Zizur Zendea

Localització

Municipi de Navarra

Església de la Purificació de Gazólaz

Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Cuenca de Pamplona
Merindad de Pamplona

Zona lingüística mixta^[1]

Superfície 46,5 km²

Altitud 459 msnm

Població (2014^[2])
• Densitat 3.796 hab.
81,63 hab/km²

Coordenades 42° 47′ N, 1° 58′ O / 42.783°N,1.967°O / 42.783; -1.967Coord.: 42° 47′ N, 1° 58′ O / 42.783°N,1.967°O / 42.783; -1.967

Distàncies 5,6 km de Pamplona

Dirigents:
• Alcalde: José Ricardo Pérez Torrano
(indep).

Codi postal 31620

Web

http://www.cendeadecizur.es/

Zizur (en basc, oficialment en castellà Cizur) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oest con Zabaltza i Etxauri. També és anomenat Zizur Zendea o Cendea de Cizur.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest territori ha estat poblat des d'èpoques prehistòriques, com ho testifiquen les peces de sílex oposades a l'altiplà de Barañain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen també restes similars, encara que de menor importància, en els turons i llomes pròxims, ja que aquesta època va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; només Larraia se situa en una ondanada, encara que l'església i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gairebé totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesiàstiques van posseir béns en la Cendea, com la parròquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Però va anar el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a través de l'encomana de Zizur Txiki) el més beneficiat amb terres i rendes. En els segles XVI i XVII la Cendea va conèixer una certa florida econòmic que ha deixat importants petjades en el patrimoni artístic religiós i en l'arquitectura civil. En 1553 la població va arribar un total de 208 focs o veïnatges i va romandre bastant estacionària durant els tres segles següents. En el segle XX es produïx un creixement demogràfic dels nuclis més pròxims a Pamplona i la disminució del món rural (es despoblen Eriete i Guendulain).