Zofia Nałkowska
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 novembre 1884 ![]() Varsòvia (Polònia) ![]() |
Mort | 17 desembre 1954 ![]() Varsòvia (Polònia) ![]() |
Sepultura | Cementiri Militar de Powązki ![]() |
Membre del Sejm (Diputat) de la República de Polònia | |
1947 – 1956 ![]() | |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia i assaig ![]() |
Lloc de treball | Varsòvia ![]() |
Ocupació | escriptora, assagista, política, poeta, dramaturga, periodista, prosista ![]() |
Activitat | 1903 ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Wacław Nałkowski (en) ![]() ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Zofia Nałkowska (Varsòvia, 10 de novembre de 1884 – Varsòvia, 17 de desembre de 1954) va ser una prolífica assagista i dramaturga polonesa. Va ser membre de l'executiva de la prestigiosa Acadèmia de literatura polonesa (1933-1939) i una de les intel·lectuals més destacades de la Segona República Polonesa. Compromesa amb el feminisme, les seves obres destaquen per un estil socio-realista i una marcada profundidat psicològica.[1]
Va escriure Książe (‘El príncep’, 1907) i Narcyza (‘Narcís', 1911), sobre la psicologia de les dones de les classes benestants. Posteriorment va publicar Granica (1935), Romans Teresy Hennert (‘L'aventura amorosa de Teresa Hennert’, 1923) i Niecierpieliwi (‘Els impacients', 1939) sobre la lluita de classes i Medaliony (‘Els medallons', 1947), sobre els camps de concentració polonesos.[1]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zofia Nałkowska |
- ↑ 1,0 1,1 «Zofia Nałkowska». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.