Zoltán Kocsis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgZoltán Kocsis
Kocsis.jpg
Fotografia de Zoltán Kocsis en un acte lúdic
Naixement 30 de maig de 1952
Budapest (Hongria)
Mort 6 de novembre de 2016(2016-11-06) (als 64 anys)
Budapest
Nacionalitat Hongria Hongria
Ocupació Pianista
Instrument piano
Premis Kossuth Prize
Franz Liszt Prize
Meritious Artist of Hungary
Q458868
Corvin Chain

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Zoltán Kocsis (Budapest, Hongria, 30 de maig de 1952 - Budapest, 6 de novembre de 2016[1]) fou un pianista, compositor i director hongarès.

Zoltán Kocsis pertany a una cèlebre generació de grans figures, educades a l'ombra de l'il·lustre pedagog Pal Kadosa, alumne de Béla Bartók. La tríada composta per Dezso Ranki, Andras Schiff i el mateix Kocsis va entrar en la llegenda. Kocsis es va configurar com un dels millors pianistes[2] que, en certs repertoris, com en Bartók, no tenia competència. Posteriorment, la seva personalitat polifacètica va anar afrontant nous reptes tant en la composició com en la direcció.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Kocsis Zoltán (1972)

Va començar a tocar piano als tres anys d'edat i posteriorment va estudiar a l'Escola Superior d'Arts Musicals de la capital hongaresa.[4] Als onze anys ingressà en el Conservatori Béla Bartók, on estudià piano i composició fins al 1969. aquest mateix any, cursà estudis en el Conservatori Franz Liszt, on treballà amb Pal Kadosa, Ferenc Rados i György Kurtág. Acabà els estudis el 1973.

El seu primer concert públic el realitzà a Budapest l'any 1970. Guanyà el Concurs Beethoven de la Ràdio Hongaresa (1970) i tres anys més tard el Premi Liszt, la distinció musical hongaresa més alta, i va ser el guardonat més jove de la història del concurs. El 1978 i el 2005 va guanyar el Premi Kossuth, el més alt que es pot concedir a un artista al país centreeuropeu.[4]

Va realitzar una activitat internacional completa en les ciutats més importants de tot el món, invitat per les orquestres simfòniques i tocant conjuntament amb el seu compatriota el pianista Deszo Ranki. El 1971, realitzà una important gira pels Estats Units. Des del 1976 donà classes en l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest. El 1983 va fundar, amb el també internacionalment reconegut director d'orquestra Iván Fischer, l'Orquestra del Festival de Budapest.[4]

Després de ser nomenat Director Musical de l'Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria, va estar de gira -no només com a director, sinó també com a director i solista- per nombrosos països europeus, així com pels Estats Units i el Japó, rebent immensos elogis per part de la crítica.[5] Kocsis va actuar durant dècades en els majors festivals musicals del món, com els de Salzburg, Praga, París o Edimburg, entre molts altres.[4]

A més d'haver estat nomenat "Ambaixador Mundial de la Cultura Hongaresa" pel Ministeri d'Educació i Cultura, Zoltán Kocsis va rebre multitud de premis a tota la seva carrera com al Midem de Cannes, on va ser distingit amb el premi 'Le Chevalier de l 'Ordre des Arts et des Lettres' de mà del ministre de Cultura de França, a causa de els seus esforços a popularitzar la música francesa i pel seu treball com a músic.[5]

Kocsis patia de problemes cardíacs i el 2012 va haver de ser intervingut en una delicada operació a vida o mort. Un mes abans de morir va cancel·lar una sèrie de concerts, després d'una nova intervenció mèdica. El director, pianista i compositor cada any organitzava un concert en el seu aniversari, i dedicava els ingressos generats en aquests esdeveniments a projectes per a nens necessitats.[4]

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Béla Bartók: Integral Vol. 1. 14 Bagateles Sz 38; 2 Elegiès Sz 41; 6 Danses populars romaneses Sz 56; Sonatina Sz 55; 3 melodies populars hongareses Sz 66
  • Béla Bartók: Interludis Vol. 2; Danses romaneses; 3 cançons populars hongareses de Csik; Allegro Barbaro, Nénies, Suite; 20 Nadales romaneses; 3 Estudis; 3 Rondós sobre cançons populars; Els debutants del piano
  • Béla Bartók: Interludis Vol. 3; Per a nens
  • Béla Bartók: Concerts per a piano núm. 1, 2, 3, amb l'Orquestra Festival de Budapest dirigida per Rodolfo Fischer
  • Ludwig van Beethoven: Concert per a piano núm. 4, i l'Orquestra Simfònica de Budapest dirigida per András Lukács
  • Frederic Chopin: Valsos 1 a 19
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a piano núm. 7 i 10, amb Ranki, Schiff i l'Orquestra Simfònica Hongaresa dirigida per János Ferencsik
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Concerts per a piano núm. 8, 13, 25, i l'Orquestra de Cambra Franz Liszt dirigida per Janos Rolla
  • Serguei Rakhmàninov: Concerts per a piano núm. 1 i 4, i l'Orquestra Simfònica de San Francisco dirigida per Edo de Waart
  • Serguei Rakhmàninov: Concerts per a piano núm. 2 i 3, i l'Orquestra Simfònica de San Francisco dirigida per Edo de Waart

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Meghalt Kocsis Zoltán, a Nemzeti Filharmonikusok vezetője» (en hungarès). Index.hu. [Consulta: 6 novembre 2016].
  2. 88 notes pour piano solo,Jean-Pierre Thiollet, Neva Ed., 2015, p. 52. ISBN 978 2 3505 5192 0
  3. Iberni, Luigi G,. «Entrevista» (en castellà). El Cultural. [Consulta: 6 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Muere a los 64 años el pianista y director húngaro Zoltán Kocsis» (en castellà). EcoDiario. [Consulta: 7 novembre 2016].
  5. 5,0 5,1 «Biografia» (en castellà). Agencia:Camera. [Consulta: 6 novembre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoltán Kocsis Modifica l'enllaç a Wikidata