El Torín
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Plaça de toros  | |||
| Construcció | juliol 1834 | |||
| Clausura | 23 setembre 1923 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Barceloneta (Barcelonès) | |||
| ||||
.jpg)
El Torín va ser la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural. El Torín va ser tancada l'any 1923 i enderrocada el 8 d'abril de 1946.[1]
La seva construcció substituí la primera plaça de braus de Barcelona, de fusta i amb capacitat per a 14.000 espectadors, que es va construir a petició reial per a la visita de Carles IV de 1802.
Para el caso de nuestro incipiente coso taurino, y siguiendo a Amat i Cortada, el 20 de junio se recibió de Madrid la noticia de que había que construir un toril para diversión de los monarcas y la corte durante su estancia en la ciudad.[2][3]
El Torín fou obra de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat de Barcelona, que tenia autorització per celebrar corrides de toros amb la condició de destinar part de la recaptació a finalitats benèfiques, segons una Reial Cèl·lula de Ferran VII de 1827.[1] Es va construir en una mica més de dos mesos[1] als terrenys on havia estat l'escorxador de la ciutat.[4]
L'any 1835, just un any després de la inauguració, s'hi van produir uns greus incidents a causa d'una corrida nefasta que no va agradar als espectadors. Molts van sortir al carrer i es van dirigir a La Rambla. El grup de gent va créixer, nodrit de descontents de tota mena, i la manifestació va adquirir un caràcter anticlerical. Es van cremar convents i aquella nit van morir 10 frares.[5] Hom ha considerat aquest fet com l'espurna que va provocar la Crema de convents a Barcelona de 1835.[6] Per a un fet d'aquesta gravetat es van argumentar excuses com la d'uns toros massa mansos: (Van sortir sis toros/que van ser dolents/Això fou la causa/ de la crema de convents). En realitat, la causa principal era l'alineació històrica de l'Església amb els sectors més reaccionaris de la societat que van cristal·litzar en les bullangues i en la desamortització.[7]
El resultat d'aquests incidents va ser el tancament de la plaça fins a finals del 1841,[8][4] i que poc després es fes famosa una cançó popular que resumeix els fets:
El dia de Sant Jaume |
El Torín va ser l'escenari per la sèrie de pintures sobre temes taurins que va pintar Ramon Casas (1866-1932).[9] En aquesta plaça es va iniciar, ja al segle xix, la tradició d'acompanyar les ovacions del públic amb música.[10]
La darrera corrida va ser el 1923,[4] i el 1954 els terrenys van passar a Catalana de Gas, que els va reconvertir en un camp de futbol per als treballadors.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 EL TORÍN DE LA BARCELONETA (1834-1946)
- ↑ García Sánchez, Laura. Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802 (tesi). Universitat de Barcelona, 1998-11-13, p. 424. ISBN 978-84-694-4098-8 [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ Portugués, Esther García «Testimonis de la festa amb motiu de la vinguda reial a Barcelona l’any 1802.». Pedralbes: revista d'història moderna, 2008, pàg. 623–642. ISSN: 2385-4391 [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mariages Gonzalez, Cristina.Estudi de Sant Miquel del Port. Universitat Politècnica de Catalunya. 2007
- ↑ 5,0 5,1 Alicia Sánchez y María Pomés - Historia de Barcelona - 2001 - Pags. 168 a 169 ISBN 84-95300-21-4
- ↑ González, Antoni. El Mèdol. Bous, toros i braus: una tauromàquia catalana, 1996. ISBN 8488882688.
- ↑ «Temps d'incertesa:Temps d'incertesa». www.vilaweb.cat, 29-07-2009. [Consulta: 28 setembre 2009].
- ↑ 100 anys de la Setmana Tràgica
- ↑ Coll, Isabel. Catàleg de l'exposició al MNAC. Ramon Casas:El pintor del Modernisme., 2001.
- ↑ Tauromàquia catalana Arxivat 2004-12-23 a Wayback Machine., dins del programa de TV3 El Meu Avi dedicat a Mario Cabré.
- ↑ Barceloneta, quart de mil·lenni Arxivat 2010-04-13 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Torín |