Ziziphus mauritiana
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 147482710 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rhamnaceae |
| Gènere | Ziziphus |
| Espècie | Ziziphus mauritiana Lam. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Rhamnus jujuba
|
.svg){kind=icon}
El ginjoler (Ziziphus mauritiana) és una espècie de planta que proporciona un fruit tropical que és del mateix gènere que el ginjoler comú (Ziziphus jujuba). És una planta tropical que pertany a la família de l'aladern, la Rhamnaceae.
Necessita un ambient més tropical que el ginjoler comú i es creu que es va originar a la regió indo-malàia.[1]
És un arbust espinós perennifoli o un arbret de fins a 15 m d'alt. El fruit és una drupa de mida i forma variables, oval, ovada, oblonga o rodona i de d'1,5 a 6,2 cm de llarg segons la varietat. La polpa és blanca, quan està un xic per sota de la maduresa el fruit és sucós i aromàtic. S'ha naturalitzat d'Àfrica a Afganistan i la Xina, i també de Malàisia a Austràlia i en algunes regions del Pacífic.[2] En alguns lloc és una planta invasora com a les illes Fiji i nord d'Austràlia.
Aspectes nutritius
[modifica]
Per 100 grams: Energia alimentària 24, 76 kilojoukes, proteïnes 0,8 g, greix 0,07 g, carbohidrats 17 g, sucres 5,4-10,5 g, fibra 0,60 g, tiamina 0,02-0,024 mg, ferro 0,76-1,8 mg. [3]
Ecologia
[modifica]Ziziphus mauritiana és un arbre resistent a la secada, les inundacions, les temperatures extremes i els sòls tropicals de laterita. El cultiu comercial arriba fins als 1.000 m d'altitud.[4]
Producció mundial
[modifica]Les principals zones productores són les regions semiàrides de l'Índia. Des de 1984 a 1995 amb cultivars millorats la producció només a l'Índia va ser de 0,9 milions de tones en una superfície de 88.000 ha.
Usos
[modifica]El fruit es pot menjar cru, es pot assecar o se'n poden fer begudes. Té molta més vitamina C que els cítrics. Les fulles són menjades amb facilitat per camells, vaques i cabres.[5] Es consideren molt nutritives. .
Referències
[modifica]- ↑ Janick, Jules. Google pages - The encyclopedia of fruit & nuts. Cabi Publishing, març 2008, p. 615-619. ISBN 0851996388 [Consulta: 17 juliol 2009].
- ↑ «Ziziphus mauritiana (PIER species info)». Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER), 15-01-2008. Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 17 juliol 2009].
- ↑ «Morton, J. 1987. Indian Jujube. p. 272–275. In: Fruits of warm climates. Julia F. Morton, Miami, FL». Department of Horticulture and Landscape Architecture at Purdue University, 02-04-1999. [Consulta: 17 juliol 2009].
- ↑ «AgroForestryTree Database - Ziziphus mauritiana.». Agroforestree (AFT) Database . Arxivat de l'original el 2012-02-24. [Consulta: 17 juliol 2009].
- ↑ Azam-Ali, S. Ber and Other Jujubes. Internat. Centre for Underutilised Crops, University of Southampton, 2006, p. 30 (Fruits for the future). ISBN 978-0-85432-858-1.
