Zorba el grec

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaZorba el grec
Zorba the Greek
Zorba.jpg
pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Michael Cacoyannis
Protagonistes
Producció Michael Cacoyannis
Anthony Quinn
Dissenyador de producció Vassilis Photopoulos Tradueix
Guió Michael Cacoyannis
Música Mikis Theodorakis
Fotografia Walter Lassally
Muntatge Michael Cacoyannis
Productora 20th Century Fox
Distribuïdor 20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origen Regne Unit
Grècia
Estats Units
Estrena 1964
Durada 142 minuts
Idioma original anglès
grec
Rodatge Grècia
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en Zorba, el grec
Gènere Drama
Lloc de la narració Grècia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0057831 Filmaffinity: 526690 Allocine: 86795 Rottentomatoes: m/zorba_the_greek Allmovie: v56204 TCM: 96681 TV.com: movies/zorba-the-greek
Modifica les dades a Wikidata

Zorba el grec (títol original en anglès: Zorba the Greek) és una pel·lícula de 1964 basada en la novel·la Alexis Zorba de Nikos Kazantzakis. Guanyà tres Oscars, a la millor actriu de repartiment (Lila Kedrova), a la millor direcció artística i a la millor fotografia. Fou candidata a uns altre quatre, a la millor pel·lícula, al millor director, al millor actor principal (Anthony Quinn) i al millor guió adaptat.

Argument[modifica]

Basil (Alan Bates) és un escriptor anglès, jove i tibat, de classe mitjana d'origen mig grec, criat a Gran Bretanya, que ha heretat una petita propietat a Creta. Tot viatjant cap allà, coneix Zorba (Anthony Quinn), un aventurer músic grec de mitjana edat ple de vitalitat i il·lusió per la vida. A mesura que Basil va coneixent-lo, s'adona de la vida tan insulsa que ha estat portant i aprèn de Zorba a gaudir de la seva existència. En arribats a Creta s'hostatgen a la pensió de la vídua francesa Madame Hortense (Lila Kedrova). També coneixeran la jove vídua del poble (Irene Papas), a qui els habitants del poble no deixen tornar-se a casar.

Música[modifica]

La música de la pel·lícula de Mikis Theodorakis, especialment la dansa final, una coreografia de Giorgos Provias anomenada Sirtaki, ha esdevingut un dels clixés populars de dansa grega tradicional (tot i que és una invenció per a la pel·lícula, refosa de diferents estils tradicionals).

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]