Zuleyma Tang-Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaZuleyma Tang-Martínez
Biografia
Naixement9 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de San Luis - grau universitari (–1967)
Universitat de Califòrnia a Berkeley - màster (–1970)
Universitat de Califòrnia a Berkeley - Philosophiæ doctor (–1974) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de la Colúmbia Britànica
Universitat de Missouri-St. Louis Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Zuleyma Tang-Martínez (Veneçuela, 9 de març de 1945) és una professora emèrita de biologia a la Universitat de Missouri-St. Louis. Al principi de la seva carrera (fins a principis de la dècada del 1990) va publicar amb el seu nom de casada, Zuleyma Tang Halpin.

Joventut i educació[modifica]

Tang-Martínez va néixer a Veneçuela.[1] Ella i la seva família vivien en campaments segregats ètnicament que eren explotats per una companyia petroliera estatunidenca.[1] El seu pare era el comptable de la companyia, fet que va permetre que Tang-Martínez fos una dels pocs veneçolans que podien assistir a l'escola dels campaments estatunidencs.[1] Va obtenir la seva llicenciatura a la Universitat de San Luis, i es va graduar el 1967.[2] Es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley per als estudis de postgrau, va obtenir un màster el 1970 i es va doctorar el 1974.[2]

Tang-Martínez va ser una investigadora postdoctoral a la Universitat de la Colúmbia Britànica.[2] Per a la seva dissertació va desenvolupar la tècnica de discriminació habitual per estudiar la discriminació individual per olors del Jerbu petit de Mongòlia (Meriones unguiculatus).[3]

Carrera[modifica]

Tang-Martínez va ser nomenada professora ajudant a la Universitat de Missouri-St. Louis el 1976. Va exercir al Comitè de la cura d'animals de l'Animal Behavior Society (Societat del Comportament Animal) entre 1977 i 1985.[4] Va estudiar el comportament social dels animals i la dispersió. L'estructura social repercuteix en la genètica de les poblacions i en les taxes d'evolució. El 1987 va escriure Mammalian Dispersal Patterns: The Effects of Social Structure on Population Genetics (Patrons de dispersió de mamífers: Els efectes de l'estructura social en la genètica de la població), amb Diane Chepko-Sade.[5] Ella ha desafiat la teoria d'Angus John Bateman i Robert Trivers segons la qual les mosques de la fruita mascles es comporten de manera més promíscua a causa de la seva capacitat per produir milions de petits espermatozoides.[6] Ha argumentat com és d'incorrecte el principi de Bateman tractant els estereotips del comportament sexual masculí i femení.[7] La seva investigació es va discutir al llibre d'Angela Saini Inferior: How Science Got Women Wrong and the New Research That’s Rewriting the Story (2017) (Inferior: Com la ciència és dolenta amb les dones i la nova investigació que reescriu la història).[8] Va descriure la relació entre sociobiologia i feminisme com a «complexa i multidimensional».[9] Ha estudiat els sistemes socials de rosegadors i dels ossos rentadors, trobant una variació geogràfica important de les característiques en espècies.[10]

Va ser professora associada el 1982 i professora titular el 1994.[2] Va ser directora d'Estudis sobre la Dona entre 1989 i 1990.[2] Es preocupa pels estudiants, ja que l'educació superior es fa més corporativa.[11] El 1993 es va convertir en la presidenta de l'Animal Behavior Society.[4] Va crear el fons de diversitat ètnica, que dona suport a científics de grups menys representats per assistir a conferències acadèmiques.[12] Va ser presidenta del Comitè d'Afers Llatinoamericans de la Societat de Comportament Animal.[2] Es manté a la Societat de Comportament Animal com a historiadora.[13] Va utilitzar la discriminació habitual per estudiar la capacitat dels Microtus ochrogaster per detectar olors diferents.[14]

Es va retirar el setembre de 2011 i va crear Founders Professor of Biology.[1] El 2014 va publicar Animal behavior : how and why animals do the things they do ' (Comportament dels animals: com i per què fan els animals les coses que fan).[15] Ella segueix formant part de la proposta de la National Science Foundation per desenvolupar la propera generació de científics de comportament animal.[16]

Premis i honors[modifica]

Vida personal[modifica]

