Andoni Zubizarreta Urreta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Zubizarreta)
Infotaula de personaZubizarreta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAndoni Zubizarreta Urreta
23 octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Vitòria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,87 m
Activitat
Ocupaciófutbolista, empresari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1979-1980
1980-1986
1986-1994
1994-1998
Deportivo Alavés
Athletic Club
FC Barcelona
València CF

169
301
152

0
0
0
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1985-1998 Espanya Espanya 126 0
Participà en
1998Mundial de Futbol 1998
juny 1996Eurocopa 1996
1994Mundial de Futbol 1994
1990Mundial de Futbol 1990
juny 1988Eurocopa 1988
1986Mundial de Futbol 1986
juny 1984Eurocopa 1984 Modifica el valor a Wikidata
Premis

FIFA: 44789 UEFA: 2867 Modifica el valor a Wikidata

Andoni Zubizarreta Urreta, “Zubi” (Vitòria, 23 d'octubre de 1961) és un exfutbolista basc que jugava en la demarcació de porter. Formà part d'alguns dels millors clubs de futbol espanyols de la seva època (Athletic Club de Bilbao, Futbol Club Barcelona i València Club de Futbol) amb els quals va aconseguir 12 títols estatals i internacionals (entre ells la Copa d'Europa). Va disputar 126 partits amb la selecció espanyola, un rècord superat posteriorment només per Iker Casillas. Entre 2010[1] i gener de 2015[2] va fer de director esportiu al FC Barcelona.

Biografia[modifica]

Va néixer a Vitòria per la falta d'un hospital més proper al seu poble, Aretxabaleta. Es va iniciar jugant a la Unión Deportiva Aretxabaleta (UDA). Posteriorment va fitxar pel Deportivo Alavés de Vitòria, abans d'ingressar al filial de l'Athletic, el Bilbao Atlètic. Va debutar a primera amb l'Athletic Club de Bilbao el 19 de setembre de 1981 en el partit Atlètic de Madrid 2:0 Athletic, la porteria del qual va defensar durant diverses temporades, sent el porter titular del llegendari Athletic que, amb Javier Clemente en la banqueta, va conquistar dues Lligues consecutives, en les temporades 1982-1983 i 1983-1984, una Copa del Rei (1984) i una Supercopa d'Espanya (1984).

El 1986, després de disputar el Mundial de Mèxic (1986), i considerat ja el millor porter d'Espanya, va fitxar pel Futbol Club Barcelona, club on aconseguiria la seva plenitud futbolística i els seus majors èxits professionals. A pesar d'uns inicis molt difícils (només arribar, li va llevar el lloc a Urruti, que era un ídol per a l'afició culer), va acabar demostrant la seva vàlua gràcies a la confiança del tècnic anglès Terry Venables, i va poder desenvolupar una gran temporada, la 1986-1987, en la qual va acabar guanyant el Trofeu Zamora, en ser el porter menys golejat de la lliga.

Va ser un porter sobri, poc donat als adorns estètics, però destacava pel seu gran sentit de la col·locació, la seva seguretat, el domini del joc aeri, i el seu gran caràcter i personalitat. Va ser un dels líders del FC Barcelona, i capità de l'equip durant diverses temporades. El seu punt més feble era el joc amb els peus, faceta en la qual va haver de millorar molt a partir de 1989 quan Johan Cruyff, nou tècnic barcelonista, va implantar un sistema de joc molt ofensiu que sovint deixava desprotegida la defensa i obligava a Zubizarreta a jugar molt avançat.

Els vuit anys que va defensar la porteria del FC Barcelona són considerats el període més brillant de la història del club. Van ser els anys de l'anomenat "Dream Team" de Johan Cruyff, en els quals va compartir vestuari amb jugadors com Bakero, Ronald Koeman, Michael Laudrup, Hristo Stoítxkov, Josep Guardiola i Sala o Romário.

Va abandonar el club el 1994, després de la final de la Copa d'Europa d'Atenes que el FC Barcelona va perdre davant l'Associazione Calcio Milan per 4-0. S'ha considerat que Zubizarreta va ser injustament tractat com un dels culpables d'aquella derrota, que el club va prescindir d'ell precipitadament, i sense dispensar-li el comiat que hagués merescut. La seva marxa, a més, va deixar un buit a la porteria que el club barcelonista va trigar molt a cobrir.

Després de marxar del FC Barcelona va fitxar pel València CF, club en el qual va jugar quatre temporades al màxim nivell.

Es va retirar com a jugador en actiu el 1998 havent acumulat un impressionant palmarès, i amb el rècord d'haver estat el primer jugador de la història a haver jugat més de 50.000 minuts en la Lliga espanyola. En total va disputar 622 partits en Primera divisió.

Actualment segueix vinculat al món del futbol després d'haver estat el Director General Esportiu del Athletic Club de Bilbao durant tres temporades.

A més de col·laborar com comentarista en mitjans esportius, també és soci de l'empresa Makeateam.

El juliol de 2010, amb l'arribada de Sandro Rosell a la presidència del FC Barcelona, fou nomenat director esportiu del club blaugrana, en substitució de Txiki Begiristain.[1][3][4] Fou destituït del càrrec el gener del 2015, per Josep Maria Bartomeu.[2]

Selecció estatal[modifica]

Zubizarreta va ser, durant diverses temporades, el porter titular de la selecció espanyola de futbol. El seu debut com a internacional va ser el 23 de gener de 1985 en el partit Espanya 3:1 Finlàndia. Ha ostentat el rècord de ser el jugador que més partits ha disputat amb la selecció: 126. Zubizarreta va encaixar un total de 99 gols en les seves participacions com a internacional.

Palmarès[modifica]

Distincions individuals[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Zubizarreta ya está de regreso» (en castellà). El Mundo Deportivo, 06-07-2010. [Consulta: 8 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 «El Barça destitueix Andoni Zubizarreta l'endemà de les seves declaracions polèmiques a Anoeta». ccma.cat. [Consulta: 6 gener 2015].
  3. «Zubizarreta, nuevo director técnico». Web del FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2010-08-07. [Consulta: 7 novembre 2013].
  4. «El Barça renueva a Zubi hasta 2016» (en castellà). Marca (diari), 07-11-2013. [Consulta: 8 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andoni Zubizarreta Urreta