Argonautes

Argonautes

Tipus	grup de personatges de la mitologia grega
Epònim	Argo
Altres
Part de	mitologia grega

L'Argo, de Lorenzo Costa

En la mitologia grega, els argonautes (grec antic: Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

El nom d'argonautes prové del nom de la nau que portaven els herois, l'Argo, que significa 'la ràpida'; alhora, es deia que el vaixell rebia el nom al seu constructor, anomenat Argos (de vegades considerat el fill de Frixos i d'altres un personatge diferent). La història dels argonautes és una de les llegendes més antigues que incorporen nombrosos arquetips i elements comuns en les històries populars: el viatge perillós d'un heroi que és enviat a una missió, per desempallegar-se'n, i se li imposa una tasca impossible de dur a terme, però de la qual surt victoriós gràcies a l'ajuda d'aliats inesperats.

El nombre d'argonautes varia. Segons la llegenda, Jàson va poder mobilitzar molts pares de combatents de la guerra de Troia. Va fer proclamar per heralds a tot Grècia que organitzava una expedició cap a la Còlquida, i s'hi afegiren molts herois. Les llistes d'argonautes difereixen les unes de les altres i reflecteixen les diferents èpoques de la llegenda. Es troben llistes en els epinicis de Píndar, les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes, les Argonautica de Valeri Flac, l'anomenada Biblioteca d'Apol·lodor, les Fabulae ('Faules') d'Higí i en les Argonàutiques Òrfiques. En total, circulen uns seixanta noms d'argonautes, dels quals 28 coincideixen en totes les fonts, a part de Jàson, que era el comandant de l'expedició.

Fonts antigues

Els esdeveniments del mític viatge dels Argonautes van ser narrats a nombroses obres literàries de l'Antiguitat. Homer cita la nau Argo com la primera que va ser capaç de travessar les roques Errants, navegant des de la Còlquide, però no fa cap menció al velló d'or. També fa una breu menció del viatge Hesíode. El relat complet més antic que s'ha conservat de l'expedició és la Pítica IV, de Píndar, que pertany al segle v. Hi va haver altres poemes més antics que havien de narrar el viatge, un d'ells atribuït a Eumel de Corint, que sol datar-se en el segle viii i un altre anomenat Naupàcties, que degué ser anterior al segle v però d'ells únicament se'n conserven alguns fragments. Al segle v també pertany la Medea d'Eurípides que, encara que narra successos posteriors al viatge, ofereix en el seu desenvolupament alguns detalls d'aquest.

Al segle iii pertany el relat que es considera més complet de l'expedició, les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes. Entre els segles I a.C. i II d.C., la Biblioteca històrica de Diodor de Sicília, les Argonàutiques de Valeri Flac, —encara que aquesta obra va quedar inacabada—, la Biblioteca d'Apol·lodor i les Fàbules d'Higí també ofereixen relats detallats sobre el mite. Més tardana és l'Argonautica Orphica', potser del segle iv.

Algunes d'aquestes obres van emprar com a font obres de mitògrafs que no s'han conservat.

En les representacions artístiques, destaquen per la seva antiguitat i per la seva qualitat artística les mètopes del Monòpter del Tresor de Sifnos de Delfos, que s'han datat al voltant de 570 a. C. i tenen representacions de Frixo i de la nau Argo, on s'inclou Orfeu. Els Argonautes també es representaven participant en els jocs fúnebres en honor de Pelias en el famós cofre de Cípselo, segons informacions del geògraf Pausanias, però aquesta obra artística no s'ha conservat. Dins la ceràmica, es coneixen representacions d'aspectes puntuals del mite des dels segles VII-VI a.C.

Antecedents de l'expedició

Aquest viatge es va dur a terme perquè l'usurpador Pèlias, després de fer tancar a la presó el seu germanastre Èson, rei de Tebes i proclamar-se rei, va saber per un oracle que havia d'anar amb compte amb l'home que només portés una sabata. Jàson va arribar a Iolcos un dia que Pèlias havia organitzat un sacrifici públic en honor del déu Posidó. En desembarcar de la seva nau, Jàson va perdre una sabata. Pèlias, quan ho va veure, es va espantar recordant les paraules de l'oracle, i va demanar a Jàson què faria si fos a ell a qui haguessin donat aquest oracle. Jàson li va respondre que es desempallegaria de la persona en qüestió enviant-la lluny, a cercar el Velló d'Or, i així ho va fer Pèlias. Jàson es va estar cinc dies a casa del seu pare. El sisè dia es presentà a reclamar el poder que legítimament li pertanyia com a fill d'Èson. Llavors Pèlias li demanà que li portés el velló d'or.

