Zizur Zendea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaZizur
Cizur
Escut de Zizur
Iglesia de Gazólaz.jpg
Església de la Purificació de Gazólaz

Localització

42° 47′ 31″ N, 1° 43′ 04″ O / 42.791858333333°N,1.7177833333333°O / 42.791858333333; -1.7177833333333
Estat Espanya
Comunitat foral Navarra
Entitats de població
Conté
Població
Total 3.761 (2016)
• Densitat 80,88 hab/km²
Llengua mixta
Geografia
Superfície 46,5 km²
Altitud 459 m
Limita amb
Merindad Merindad de Pamplona
Organització i govern
• Alcalde Jose Joaquin San Martin Murillo
Indicatius
Codi postal 31620
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 31076
Altres dades

Web http://www.cendeadecizur.es/
Modifica dades a Wikidata

Zizur (en basc, oficialment en castellà Cizur) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oest con Zabaltza i Etxauri. També és anomenat Zizur Zendea o Cendea de Cizur.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest territori ha estat poblat des d'èpoques prehistòriques, com ho testifiquen les peces de sílex oposades a l'altiplà de Barañain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen també restes similars, encara que de menor importància, en els turons i llomes pròxims, ja que aquesta època va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; només Larraia se situa en una ondanada, encara que l'església i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gairebé totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesiàstiques van posseir béns en la Cendea, com la parròquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Però va anar el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a través de l'encomana de Zizur Txiki) el més beneficiat amb terres i rendes. En els segles XVI i XVII la Cendea va conèixer una certa florida econòmic que ha deixat importants petjades en el patrimoni artístic religiós i en l'arquitectura civil. En 1553 la població va arribar un total de 208 focs o veïnatges i va romandre bastant estacionària durant els tres segles següents. En el segle XX es produïx un creixement demogràfic dels nuclis més pròxims a Pamplona i la disminució del món rural (es despoblen Eriete i Guendulain).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Ayuntamiento de la Cendea de Cizur.
Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1 105 1 091 1 198 1 308 1 391 1 597 1 703 1 744 1 977 2 238 2 543
Fonts: Cizur i Institut d'Estadística de Navarra

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zizur Zendea Modifica l'enllaç a Wikidata