Tang-Martínez es va casar amb la seva parella Arlene Zarembka al Canadà el 2005.[19] El 2014 va fer una campanya per a la igualtat matrimonial com a demandant en una demanda per exigir que l'estat de Missouri reconegués el seu matrimoni canadenc.[20]

És defensora dels hispans i de les dones científiques.[19][21][22]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ross, Gloria S. «Zuleyma Tang-Martinez devotes life to studying animal behavior» (en anglès). STL Public Radio.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Zuleyma Tang-Martinez» (en anglès). umsl.edu.
  3. ↑ Halpin, Z. T. «Individual differences in the biological odors of the Mongolian gerbil, (Meriones unguiculatus)» (en anglès). Behavioral Biology, 11(2), juny 1974, pàg. 253–259. DOI: 10.1016/s0091-6773(74)90449-0. ISSN: 0091-6773. PMID: 4847527.
  4. ↑ 4,0 4,1 «History of the Society» (en anglès). Animal Behavior Society. Arxivat de l'original el 2018-11-07 [Consulta: 27 febrer 2020].
  5. ↑ «Mammalian Dispersal Patterns» (en anglès). University of Chicago Press.
  6. ↑ Tang-Martínez, Zuleyma «Rethinking Bateman's Principles: Challenging Persistent Myths of Sexually Reluctant Females and Promiscuous Males» (en anglès). Journal of Sex Research, 53(4) i 53(5), maig 2016, pàg. 532–559. DOI: 10.1080/00224499.2016.1150938. ISSN: 1559-8519. PMID: 27074147.
  7. ↑ Tang-Martinez, Zuleyma «Data should smash the biological myth of promiscuous males and sexually coy females» (en anglès). The Conversation.
  8. ↑ Saini, Angela. Inferior: How Science Got Women Wrong - and the New Research That's Rewriting the Story (en anglès). Beacon Press, 2017. ISBN 9780807071700. 
  9. ↑ Tang-Martinez, Zuleyma «Feminism and Evolutionary Biology (cap. The Curious Courtship of Sociobiology and Feminism: A Case of Irreconcilable Differences)» (en anglès). Springer US, 1997, pàg. 116–150. DOI: 10.1007/978-1-4615-5985-6_6.
  10. ↑ Tang-Martínez, Zuleyma «Emerging Themes and Future Challenges: Forgotten Rodents, Neglected Questions» (en anglès). Journal of Mammalogy, 84(4), Novembre 2003, pàg. 1212-1227. DOI: 10.1644/BLe-015. ISSN: 0022-2372.
  11. ↑ «Workplace Features: Zuleyma Tang-Martinez» (en anglès). louisville.edu.
  12. ↑ «A Wise Latina Scientist» (en anglès). Urban Science Adventures! ©, 11-10-2010.
  13. ↑ «Animal Behavior Society Officers» (en anglès). Animal Behavior Society.
  14. ↑ Tang-Martínez, Zuleyma; Bixler, Andrea «Individual Discrimination by Odors in Sibling Prairie Voles (Microtus ochrogaster)» (en anglès). Journal of Chemical Ecology, 35(4), pàg. 400–404. DOI: 10.1007/s10886-009-9622-8. ISSN: 0098-0331. PMID: 19373513.
  15. ↑ Animal behavior : how and why animals do the things they do in SearchWorks catalog (en anglès). ISBN 9780313398704. 
  16. ↑ «NSF Award Search: Award#1833455 - Meeting: Weaving the Future of Animal Behavior; (2018-2021); Phoenix, AZ» (en anglès). nsf.gov.
  17. ↑ «Exceptional Service Career Award» (en anglès). Animal Behavior Society.
  18. ↑ «Quest Award» (en anglès). Animal Behavior Society.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Same-sex couple speak on lawsuit, fight for equality» (en anglès). Springfield News-Leader.
  20. ↑ Powell, William «First Comes Love» (en anglès). STL Mag, 24-07-2014.
  21. ↑ «For Minorities in Science, Building Communities Matters» (en anglès). Undark.
  22. ↑ Tang-Martinez, Zuleyma «Women in Science: Demanding a Bigger Piece of the Pie or a New Recipe?» (en anglès). Bulletin of Science, Technology & Society, 12(4) i 12(5), agost 1992, pàg. 192–194. DOI: 10.1177/027046769201200402. ISSN: 0270-4676.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zuleyma_Tang-Martínez&oldid=32866741»