Viatge

Viatge dels Argonautes

La nau, construïda per Argos amb l'ajuda d'Atena, es va bastir amb fusta del mont Pèlion, excepte la peça de proa, que era d'un roure sagrat del bosc de l'oracle de Dodona, que havia tallat la mateixa deessa. A aquesta proa, Atena li va donar el do de la parla i de la profecia. L'Argo va sortir de Pàgases, que era un port de Tessàlia, entre una gran multitud que havia anat a acomiadar els herois, que van embarcar després de fer un sacrifici a Apol·lo. Els presagis van ser favorables i la interpretació d'Ídmon va ser que tothom tornaria sa i estalvi excepte ell mateix, que moriria pel camí. Van fer la primera escala a Lemnos, en un moment en què les dones de l'illa havien matat tots els homes. Hipsípile va acollir Jàson. Els argonautes es van unir amb elles i els van donar fills. D'allà van anar a Samotràcia, on es van iniciar els Misteris òrfics. Després van fer cap al país de Cízic, que els acollí molt bé, però l'endemà, quan van sortir, una tempesta els portà novament a aquell territori. Els Dolions, els habitants del territori, van pensar que eren pirates i els van atacar. Cízic hi va acudir per ajudar els seus súbdits, però la llança de Jàson el va matar. L'etapa següent els portà a Mísia, on Hèracles va anar a cercar un pi per construir un rem, ja que el seu s'havia trencat en la navegació, per la gran força de l'heroi. Però Hilas, un jove que l'heroi estimava i que s'havia embarcat amb ell, va anar a buscar aigua dolça. Vora la font va trobar les nimfes que ballaven. Meravellades per la seva bellesa el van atreure cap a la font on Hilas es va ofegar. Polifem, un dels argonautes, va sentir cridar al noi, i va anar a socórrer-lo. Trobà Hèracles i van buscar-lo tots dos. La nau va salpar de matinada sense els dos herois, ja que el Destí havia volgut que no participessin en l'expedició. Polifem va fundar allà la ciutat de Cios.

L'Argos va arribar al país dels Bèbrics, que van rebre els argonautes amb hostilitat. Pòl·lux va matar el seu rei, Àmic, i els bèbrics van fugir. Més endavant van arribar a Tràcia, al país del rei Fineu. Aquest era un endeví cec, fill de Posidó, maleït pels déus, ja que no podia arribar al menjar que hi havia en una taula esplèndidament parada. Les Harpies es precipitaven sobre el menjar i en prenien una part, i el que no, l'embrutaven amb els seus excrements. Els argonautes volien que Fineu els expliqués el final del viatge, però Fineu no els volia respondre si abans no el lliuraven de les harpies. Jàson li va dir que segués a taula, i quan les Harpies van arribar, Càlais i Zetes, que eren fills del vent i eren alats, van perseguir-les, fins que aquestes, cansades, van prometre deixar en pau Fineu. L'endeví els va revelar una part d'allò que els passaria. Va advertir-los d'un perill que tenien proper, el pas per les Ciànees (les Roques Blaves), uns escull mòbils que xocaven entre ells. Fineu els va dir que deixessin passar un colom, i si podia passar, que seguissin endavant. Si els esculls es tancaven, els déus no volien que seguissin endavant i caldria abandonar l'empresa. Els va indicar també les principals fites de la seva ruta.

Els argonautes, després de passar les Ciànees, van arribar al Pont Euxí, al país dels mariandins, on Licos, el seu rei, els va acollir. Allà va morir l'endeví Ídmon, a causa de la ferida feta per un senglar. També va morir el pilot Tifis. Van seguir la ruta passant per la desembocadura del Termodont, vora el qual es deia que vivien les amazones, van costejar el Caucas i van arribar a la Còlquida, a la desembocadura del riu Fasis.

Jàson es va presentar al rei Eetes i li va demanar el velló d'or, que era l'encàrrec que Pèlias li havia fet. El rei no s'hi va negar, però va imposar-li una sèrie de proves: havia de junyir sense ajuda de ningú, dos toros que tenien les peülles de bronze i treien foc pels narius. Aquests toros els havia regalat Hefest a Eetes, i no coneixien el jou. Acabada aquesta prova, Jàson havia de llaurar un camp i plantar les dents d'un drac, que Atena havia donat a Eetes. Medea, la filla del rei, s'havia enamorat de Jàson i el va ajudar a resoldre les proves imposades pel seu pare. Li va donar un bàlsam màgic, ja que Medea era fetillera, per evitar les cremades dels toros, ja que feia invulnerable. Li va dir que de les dents del drac en naixerien homes armats que el voldrien matar. Jàson havia de llençar des de lluny una pedra al mig de tots, i els homes s'enfrontarien els uns contra els altres fins a matar-se. Jàson va superar les proves, però Eetes no va voler donar-li el velló d'or i va intentar cremar la nau Argo. Però Medea va guiar Jàson fins al velló, amb els seus encanteris va adormir el drac que vigilava i Jàson i els seus van córrer cap a la nau i van fugir. Al descobrir Eetes la fugida de Jàson amb la seva filla i el velló d'or, va agafar una nau per perseguir-los. Però Medea, que ho havia previst, havia fet embarcar el seu germà Apsirt, al que va matar i va anar dispersant els seus membres pel camí. Eetes, va voler recollir els trossos del seu fill, i va retardar-se tant que va perdre l'Argo de vista.

