Zona de conservació de l'Ngorongoro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Zona de conservació de l'Ngorongoro
Imatge
Cartell
Nom en la llengua original(en) Ngorongoro Conservation Area Modifica el valor a Wikidata
EpònimNgorongoro Crater (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusÀrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Construcció1959 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1984 – 1989llista del Patrimoni de la Humanitat en perill Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura17 (amplada) × 21 (longitud) km
Superfície809.440 ha
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaArusha (Tanzània) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRegió d'Arusha
Flag of Tanzania.svg Tanzània
 3° 13′ S, 35° 28′ E / 3.21°S,35.46°E / -3.21; 35.46Coord.: 3° 13′ S, 35° 28′ E / 3.21°S,35.46°E / -3.21; 35.46
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Àfrica
Data1979 (3a Sessió), Criteris PH: (iv), (vii), (viii), (ix) i (x) Criteri de Patrimoni de la Humanitat Modifica el valor a Wikidata
En perill1984 - 1989  Modifica el valor a Wikidata
Identificador39
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 555623796 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Elelphant in Ngorongoro.png
Elefant dins del cràter
Lloc webngorongorocratertanzania.org Modifica el valor a Wikidata

La zona de conservació de l'Ngorongoro (NCA) és una zona de conservació inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de 1979 i ampliat el 2010.[1] Està situat a 180 km a l'oest d'Arusha als altiplans dels cràters de Tanzània. Dins s'hi troba el cràter de l'Ngorongoro, una gran caldera volcànica.[2][3] L'àrea de conservació és administrada per l'Administració de la Zona de Conservació de Ngorongoro, una entitat del govern de Tanzània, i els seus límits segueixen el contorn de la Divisió de Ngorongoro de la regió d'Arusha.

Des del 2009 l'autoritat governamental ha proposat una reducció de la població de la zona protegida de 65.000 a 25.000. Hi ha plans que estan sent estudiats per a 14 més hotels turístics de luxe, de manera que puguin accedir a "la bellesa sense igual d'un dels santuaris de vida silvestre inalterada al món". Cap dels llocs de nivell directiu en l'àrea de conservació de Ngorongoro està encara en mans d'un membre dels pastors maasai locals.[4]

Història i geografia[modifica]

Mapa del nord de Tanzània

Segons evidències fòssils a la Gorja d'Olduvai diverses espècies d'homínids hi van viure fa tres milions d'anys. Els Mbulu[5] aparegueren a la zona fa uns 2.000 anys i els Datooga cap al 1700.[6]

Els Maasai van arribar al segle xix.[7] L'Ngorongoro va ser nomenat pels Maasai com El-Nkoronkoro és a dir, el regal de la vida. Això es va deure al fet que estaven migrant d'Àfrica central per a un assentament permanent. Grans figueres del bosc de Lerai són considerades sagrades pels Maasai i Datooga.[8][9][10]

Els europeus no arribaren a la zona fins a 1892.[11][12][13]

La zona de l'Ngorongoro era originalment part del Parc Nacional del Serengeti quan va ser creat pels britànics el 1951.[14] També hi viuen persones.

Al sud i oest hi ha zones volcàniques altes. La Vall del Gran Rift fa de límit i impedeix les migracions d'animals.

Vida silvestre[modifica]

Hi ha uns 25.000 grans animals, molts d'ells ungulats, vivint en el cràter. Entre els grans animals que hi ha s'hi troben els rinoceronts negres[15] la població del qual ha decrescut de 108 del 1964-1966, entre 11-14 el 1995, el búfal africà, alguns hipopòtams, nombrosos ungulats uns 7.000 nyus blaus (Connochaetes taurinus), 4.000 zebres, i 3.000 gaseles Thomson, l'Eland, Gasela de Grant, l'Antílop aquàtic que es troben principalment prop del Bosc de Lerai.

El 2001 hi havia uns 62 lleons; també hi ha lleopards, elefants - en declivi - i uns 4.000 búfals del Cap.

