Zizur Zendea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaZizur
Cendea de Cizur
Escut de Zizur
Iglesia de Gazólaz.jpg
Església de la Purificació de Gazólaz

Localització
42° 47′ 31″ N, 1° 43′ 04″ O / 42.791858333333°N,1.7177833333333°O / 42.791858333333; -1.7177833333333
EstatEspanya
AutonomiaNavarra

Conté la localitat
Població
Total 3.784 (2017)
• Densitat 72,08 hab/km²
Zona lingüística mixta
Geografia
Superfície 52,5 km²
Altitud 459 m
Limita amb
Merindad Merindad de Pamplona
Organització política
• Alcalde Jose Joaquin San Martin Murillo Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 31620
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 31076
Altres

Lloc web http://www.cendeadecizur.es/
Modifica les dades a Wikidata

Zizur (en basc, oficialment en castellà Cendea de Cizur) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oest con Zabaltza i Etxauri. També és anomenat Zizur Zendea o Cendea de Cizur.

Història[modifica]

Aquest territori ha estat poblat des d'èpoques prehistòriques, com ho testifiquen les peces de sílex oposades a l'altiplà de Barañain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen també restes similars, encara que de menor importància, en els turons i llomes pròxims, ja que aquesta època va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; només Larraia se situa en una ondanada, encara que l'església i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gairebé totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesiàstiques van posseir béns en la Cendea, com la parròquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Però va ser el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a través de l'encomana de Zizur Txiki) el més beneficiat amb terres i rendes. En els segles XVI i XVII la Cendea va conèixer una certa florida econòmic que ha deixat importants petjades en el patrimoni artístic religiós i en l'arquitectura civil. En 1553 la població va arribar un total de 208 focs o veïnatges i va romandre bastant estacionària durant els tres segles següents. En el segle XX es produïx un creixement demogràfic dels nuclis més pròxims a Pamplona i la disminució del món rural (es despoblen Eriete i Guendulain).

Demografia[modifica]

Ajuntament de la Cendea de Cizur.
Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1 105 1 091 1 198 1 308 1 391 1 597 1 703 1 744 1 977 2 238 2 543
Fonts: Cizur i Institut d'Estadística de Navarra

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zizur Zendea Modifica l'enllaç a Wikidata