Els argonautes van continuar la ruta, van arribar al riu Istre, que van remuntar fins a l'Adriàtic (en aquella època es considerava que l'Istre feia cap al mar Adriàtic). Però Zeus, irritat per la mort d'Apsirt, va provocar una tempesta que els va allunyar de la seva ruta. La proa de l'Argo es posà a parlar, i va dir que no s'aturaria la còlera de Zeus fins que no fossin purificats per Circe. Van anar a l'illa d'Eea, on vivia la maga. Circe va purificar l'heroi, però es va negar a donar-li hospitalitat. Jàson i els argonautes van marxar, i Tetis, per ordre d'Hera, va fer-los travessar el mar de les sirenes, on Orfeu va cantar una melodia tan bella, que els herois no van ser seduïts pels cants d'aquelles nàiades, excepte Butes, que va anar nedant cap a les sirenes i va ser salvat per Afrodita.

L'Argo va passar després entre Escil·la i Caribdis, i van arribar a Corcira, al país dels feacis, on el seu rei, Alcínou, va acollir-los. Quan van marxar, una tempesta els portà cap a la costa de Líbia. Allà van portar la nau sobre les espatlles fins a la llacuna Tritònida, i allà, Tritó, el déu de la llacuna, els indicà el camí cap a Creta. Però allà va morir Mopsos, per la mossegada d'una serp. Quan van arribar a l'illa de Creta, es van trobar amb un gegant, Talos, construït en metall per Hefest, que l'havia regalat a Minos perquè guardés l'illa. El gegant era invulnerable, però tenia al turmell, sota una pell molt gruixuda, una vena que li donava vida. Si la vena s'obria, Talos moriria. Medea va vèncer el gegant amb els seus encanteris, o, segons una altra versió, Peant, pare de Filoctetes, li va travessar la vena amb una fletxa. Al sortir de Creta van trobar-se amb una gran obscuritat, i Jàson va demanar a Hèlios que els mostrés la ruta. Apol·lo va escoltar la seva pregària i els envià una flama, que els mostrà molt a la vora l'illa d'Ànafe (illa de la Revelació), una de les Cíclades, on van erigir un temple al Sol radiant. Més endavant van fer escala a Egina, des d'on van arribar a Iolcos. Van portar el velló d'or a Pèlias, després d'un periple de quatre mesos.

Tota la història dels argonautes, és anterior, en el seu nucli primitiu, a la redacció de l'Odissea, on s'expliquen les aventures de Jàson.

Llista aproximativa dels noms dels argonautes

1. Acast.
2. Àctor de Fòcida.
3. Admet.
4. Amfiarau.
5. Amfíon.
6. Anceu (fill de Licurg).
7. Argos, fill de Frixos.
8. Argos, constructor del vaixell Argo.
9. Ascàlaf (fill d'Ares)
10. Asclepi, el metge.
11. Astèrion.
12. Atalanta (altres versions afirmen que Jàson la va expulsar per ser una dona).
13. Augies d'Èlide.
14. Autòlic (fill d'Hermes).
15. Butes d'Atenes
16. Càlais
17. Cant d'Eubea
18. Càstor (fill de Tindàreu).
19. Cefeu
20. Ceneu
21. Ceteu d'Arcàdia
22. Coronos
23. Equíon (fill d'Hermes).
24. Ergí (mitologia).
25. Estàfil.
26. Etàlides.
27. Eufem.
28. Euríal.
29. Euridamant.
30. Faler d'Atenes.
31. Fano de Creta.
32. Glauc de Corint.
33. Heracles.
34. Hilas.
35. Idas.
36. Ídmon, fill d'Antianira
37. Íficle.
38. Ífit.
39. Laertes.
40. Licos (fill de Dàscil).
41. Linceu.
42. Melamp.
43. Melèagre.
44. Mopsos (fill d'Àmpix).
45. Naupli d'Argos.
46. Oileu.
47. Orfeu.
48. Palemó d'Etòlia.
49. Peant.
50. Peleu.
51. Penèleos de Tebes.
52. Periclimen de Pilos
53. Polifem (fill d'Èlat).
54. Pòl·lux.
55. Telamó
56. Teseu (segons altres versions, s'afirma que es trobava a l'Hades en aquells temps).
57. Tideu
58. Tifis, el pilot
59. Zetes.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argonautes

Viccionari