibliografia[modifica]