Zui hao de shi guang

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaZui hao de shi guang
最好的時光 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHou Hsiao Hsien Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Shu Qi, Chang Chen, Mei Fang, Shu-Chen Liao, Shi-Shan Chen, Lee Pei-Hsuan, Di Mei, Lawrence Ko
GuióHou Hsiao Hsien i Tianwen Zhu Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMark Lee Ping Bin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLiao Ching-song.
VestuariWang Kuan-yi.
ProductoraSinoMovie, Paradis Films, Orly Films
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i República de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2006 a Espanya
Durada116 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalMandarí, Min nan
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama romàntic, pel·lícula d'episodis
Lloc de la narraciódinastia Qing Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0459666 Filmaffinity: 611537 Allocine: 60654 Rottentomatoes: m/three_times Letterboxd: three-times Mojo: threetimes Allmovie: v329727 TCM: 643940 Metacritic: movie/three-times TV.com: movies/three-times TMDB.org: 11554 Modifica el valor a Wikidata

Zui hao de shi guang (xinès: 最好的時光; Zuìhǎo de shíguāng; lit. 'el millor dels temps'), comercialitzada com a Three Times, és un una pel·lícula francotaiwanesa de l'any 2005 i dirigida Hou Hsiao-Hsien. Es desenvolupa en tres episodis diferents però protagonitzada per la mateixa parella d'actors (Shu Qi i Shang Chen).[1][2]

Els actors Shu Qi i Chang Chen protagonitzaren els tres segments de la pel·lícula, ambientats en diferents èpoques

La pel·lícula va ser nominada a la Palma d'Or al 58è Festival Internacional de Cinema de Canes,[3] va guanyar el Golden Apricot a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema d'Erevan de 2006, i va rebre crítiques positives. El 2017 The New York Times la va classificar com una de les 25 millors pel·lícules del segle xxi.[4] Ha estat elogiada pels seus temes d'actualitat de comunicació, romanç i relacions, i cadascun d'ells està vinculat simbòlicament a l'època en què té lloc.

Argument[modifica]

Es desenvolupen tres històries diferents.

En “Un temps per l'amor” l'acció transcorre l'any 1966. Chen, en una sala de billar coneix May que és una noia que treballa en el local. Els dos juguen al billar. Ell ha de complir el servei militar i quan torna de permís, però ella s'havia traslladat a un altre lloc, però ell la buscarà fins a trobar-la.

En “Un temps per la llibertat”. En l'any 1911, una noia cortesana que un jove deixa embarassada, però, llavors, aquest vol convertir-la en la seva segona esposa. El seu pare negocia amb la Madame, però aquesta demana un preu elevat. En assabentar-se un altre client, malgrat estar en contra el costum del concubinatge, paga la diferència (considerant que és el millor per a la futura mare). Finalment, aquest darrer va al Japó per a col·laborar amb un destacat revolucionari nacionalista xinès.

En “Un temps per la joventut”, durant l’any 2005, Jing, una cantant de Taipei, pateix epilèpsia i s'està quedant cega d'un ull. Manté una relació amorosa amb Shen que és fotògraf (que la seva promesa ignora).

Repartiment[modifica]

Taquilla i distribució[modifica]

Three Times es va estrenar als Estats Units el 26 d'abril de 2006, i va ser només la segona de les pel·lícules de Hou a rebre distribució teatral als EUA (la primera va ser Qiānxī Mànbō). En el seu primer cap de setmana en tres pantalles, va recaptar 14.197 dòlars (4.732 dòlars per pantalla). Sense exhibir-se a més de cinc teatres en cap moment durant la seva carrera teatral, finalment va recaptar 151.922 dòlars.

La pel·lícula va ser llançada en un DVD de la regió 1 als Estats Units per IFC Films el 2006. També està disponible en digital per llogar i comprar a Amazon Prime Video.

Premis i nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dag Sødtholt. «The Complexity of Minimalism: Hou Hsiao-hsien’s Three Times». Senses of Cinema, 2006.
  2. «Three Times» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 «Festival de Cannes: Three Times». festival-cannes.com. [Consulta: 6 desembre 2009].
  4. Manohla Dargis and A.O. Scott. «The 25 Best Films of the 21st Century». NY Times, 09-06-2017. [Consulta: 9 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]