Arsèguel

From Viquipèdia
Plantilla:Infotaula geografia políticaArsèguel
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 21′ 01″ N, 1° 34′ 58″ E / 42.35017°N,1.58282°E / 42.35017; 1.58282
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població77 (2023) Modifica el valor a Wikidata (7,26 hab./km²)
Llars17 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície10,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud950 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntoni Casanovas Alís Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25722 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25032 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250328 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webarseguel.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El nucli tenia 59 i el barri del el Pont d'Arsèguel 33 habitants.[1]

Anomenat també tradicionalment Arseguell, la seva etimologia és incerta. Està documentat a partir del segle ix com Arcegal o Arceguell. Podria derivar d'una arrel d'arç, «terra d'arbustos», o d'un sufix -cale, «castell».[2]

Geografia[edit]

Article principal: Llista de topònims d'Arsèguel
Entitats de població d'Arsèguel

El municipi d'Arsèguel és situat al nord-est de la comarca de l'Alt Urgell, majoritàriament a la vora esquerra del riu Segre, a la vall baixa del riu d'Arsèguel, que es forma a la serra del Cadí, situada a l'est del terme.

Força accidentat, el terme municipal confronta al nord i a l'est amb el terme del Pont de Bar, al nord-oest amb el d'Anserall i a l'oest amb Alàs i Cerc.

Hom accedeix al poble d’Arsèguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d'Arsèguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d'Arsèguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme veí de Cava.

Història[edit]

El nom d’Arsèguel, que apareix mencionat en l’acta de consagració de la catedral d'Urgell, és d’origen preromà.

Dins el comtat de Cerdanya en origen, la vila d’Arsèguel s’integrà al segle XIV al d'Urgell. És citada el 996 i anteriorment és mencionada la serra d’Arsèguel (964). Al segle xi hi tenia un alou la mitra d'Urgell. El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d’Oms i de Mura, que fou també conseller de Pere III. A la fi del segle xvi el castell d'Arsèguel tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resistí diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya féu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga, a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà, comandats per mossèn Llorenç; finalment el castell es reté i fou destruït.[3] Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc d'Arsèguel continuà en mans dels Cadell fins molt a la primeria del segle xviii, en què la senyoria passà a altres mans (la jurisdicció, ja de força anys abans, pertanyia al rei).

Política i govern[edit]

Composició de la Corporació Municipal[edit]

Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JUNTS 4 4 1 0 4 4 1 0 1 0 1
PSC-PM-CP 1 0 0 0 0
ERC-AM 1 1 4 5 4 3 2
PdP 1
CC-UCD 1
Total 5 5 1 1 5 5 5 5 5 3 3
Fonts: Generalitat de Catalunya[4]

Cronologia de l'alcaldia[edit]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Bartomeu Barral i Miró CiU 19/04/1979
1983 - 1987 Francesc Tor i Gispert CiU 23/05/1983
1987 - 1991 Maria del Carme Bonet i Serra CiU 05/07/1987
1991 - 1995 Josep Porta i Porta PdP 15/06/1991
1995 - 1999 Josep Porta i Porta CiU 17/06/1995
1999 - 2003 Josep Porta i Porta CiU 03/07/1999
2003 - 2007 Antoni Casanovas i Alís ERC-AM 14/06/2003
2007 - 2011 Antoni Casanovas i Alís ERC-AM 16/06/2007
2011 - 2015 Antoni Casanovas i Alís ERC-AM 11/06/2011
2015 - 2019 Antoni Casanovas i Alís ERC-AM 06/13/2015
2019 - 2023 Antoni Casanovas i Alís ERC-AM 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Demografia[edit]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
27 22 17 110 180 439 367 328 284 264

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
264 248 181 159 136 118 81 95 103 103

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
101 104 108 103 89 100 93 103 91
 81

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
83
 85
 81
 80 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès[edit]

Santa Coloma d'Arsèguel
  • Castell d'Arsèguel: Propietat de la família Cadell, va ser enderrocat l'any 1592 després d'un setge reial, però hi ha diversos elements al municipi que possiblement pertanyen al castell: una mitja torre adossada a una casa, un gran arc de mig punt que forma part d'un mur d'una casa a la plaça de l'ajuntament, i alguns elements prop de l'església parroquial com una cara esculpida a la façana de l'església.
  • Església de Santa Coloma: Església molt modificada. D'una sola nau amb capelles afegides a l'estructura original. L'absis ha desaparegut. La porta actual es troba a la façana W.i consta de tres arquivoltes molt simples. Els capitells són esquemàtics. Els angles d'aquesta façana hi ha dues cares de forma circular, molt rústegues. La torre campanar és d'època un xic tardana. La porta està guarnida amb ferramenta en espiral.[6]
  • Mare de Déu del Carme: Petit edifici religiós dedicat a capella, sense gaire valor artístic, però de devoció arrelada per ser la patrona dels traginers de sal. Consta d'una nau rectangular coberta amb fusta i exteriorment a dues vessants amb lloses de pissarra.[7]
  • Museu de l'Acordió: Creat pel músic i estudiós de la cultura popular Artur Blasco el museu està ubicat a la planta baixa i soterrani d'una casa de la població.[8] A les seves vitrines s'explica la història de l'acordió i es recull una de les col·leccions més interessants del món amb instruments de diversos països d'Europa i sud-amèrica, el més antic dels quals data del 1840. El museu recupera també la memòria dels acordionistes del Pirineu, a partir dels quals s'ha revifat la tradició i l'interès per aquest instrument.[9][10] La creació d'aquest museu i la relació del seu impulsor amb la petita població ha generat la Trobada Internacional d'Acordionistes del Pirineu, que se celebra anualment a Arsèguel a final de juliol.[11]

Cultura i festes[edit]

Vegeu també: El Pont d'Arcalís

Referències[edit]

  1. ↑ «0005411.xml Arsèguel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.34. ISBN 84-7304-186-0. 
  3. ↑ «Castell d'Arsèguel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
  4. ↑ [enllaç sense format] https://municat.gencat.cat/ca/inici/
  5. ↑ «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].
  6. ↑ «Església parroquial de Santa Coloma». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
  7. ↑ «Capella de Mare de Déu del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 maig 2012].
  8. ↑ «Museu de l'Acordió d'Arsèguel». http://www.ccau.cat/.+Arxivat de l'original el 2017-06-25. [Consulta: 23 maig 2016].
  9. ↑ Boltà, Núria «Petits museus amb encant: el Museu de l'Acordió d'Arsèguel». Nació Digital, 03-07-2012.
  10. ↑ Peña, Joana «Acordions d'arreu». El Punt + Avui, 29-07-2011.
  11. ↑ «Trobada d'acordionistes d'Arsèguel i la Seu d'Urgell». Festacatalunya.cat. [Consulta: 23 maig 2016].
  12. ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.20. ISBN 978-84-96779-45-7. 
  13. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 15. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[edit]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsèguel
Retrieved from "https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arsèguel&oldid=33180214"