Navès

Navès
	Bandera Escut d'armes
Localització
	41° 59′ 30″ N, 1° 38′ 06″ E / 41.991714°N,1.635019°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Població humana
Població	315 (2023) (2,17 hab./km²)
Llars	82 (1553)
Gentilici	Navesenc, navesenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	145,3 km²
Banyat per	Cardener i Aigua d'Ora
Altitud	610 m
Limita amb	Guixers ; Cardona ; Clariana de Cardener ; Olius ; Lladurs ; l'Espunyola ; Sant Llorenç de Morunys ; Capolat ; Montmajor ; Odèn
Organització política
• Alcalde	Josep Maria Casafont Augé
Identificador descriptiu
Codi postal	25286
Codi INE	25146
Codi IDESCAT	251462
Lloc web	naves.cat

Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Entitat de població	Habitants (2006)
Besora	40
Busa	9
Cases de Posada, les	3
Linya	45
Navès	86
Pegueroles	36
Selva, la	16
Tentellatge	11
La Valldora	16
Font: Idescat

Geografia[edit]

Llista de topònims de Navès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Navès és al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages. El Cardener forma en part el límit occidental del terme que s'estén principalment als vessants orientals de la seva conca. La serra de Busa és el seu límit septentrional. Els plans de Navès s'estenen entre el riu Aigua d'Ora i el Cardener, ja prop de Cardona. Una gran part del territori és accidentada pels plegaments subpirinencs de la Depressió Central.

Orografia[edit]

Si hom diu que la Noguera és la Mesopotàmia catalana, igualment es podria dir que Navès és la Mesopotàmia del Solsonès: dos rius travessant el terme municipal de nord a sud, un per llevant (l'Aigua d'Ora) i l'altre per ponent (el Cardener) i confluint a l'extrem sud del terme. Aquest terç meridional del terme, a més a més de les valls d'aquests dos rius, no sobrepassa pas més dels 800 m d'altitud. I entre els dos rius, les terres altes, que van agafant altura a mesura que es va pujant cap al nord fins a ultrapassar els 1.500 m d'altitud a la Serra de Busa i a la Muntanya de Taravil. Les terres baixes pertanyen a la Depressió Central i les altes ja s'aixequen en el Prepirineu.

Des de la Serra de Busa, un reguitzell de serres avancen cap als plans del sud alternant-se amb valls boscoses.

Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi consten els següents accidents orogràfics:^[1]

Serres i carenes: La Carena de Besora, la Carena de Cal Moixí, la Carena de Passacabres, la Carena de Santa Cecília, la Carena de Ventolra, la Carena del Bassot, la Carena dels Pujols, la Muntanya de Taravil, la Serra de Busa, la Serra de Codonyola, la Serra de la Canya, la Serra de Montjorn, la Serra de Vila-seca, la Serra dels Tossals, la Serrat de Sòbol, el Serradet de Cal Manel, el Serrat de Bonavista, el Serrat de la Caseta, el Serrat de la Qüestió, el Serrat de la Torre del Merlí, el Serrat de l'Àliga, el Serrat del Llop i el Serrat del Moro.
Cims: :el Capolat, el Capolatell, el Castell, el Castellot d'Orriols, el Cogul, el Ròdol, la Castelloneta, la Guàrdia, el Linya, el Puig Gertell, el Puig Rodon, el Serrat de Bonaire, el Serrat de Torreblanca, el Serrat de Torrielles, el Tossal de Vall-llonga, el Tossal de Vilella, el Tossal Rodó, el Turó de Can Bosc, el Turó de l'Escala i el Turó del Vilar.
Collades: Coll d'Arques, Coll de Jonquerals, Coll de l'Arç, Coll de Móra, Coll d'Ordrigues, Collet de la Fusta, Collet del Jardí, Collet dels Sarrions i les Collades.
Plans: Els Plans, el Pla de Busa i el Pla de l'Àliga.
Altres orònims: El Cingle de la Creu, la Cinglera de Sòria, els Cingles de Travil, la Costa de la Móra, la Costa d'Esclusa Nou, el Capolatell, el Grau de l'Areny i les Canals,

Demografia[edit]

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
72	76	82	389	570	1.766	1.262	1.176	857	869

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
885	954	1.053	1.019	774	556	365	291	283	283

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
264	277	272	278	272	262	274	276	274	280

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
283	291	284	305	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)^[2]
16 homes i 17 dones	84 homes i 87 dones	38 homes i 36 dones

Economia[edit]

Agricultura[edit]

Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)^[2]
Terres llaurades	2.163	14,9	10,6
Pastures permanents	1.557	10,7	19,8
Boscos	9.147	63,0	17,9

Ramaderia[edit]

Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)^[2]
Boví	131	2.458	17,9	9,0
Oví	365	5.041	17,1	18,5
Cabrum	31	581	18,4	2,1
Porcí	1.630	12.372	9,4	45,3
Aviram	932	776	0,1	2,8
Conilles mare	1.019	2.132	20,5	7,8
Equí	8	16	13,2	0,1

Índex de motorització[edit]

any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
Parc de vehicles (per cada 1000 habitants)^[2]
1991	431,58	80,70	185,96
2006	641,22	148,25	354,96
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Demografia[edit]

El municipi de Navès amb les 9 entitats de població i els municipis limítrofs.

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
Any	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total	Total
2000	0	0	0	42	44	86	86
2001	0	0	0	43	42	85	85
2002	0	0	0	44	45	89	89
2003	0	0	0	44	43	87	87
2004	0	0	0	46	44	90	90
2005	0	0	0	42	43	85	85
2006	0	0	0	42	44	86	86
2007	0	0	0	45	47	92	92
2008	0	0	0	42	46	88	88
Font: INE

Llocs d'interès[edit]

Castell de Besora
Museu de la Vall d'Ora^[3]
Monestir de Sant Pere de Graudescales, església romànica
Sant Miquel de Vilandeny, església (pre)romànica

Vegeu també[edit]

Referències[edit]

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1098_tcm32-11701.pdf Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 IDESCAT: Bases de dades municipals
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 88. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs[edit]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navès

[1] {[enllaç sense format]} http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1098_tcm32-11701.pdf Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine.

[idescat-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 IDESCAT: Bases de dades municipals

[3] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 88. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]