Zoel García de Galdeano

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaZoel García de Galdeano y Yanguas
Garcia de Galdeano.jpg
Fotografia de García de Galdeno a la portada del seu llibre de Càlcul Infinitesimal (1914).
 president Reial Societat Matemàtica Espanyola

1916 - 1920
Biografia
Naixement 5 de juliol de 1846
Pamplona
Mort 28 de març de 1924(1924-03-28) (als 77 anys)
Saragossa
Educat a Universitat de Saragossa
Activitat
Camp de Treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Saragossa
Influències en Julio Rey Pastor
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Zoel García de Galdeano y Yanguas va ser un matemàtic espanyol del segle XIX i començaments del XX.


Vida[modifica]

García de Galdeano va néixer a Pamplona, fill d’un tinent coronel de l'exèrcit que va morir durant la insurrecció de Santo Domingo. En veure’s privat dels mitjans econòmics suficients per a estudiar per la mort del pare, la família es va traslladar a Saragossa el 1863 i, només a base d’esforç, va aconseguir els títols de magisteri i de pèrit agrimensor.

El 1869 va obtenir el títol de Batxiller, examinant-se per lliure, i va començar els seus estudis de Filosofia i Lletres i de Ciències a la Universitat de Saragossa, graduant-se en ambdues especialitats l'any 1871.[1]

Des de 1872 fins a 1889 va exercir com a professor de matemàtiques a diverses escoles i instituts (Calahorra, Logroño, Ciudad Real, Toledo i Almeria). Serà precisament a Toledo on iniciarà la seva faceta d'autor de treballs matemàtics, introduint a Espanya els més moderns conceptes de la Matemàtica Europea.[2]

El 1889 va obtenir per oposició la càtedra de Geometria analítica a la Universitat de Saragossa, institució que ja no abandonaria fins a la seva jubilació el 1918, tot i que el 1896 va passar a la càtedra de Càlcul infinitesimal.[3]

Capçalera del primer número de la revista El Progreso Matemático.

El 1891 va fundar la primera revista estrictament matemàtica publicada a Espanya: El Progreso Matemático,[4] sent-ne l'editor principal en els dos períodes en què es va publicar (1891-1895 i 1899-1900). També va ser el primer matemàtic espanyol contemporani que va participar de forma asídua a congressos internacionals de matemàtiques.

La seva qualificació tècnica i la seva experiència internacional el van portar a presidir la Sociedad Matemática Española (avui RSME) des del 1916 fins a la seva mort. També va ser un actiu membre de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias i de la Academia de Ciencias Exactas, Físico-Químicas y Naturales de Zaragoza, de la que també en va ser fundador.

Principals Obres[modifica]

García de Galdeano va publicar uns dos-cents treballs[5] entre llibres, articles, conferències i resenyes. Només es destaquen els seus llibres més importants.

  • Geometria Elemental (1882; 2a edició ampliada: 1888)
  • Crítica y síntesis de álgebra (1888)
  • Geometria General (1892, 1r volum; 1895, 2n volum)
  • Estudios de crítica y pedagogía matemática (1900)
  • Tratado de Análisis Matemático (1904, Volums 1, 2 i 3; 1905, Volums 4 i 5)
  • Teoría de las ecuaciones diferenciales (1906)

Referències[modifica]

  1. Ausejo Martínez, pàgina 5.
  2. Ausejo Martínez, pàgines 7 i 8.
  3. Ausejo Martínez, pàgina 6.
  4. Veure Hormigón (1981).
  5. Ausejo Martínez, pàgina 7.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
José Echegaray y Eizaguirre
President de la
Reial Societat Matemàtica Espanyola

1916-1920
Succeït per:
Leonardo Torres Quevedo