Zogú I d'Albània

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaZog I, Skanderbeg III
Ahmet-Zogu-1895---1961.jpg
Nom original Ahmet Zogu
 11è Primer Ministre d'Albània
26 de desembre de 1922 – 25 de febrer de 1924
Hereu Leka Zogu
 President de la República d'Albània i 11è Primer Ministre d'Albània
1 de febrer de 1925 com President, 6 de gener de 1925 com Primer Ministre – 1 de setembre de 1928
← Càrrec nou, Iliaz Bej Vrioni
Establiment de la monarquia, Koço Kota
 President de la República d'Albània
1 de febrer de 1925 – 1 de setembre de 1928
← Nou càrrec
Establiment de la monarquia →
 Rei dels Albanesos
1 de setembre de 1928 – 7 d'abril de 1939
← Establiment de la monarquia
 Mariscal del Reial Exèrcit Albanès
1 de febrer de 1925 – 1 de setembre de 1939
Dades biogràfiques
Naixement Ahmet Muhtar Zogolli
8 d'octubre de 1895
Castell de Burgajet, Imperi Otomà
Mort 9 d'abril de 1961(1961-04-09) (als 65 anys)
Suresnes, París, França
Ètnia Albanesos
Religió Sunnisme i Islam
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Títol Monarca
Dinastia Dinastia Zogu
Cònjuge Géraldine Apponyi de Nagyappony
Fills Leka Zogu
Pares Xhemal Pasha Zogolli
Sadijé Toptani
Germans
Premis i reconeixements
Signatura

Escut d'armes de Zog I, Skanderbeg III
Modifica dades a Wikidata

Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.

Era fill gran de Djemal Paixà Zogu, cap de la família de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d'Essad Pasha Toptani. Fins a esdevenir rei d'Albània fou conegut amb el nom d'Ahmed Beg Zogu i succeí el seu pare com a governador el 1911.

Durant la Primera Guerra Mundial fou aliat d'Àustria i després de la guerra esdevingué líder del Partit Reformista Popular. El 1921 fou nomenat ministre de l'interior, i el 1922 president del consell de ministres. El 1924 es féu elegir president de la república, i el 1928 es proclamà rei. Uns anys després es casà amb la comtessa hongaresa Geraldina Apponyi, amb la que tindria un fill, el futur Leka I d'Albània.

Zogú va donar per acabat un llarg període d'inestabilitat política i el país va gaudir de relativa tranquil·litat sota el seu règim. Començà un apropament a Itàlia, que el va dur a signar un tractat d'amistat el 1925 i el 1927 un tractat d'aliança defensiva amb Benito Mussolini, pactes que deixaren Albània sota el control absolut d'Itàlia.

El 1939 les tropes italianes envaïren Albània i proclamaren rei Víctor Manuel III d'Itàlia, i Zogu hagué de refugiar-se a Grècia, després a Egipte i finalment (1955) a França. El 1945 fou proclamada la república a Albània, però Zogu mantingué el títol de rei a l'exili, reconegut per tots els albanesos exiliats, que a la seva mort proclamaren rei el seu fill Leka I d'Albània.


Precedit per:
Vacant de 1920 a 1925, anteriorment
Sulejman Bej Delvina
President de la República
1925–- 1928
Succeït per:
Rei d'Albània
'Zogú I'
Precedit per:
President de la República
'Ahmed Zogú'
Rei d'Albània
1928–- 1939
Succeït per:
Cap provisional de la comssió administrativa
Xhafer Ypi


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zogú I d'Albània Modifica l'enllaç a Wikidata