Zygmunt Noskowski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZygmunt Noskowski
ZygmuntNoskowski.jpg
Biografia
Naixement 2 de maig de 1846
Varsòvia
Mort 23 de juliol de 1909(1909-07-23) (als 63 anys)
Varsòvia
Lloc d'enterrament Cementiri de Powązki
Nacionalitat Polònia Polònia
Educació Fryderyk Chopin University of Music Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Fryderyk Chopin University of Music Tradueix
Gènere artístic Òpera, simfonia, música clàssica i música religiosa
Estil Romanticisme
Alumnes Karol Szymanowski

IMDB: nm2689198
Modifica les dades a Wikidata

Zygmunt Noskowski (Varsòvia, 2 de maig de 1846 - 23 de juliol de 1909) fou un compositor polonès.

Estudià en la seva ciutat nadiua, amb el mestre Stanisław Moniuszko, i, posteriorment, es perfeccionà a Berlín, amb F. Kiel, on efectuà les seves experiències com a compositor: Simfonia en la, per a orquestra, i Variacions i fuga, per a quartet de corda, sobre un tema de Viotti, així com algunes composicions per a piano, de tipus descriptiu. Durant cinc anys fou mestre de música d'una institució de cecs, i inventà per aquests una notació musical, sent nomenat el 1876 director del Conservatori de Constança. Retornà a Varsòvia i des del 1888 fou professor del Conservatori de la seva ciutat nadiua, on fou, a més, director de la Societat de Música i de la Filharmònica, i segon director d'orquestra de l'Òpera des de 1906, i on tingué molts alumnes, entre ells a Stanislaw Kazuro, Karol Szymanowski, Henryk Wieniawski o Ludomir Różycki.

Com a compositor va ésser molt fecund, el 1882 debutà en el teatre musical amb l'òpera Wieczornice, i se li deuen el ball fantàstic La festa del foc (Varsovia, 1902), i onze òperes més, entre elles Livia Quintillà (1900) i Vyrok (1907), dues operetes i algunes col·leccions de melodies populars, (moltes d'elles per a infants), obres simfòniques d'estil post-romàntic, entre elles la simfonia De primavera a primavera (1903), les variacions simfòniques De la vida d'una nació (1901), i el poema simfònic L'estepa (1897) i diverses col·leccions de composicions per a piano (Moments mélodiques, 1891; Pensées lyriques, 1893). A més se li deuen, un Tractat d'harmonia (1902) i un Tractat de contrapunt (1906).

Bibliografia[modifica]