A l'estiu grans ramats del Serengeti hi passen incloent 1,7 milions de Connochaetes taurinus, 260.000 zebres, i 470.000 gaseles.[16]

Panorama del cràter de l'Ngorongoro

Cràter de l'Ngorongoro[modifica]

El cràter és una gran atracció turísitica
Rinoceront negre dins el cràter

Aquest cràter és un gran caldera volcànica intacta. Es va formar fa de dos a tres milions d'anys, fa 610 metres de fondària i el seu terra cobreix 260 km².

Els lleons no surten del cràter i per això presenten problemes genètics de consanguinitat. Dins del cràter no hi ha alguns animals que sí que hi són fora, com és el cas de girafes i cocodrils.[17]

La pluviometria a sobrevent del cràter és d'uns 800 a 1200 mm anuals i està cobert per un estatge montà, en canvi a sotavent la pluja es redueix a 400-600 mm i hi ha praderies i matolls amb arbres com Euphorbia bussei.[18] A la base del cràter hi ha una praderia oberta amb dues petites zones boscoses dominades per Acacia xanthophloea.[17][19]

Referències[modifica]

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Ngorongoro Conservation Area» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2021].
  2. Jacana Education; Watson, D. Ngorongoro Visitor Map Guide. Jacana Media, 2008, p. 7. ISBN 978-1-77009-173-3. 
  3. Scoon, R.N.. Geology of National Parks of Central/Southern Kenya and Northern Tanzania: Geotourism of the Gregory Rift Valley, Active Volcanism and Regional Plateaus. Springer International Publishing, 2018, p. 108. ISBN 978-3-319-73785-0. 
  4. Chatty, R.A.F.M.D.; Chatty, D.; Colchester, M. Conservation and Mobile Indigenous Peoples: Displacement, Forced Settlement, and Sustainable Development. Berghahn Books, 2002, p. 73 (Berghahn Series). ISBN 978-1-57181-841-6. 
  5. Mbulu
  6. Kent, S. Ethnicity, Hunter-Gatherers, and the "Other": Association or Assimilation in Africa. Smithsonian, 2014, p. 374. ISBN 978-1-935623-45-8. 
  7. Northern Tanzania with Kilimanjaro and Zanzibar by Phillip Briggs 2006 page 197, 198 ISBN 1-84162-146-3
  8. Datago
  9. Barrow, E. Our Future in Nature:: Trees, Spirituality, and Ecology. Balboa Press, 2019, p. 98. ISBN 978-1-9822-2665-7. 
  10. Mercer, G. INTO THE EYES OF LIONS. Troubador Publishing Limited, 2019, p. 213. ISBN 978-1-83859-229-5. 
  11. Northern Tanzania with Kilimanjaro and Zanzibar by Phillip Briggs 2006 page 198 ISBN 1-84162-146-3
  12. Africa's Great Rift Valley. Nigel Pavitt. 2001. pages 135-139. Harry N. Abrams, Incorporated, New York ISBN 0-8109-0602-3
  13. Guides, R. The Rough Guide to Tanzania. Apa Publications, 2015, p. 546 (Rough Guide to...). ISBN 978-0-241-23749-6. 
  14. Robert M. Poole. «Heartbreak on the Serengeti» p. 4. National Geographic. [Consulta: 21 febrer 2008].
  15. Briggs, P.; Wildman, K. Tanzania: With Zanzibar, Pemba and Mafia. Bradt Travel Guides, 2009, p. 165 (Bradt Guides). ISBN 978-1-84162-288-0. 
  16. C. Michael Hogan. 2009. Painted Hunting Dog: Lycaon pictus, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg Arxivat 2010-12-09 a Wayback Machine.
  17. 17,0 17,1 R.D. Estes, J.L. Atwood, A.B. Estes. «Downward trends in Ngorongoro Crater ungulate populations 1986-2005» (PDF). Biological Conservation (Elsevier), 2006. Arxivat de l'original el 2016-09-07. [Consulta: 21 febrer 2008].
  18. Stuart, C.; Stuart, T. Ngorongoro Conservation Area. Penguin Random House South Africa, 1995 (Great game parks of Africa). ISBN 978-1-86825-749-2. 
  19. Jacana Education; Watson, D. Ngorongoro Visitor Map Guide. Jacana Media, 2008, p. 10. ISBN 978-1-77009-173-3. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona de conservació de l'Ngorongoro